“Hem d’estar convençuts que podem tornar a guanyar-ho tot”
Entrevistem Carles Mata i Sisco Benet, que van ser nomenats fa pocs dies nou president i cap de colla dels Castellers de Vilafranca
Els Castellers de Vilafranca tenen des de fa pocs dies un nou equip al capdavant, encapçalat per Carles Mata a la presidència i Sisco Benet –conegut com ‘Sisco de Reus’– com a cap de colla. De tarannà discret i metòdic, Mata i Benet afronten els quatre anys que els queden per davant amb la il·lusió i respecte que es mereix un càrrec com el que ja exerceixen.
Què destacarien de l’equip que han format?
[Carles Mata]: És un equip molt jove i molt preparat. Hem innovat en un sentit: hem fet que en les àrees de patrimoni i de rendiment i salut hi hagi dos responsables i no només, un perquè són àrees que porten molta feina. Però, a banda, els que estem al capdavant tenim moltíssimes persones al darrere que ens donen un cop de mà com a coŀlaboradors. En total, estem parlant de més de 120 persones.
Quina és la prioritat de la junta enguany?
[CM]: Va lligada, com no podria ser d’una altra manera, a la prioritat de la tècnica, que és tornar a ser la millor colla del món casteller. I per fer-ho hem de descarregar el 3 i 4d10fm, entre altres. I com que per fer aquests castells es necessita molta gent, el nostre objectiu primer és recuperar i incrementar la massa social. Volem obrir Cal Figarot a tothom.
Vol dir que s’ha perdut massa social?
[CM]: Sí, i tant. No és un secret que molta gent que jo en dic “generació torre de 9”, que va entrar a la colla a finals dels anys 90 o principis del 2000, ja no ve, i creiem que si els motivem tornaran, perquè ho porten a la sang. Hem de recuperar castellers que ja no venen i buscar-ne de nous.
Pel que fa al Figarot, tot i que les obres més grans ja s’han fet, volen construir una segona cúpula.
[CM]: Sí, ens agradaria que fos al més aviat possible, però les obres s’han de fer a l’hivern i, per tant, segurament ho farem durant l’aturada castellera del 2020 al 2021. Del que es tracta és de poder fer castells de 8 i de 9 dins la nau perquè tal com tenim la xarxa muntada ara no podem. Hem mirat projectes, tenim un pressupost i creiem que és assumible.
La xarxa no funciona correctament?
[CM]: El problema que tenim és que la idea primera d’aquesta xarxa va ser una i, després, no ha resultat ser el que es pensava. El primordial és que, si es cau, puguem accedir-hi ràpidament per treure la gent que hi ha sobre la xarxa, cosa que ara no es pot fer. Estem buscant una solució.
Canviaran també el mètode d’escalfament?
[CM]: Sí, ara ja era monòton i molta gent venia mitja hora més tard perquè sabia que a primera hora es feia l’escalfament. Ara el que volem és que la persona que vulgui escalfar vagi a una zona concreta de la nau i, assessorat per un membre de l’àrea de rendiment i salut, ho pugui fer. A més, també, si cal, una persona que entre prova i prova estigui molta estona sense fer res potser també se li recomanarà que escalfi una mica abans. L’objectiu és evitar lesions, fer-ne un registre, i també treballarem perquè cap casteller que es faci mal se senti sol.
Un dels temes sovint polèmics són els viatges. Preferiu fer-ne de més petits però que hi participi tota la colla o un més gran però haver d’escollir qui hi va?
[CM]: Ara per ara, al juny marxem al País Basc i esperem poder fer-ho tota la colla, però si tenim la possibilitat fer un viatge més llunyà també el farem.
[Sisco Benet]: Creiem que els viatges llunyans són una oportunitat per a la colla i per portar el nom de Vilafranca i del Penedès arreu.
Com han organitzat el calendari d’actuacions?
[SB]: Seguirem marcant unes puntes al calendari tal com feia l’anterior junta, perquè creiem que era positiu. Així, el primer gamma extra hauria de venir al Pla de la Seu de Tarragona, a Vilanova el primer castell de 10, el moment àlgid Sant Fèlix i després dues puntes més com són el Concurs de Castells i Tots Sants. Evidentment, amb això no volem desmerèixer les altres diades, però per organitzar l’esforç cal marcar determinats dies.
Enguany no està garantida la seva participació a la diada de la Mercè?
[SB]: Nosaltres no sabem res de manera oficial. Sabem que la colla amfitriona sembla que ha dit que hi aniran uns altres, però encara és una incògnita.
Han perdut alguna altra plaça?
[SB]: Enguany no anem a Sitges, però per aquelles dates anem a Igualada, que també ens permetrà fer una bona actuació. I destaco que hem mantingut la diada del Catllar, que a mi personalment m’agrada molt, i crec que els Castellers de Vilafranca l’hem fet créixer. L’important és que els Verds sempre estiguem presents a les grans cites.
Quan hauria d’arribar el primer castell de 9?
[SB]: Tant de bo que sigui abans de les Fires de Maig, però si no és així no passa res, perquè la intenció és ampliar la gamma de castells.
Una gamma que s’ha perdut en els últims anys…
[SB]: Sí, al final l’objectiu és clar: intensificar els assajos perquè tenim molta feina: tornar a recuperar la td8sf i tornar a repetir el 4d10fm. Hem de començar a desvetllar castells que no hem fet i altres colles han treballat, i això implica que en el temps que tenim d’assaig hem d’anar treballant el doble perquè ells han fet deures que nosaltres no hem fet. Evidentment, també passa al revés, com ara amb el 3d10fm, però hem d’ampliar molt la gamma i la fórmula sempre és la mateixa: el treball. A més, les temporades són molt intenses. L’experiència és boníssima però l’esquena també pesa, i volem tenir relleus i poder estrenar castellers nous. Però donar relleu a una experiència de 25 o 30 anys no és fàcil.
Com es fa?
[SB]:Diversificant molt les estructures i que molta gent pugui treballar castells de 8 i de 9.
No és arriscat buscar relleus en any de Concurs de Castells?
[SB]: Parlem del Concurs de Castells com si fos la diada més important de totes i, en realitat, és molt important, però és una diada més. L’any que no hi ha Concurs, hi ha la diada de Reus o la de Santa Tecla, on tots anem com si fos un concurs. Mai és fàcil trobar relleus, i sempre és complicat substituir algú que té una experiència contrastada en un castell tan gran. Per tant, que sigui any o no de concurs no hi té res a veure, i per mi és una necessitat permanent. Sempre apostem per la seguretat màxima dels castells i sempre els volem anar a descarregar. No arriscaré pas més en un 3d10fm quan no hi hagi Concurs que si n’hi ha. A tots els castells se’ls ha de tenir el màxim de respecte.
Diu que el seu objectiu és el 3d10fm, el 4d10fm i la td8sf per guanyar el Concurs. I el 3d9sf?
[SB]: Per guanyar el concurs s’han de descarregar tres castells, i les altres colles ja tenen part dels deures fets, no ens enganyem. Qui opta a guanyar el Concurs a banda de nosaltres és la Vella i la Joves , que ja han fet la td8sf, un castell que nosaltres fa dos anys que no fem. Ara ha canviat una mica la norma i pots guanyar un Concurs sense haver descarregat cap castell, però nosaltres intentarem anar amb els tres castells descarregats. Pot passar de tot, però crec que això és el que hauríem d’anar a fer. La quarta carta és el 4d9sf, els números són clars, i hi ha altres castells, a banda del 3d9sf.
O sigui no té al cap treballar el 3d9sf de manera immediata?
[SB]: No descarto res. La prioritat és pas a pas i, quan anem aconseguint reptes, ens obrirem a nous objectius. El que puc dir segur és que el 3d9sf no serà una obsessió. És un castell que assajarem perquè ens agrada i l’hem de poder treballar, però no ens hi obsessionarem.
[CM]:El que és clar és que com a mínim ens l’hem d’arribar a plantejar per assajar-lo.
Assajarem el 3d9sf, però en cap cas serà una obsessió
Sisco Benet
Què prefereix: guanyar Sant Fèlix o guanyar el Concurs de Castells?
[SB]: Pot passar de tot, pots guanyar-ne un i perdre l’altre, o guanyar-los tots dos o perdre’ls tots dos. Ara, jo ho tinc clar: si anem a màxims i ells ens superen, em trec el barret. Si ho donem tot i ells ens superen, em sentiré orgullós. I si ho donem tot, fem bé la feina i, a més a més, guanyem, em sentiré orgullós i content. No m’entra al cap haver d’escollir: els Castellers de Vilafranca anirem a màxims i a optar-ho tot sempre. No pot ser d’una altra manera, i ens hem de creure que podem guanyar-ho tot de nou.
