“Vull que els meus protagonistes tinguin fortalesa i estiguin oberts al sentiment”

07/02/2020 - 10:00h

Entrevistem l’escriptor Lluís-Anton Baulenas que avui presenta a l’Agrícol de Vilafranca la novel·la ‘Els camins de la Rut’

Lluís-Anton Baulenas presenta avui (19.30 h) a l’Agrícol de Vilafranca la novel·la ‘Els camins de la Rut’, en un acte que estarà acompanyat d’una dramatització feta especialment per a l’ocasió a càrrec de l’actriu Gemma Julià i la mirada literària d’Anna Ruiz. Narrador i dramaturg, Lluís-Anton Baulenas (1958) és un dels autors més prolífics i destacats de la seva generació.

‘Els camins de la Rut’ és la història d’una dona que no pot ni vol ser domesticada?
Des del principi, tenia clar que volia ambientar la novel·la en la Transició, i que estigués protagonitzada per una dona. La Rut és de la meva generació. Tenia uns divuit anys cap al 1976, quan vam viure un esclat de llibertat en un temps en què podia passar de tot. Els camins de la Rut és la història d’una persona que és filla d’una època, amb obertura mental i amb un aprenentatge personal que li dona independència. S’identifica amb un concepte de l’amor i de les relacions sentimentals que va marcar i identificar aquesta generació.

És una història d’amors i de justificació de l’amor?
M’agrada parlar de sentiments i d’amor, per això vull que els meus protagonistes, homes o dones, tinguin fortalesa i estiguin oberts al sentiment. És una manera de reivindicar la dona en general. Els finals dels setanta marquen profundament la Rut, que estima l’amor i no té problemes per enamorar-se, però sempre té una parella rere l’altra. Ella es planteja les relacions de manera molt intensa i honesta. Una dona pot desenamorar-se i tornar-se a enamorar i desenamorar, però el que li interessa és estimar. Ella creu que l’amor funciona de la manera que, quan no ho tens clar, ho deixes, i ja apareixerà una altra parella. De fet, la Rut no té relacions que durin perquè té les pròpies contradiccions. Li fa por manifestar l’amor a algú, perquè vindrà el dia que li haurà de dir que no l’estima.

Ha donat a la Rutona, la filla de la Rut, un gran importància dins la novel·la, fins al punt que la història de la protagonista està explicada per la seva filla.
La història de la Rut se’ns mostra a través de la seva filla, la Rutona, i a partir de les seves relacions sentimentals. M’ha servit per mostrar dos punts de vista contraposats. La novel·la és l’explicació de les històries sentimentals de la mare i també la història de la filla. La filla es va fent gran i va explicant la vida de la seva mare, partint de la base que ella no vol ser com la mare. Vol tenir només un home i vol tenir estabilitat. La Rutona, sense ser una antagonista absoluta, li passa el que passa a moltes famílies on els fills i les filles no volen assemblar-se als pares.

Per què una dona amb una grua?
Una de les obsessions de la Rut és evitar “ser domesticada”, i la grua li dona seguretat, aixopluc, un sistema de transport, una forma de guanyar-se la vida i de marcar el seu territori. La grua li serveix per a treballar eventualment en feines que semblaven reservades als homes i també per viatjar, qui sap si per fugir.

També et pot interessar

Comentaris