“De sobte, em van dir que m’havien de tallar les cames”
Un cunitenc diu que l’Hospital del Vendrell no li va detectar una trombosi i ha perdut mitja cama i els dits d’un peu, mentre el centre defensa que el va atendre correctament
Tomás Lozano, un cunitenc de 46 anys i treballador autònom com a camioner fins fa pocs mesos, se sent “desesperat, angoixat i deprimit”. La vida li ha canviat completament des del desembre passat per un quadre mèdic amb conseqüències molt greus i que atribueix a una mala praxi de l’Hospital del Vendrell.
Va ser diagnosticat d’una bronquitis, d’algun problema al fetge i de tenir un excés de plaquetes a la sang, i en tot just una setmana (del 18 de desembre al dia de Nadal) va acabar sent intervingut quirúrgicament a l’Hospital de Bellvitge per tal d’amputar-li més de mitja cama dreta i els cinc dits del peu esquerre. Remarca que ja no podrà treballar mai més i que, per si això fos poc, de moment no té garantida una prestació vitalícia per discapacitat.
Tomás Lozano es presenta a la redacció del 3d8 acompanyat del seu advocat, Andrés Giordana, que avança que en els propers dies acudirà als Jutjats del Vendrell per presentar una denúncia contra el servei i pel fet de no haver rebut un diagnòstic clar a l’hospital comarcal del Baix Penedès.
Primera visita a l’hospital
Tomás Lozano explica que l’estiu de l’any passat es va veure involucrat en una baralla a Cunit i que, atès que l’incident va arribar als jutjats i requeria rebre una exploració forense, a principi del mes de desembre es va presentar als Jutjats del Vendrell i una metgessa forense el va veure malament –de color grogós, entre altres senyals– i li va recomanar que anés a l’Hospital del Vendrell per ser atès.
Era el 18 de desembre i Lozano feia uns dies que es notava molt cansat, tenia tos i dificultats per respirar. A més, d’acord amb l’informe mèdic que se li va redactar al departament d’Urgències del centre sociosanitari comarcal, tenia símptomes d’edema a les extremitats inferiors.
La diagnosi va ser d’una “bronquitis aguda no especificada”, taquicàrdia, un registre de 529×103 plaquetes per cada mm3 de sang –el nivell normal és entre 130 i 450–, a més d’un nivell d’hemoglobina baix i una mida petita dels glòbuls vermells. Lozano va rebre l’alta mèdica al cap de quatre hores d’arribar a l’hospital, amb l’encàrrec que es mediqués i que tornés al centre per a un control al cap de cinc dies, tot i que també se li va dir que acudís abans a Urgències si els símptomes empitjoraven.
Complicació
I així va ser. Tres dies més tard, el 21 de desembre, Tomás Lozano va tornar a l’Hospital del Vendrell “amb un edema a les cames, que tenia molt inflades, i molt de dolor. Em van derivar a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona perquè al Vendrell no tenen metges vasculars”, explica.
Hi va acudir amb ambulància i gairebé només veure’l a l’hospital tarragoní li van dir que li havien de tallar les dues cames per sobre dels genolls perquè tenia trombosis amb gangrena. “Els vaig dir que no podia ser i que em portessin a l’Hospital de Bellvitge”, continua el relat del protagonista d’aquesta història.
Amb tot, encara va estar dos dies a l’àrea de Reanimació de Joan XXIII i el dia 24, vigília de Nadal, va arribar a Bellvitge. “Hi vaig entrar caminant, però vaig decaure molt ràpid”, recorda Lozano, a qui li van comunicar que el cor li funcionava tot just al 10% –“el principal problema dels edemes”, diu– i que per aquest motiu no li arribava prou sang a les cames.
Tot i els esforços mèdics del personal de Bellvitge per intentar salvar-li les extremitats, finalment Tomás Lozano va perdre la part inferior de la cama dreta i tots els dits del peu esquerre. Patia una trombosi. “No volien operar-me pel risc que hi havia per un cor dèbil i em podia haver quedat al quiròfan”, rememora el mateix pacient, que només té paraules d’agraïment pels metges que el van acabar operant el dia de Nadal.
Pensió pendent d’eixugar un deute amb l’Estat
Aquest és el relat de Tomás Lozano sobre el quadre mèdic que ha patit, al qual se li han afegit posteriorment diverses dificultats administratives. Així, explica en aquest sentit que no pot treballar: “A més, com que tinc un deute antic, de l’any 2007, amb la Seguretat Social, m’han dit que no puc cobrar per estar de baixa ni una pensió per incapacitat.
La mútua no ho tramita fins que no saldi els comptes amb l’Estat, per la qual cosa només tinc de temps fins la setmana que ve”.
El deute de Lozano és d’uns 23.000 euros, però assegura que cap banc no li concedirà un préstec perquè, precisament, se’l considera un morós de l’Estat. “És un peix que es mossega la cua”, lamenta Lozano, que tampoc no sap com podrà viure en unes condicions mínimes si acaba podent canceŀlar el deute i se li concedeix una pensió de tot just 600 euros mensuals per incapacitat permanent.
La Xarxa de Santa Tecla defensa una actuació mèdica “correcta”
Arran de la situació que ha patit Tomás Lozano, des de la Xarxa Sanitària Santa Tecla de Tarragona, que gestiona l’Hospital del Vendrell, s’ha explicat que no els constava el cas pel qual el pacient afirma que pensa demandar el centre per un suposat cas de mala praxi, tal com diu Lozano, “per no haver detectat, a l’acudir a Urgències, la situació greu que estava patint”.
La Xarxa Santa Tecla, un cop revisats els expedients, afirma que “des del procediment mèdic i per la simptomatologia que presentava, l’atenció que es va donar va ser la correcta els dies que va anar a l’Hospital del Vendrell”.
“El primer dia se li va fer una exploració i diagnòstic de per què li costava respirar i el segon va venir perquè li feien mal les cames, i en només dues hores estava derivat a Joan XXIII”.
De moment, Lozano està rebent atenció per recuperar-se de les ferides de l’operació a què va ser sotmès per les dues amputacions que li van practicar a Bellvitge. Ho fa en un centre de rehabilitació de Molins de Rei i està esperant que li diguin quan li podran implantar una pròtesi a la cama dreta.
