“No li correspon al Tribunal Suprem unir els espanyols”
Entrevistem Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull
De caràcter punyent i amb un vocabulari clar i contundent, l’advocat Jordi Pina és probablement un dels lletrats que més recorda el públic que va seguir el judici del procés. Esbroncat en diferents ocasions pel jutge Manuel Marchena, Pina no té cap inconvenient a afirmar que va ser un judici polític i que arribaran fins al Tribunal d’Estrasburg per aconseguir justícia. Per donar a conèixer la seva experiència, l’advocat ha publicat el llibre ‘El judici de la meva vida’, en què explica tot el que ha viscut durant els últims dos anys. Pina va presentar l’obra divendres a Vilafranca, on vam poder conversar breument amb ell just l’endemà que els presos fossin classificats en segon grau.
El del procés va ser el judici de la seva vida. Va ser també el més important de Catalunya?
Sí. Al final, el llibre és un compendi de coses que lamentablement hem anat vivint i que hem volgut compartir amb els dos o tres milions de persones que ho vulguin llegir.
El llibre explica moltes coses que no van sortir a la llum. Va tenir algun moment complicat a causa del secret professional?
No, perquè no desvelo converses deontològiques privades amb els meus companys de professió, que jo crec que seria el límit. El que explico són interioritats del dia a dia amb els presos, però estan consensuades amb ells. El llibre va ser una idea de la Generalitat, i al meu contracte vaig posar que els presos tenien dret a canviar el que consideressin.
I ho van fer?
No. No van tocar res, excepte alguna petita errada, perquè són tantes coses que han passat en dos anys que jo no recordava alguna conversa de manera exacta, i ells sí.
Des de la sentència desconfio de qualsevol procediment on s’estiguin discutint qüestions relacionades amb el país
Jordi Pina
Com es prepara un judici polític? Quina diferència hi ha amb un que no ho sigui?
La diferència és importantíssima. Quan un judici no és polític i els teus clients no són els governants, al teu cap només hi ha el dret. Quan són clients que es dediquen a la política, és un judici polític i, per tant, afecta tot Catalunya i s’ha de vigilar més. Hi havia coses que m’hauria agradat dir que creia que els beneficiarien, però que ells no em van deixar dir per respecte a la ciutadania.
Sànchez, Turull i Rull tenen tarannàs molt diversos. Això complica la defensa?
El primer que he de dir és que tinc l’honor d’haver estat advocat de dos gairebé presidents de la Generalitat. A partir d’aquí, tots tres són molt diferents, amb formes de viure el procediment ben diverses, però en realitat tots tres es complementen molt bé. I és una de les coses bones que m’ha passat: han tingut sempre molt bona relació, i això ha facilitat molt les coses.
Desconfia de la justícia, després de la sentència?
Desconfio de la justícia que té a veure amb determinats aspectes. És a dir, desconfio en qualsevol procediment on s’estigui discutint qüestions relacionades amb el país, però no amb l’altra justícia. Si jo segueixo un procediment d’estafa o de delictes fiscals, per exemple, no he de desconfiar de la correcció del jutge.
Vostè va demanar al tribunal que fessin de jutges i no de salvadors de la pàtria. Creu que li van fer cas?
No pas. Per ells era fàcil implicar-se en primera persona, i és el que van fer. De fet, el jutge Llarena va utilitzar la primera persona del plural per referir-se al conflicte, i això demostra que en el procediment ells se senten interpeŀlats en primera persona. Teníem la sensació que el tribunal era la víctima del delicte perquè els nostres clients i amics el que volien era trencar la unitat d’Espanya. Crec que ho han enfocat molt malament, i no li correspon a la sala segona del Tribunal Suprem unir els espanyols.
Creu que podrien haver fet alguna cosa diferent perquè la sentència també fos diferent? O la sentència ja estava escrita, ni que no sigui literalment?
Jo dubto que la sentència estigués escrita literalment, però crec que vam fer el judici que havíem de fer. Les proves ens va sortir molt bé, però resulta que les condemnes van de 9 a 13 anys.
Com recorda el dia que els van notificar la sentència?
Les filtracions ens van ajudar a preparar-nos, i des de l’estiu ja n’anàvem a parlant… Pensa que ens movíem amb unes forquilles de penes molt ajustades, però teníem l’esperança de no passar de dos dígits, una cosa que repetia molt en Turull. Jo cada setmana anava a la presó i repassàvem com de bé ens estava anant el judici, com de correctes eren els nostres testimonis i com de fluixes eren les seves acusacions, però, al mateix temps, discutíem de si els caurien 8 o 9 anys de presó. I això demostra que aquell judici era totalment diferent dels altres. Jo, quan un judici em va bé, estic convençut que la sentència serà absolutòria, cosa que en aquest cas no era així.
Parlava dels testimonis. Una de les coses que més ens va sorprendre va ser que, per la sentència, no van tenir en compte els testimonis de cap de les dues parts…
Doncs sí. No feien falta quatre mesos de judici ni rebre esbroncades del Marchena. Al final, això és fer trampes al solitari: com que no m’agraden els testimonis d’una part, els invalido tots. Jo, per exemple, vaig portar una cinquantena de testimonis d’arreu del territori, i cap d’ells va faltar a la veritat ni va fer exageració, ni va dir res contrari a la nostra tesi de defensa. Tothom, en canvi, va veure com hi havia Guàrdia Civils que mentien clarament. Però aleshores van fer un “ara m’enfado i m’emporto el joc” i van eliminar tots els testimonis.
Què significa la concessió del segon grau per als presos?
Significa que continuaran privats de llibertat, però Sànchez i Cuixart ja poden gaudir de permisos ordinaris perquè han complert una quarta part de la sentència, i els altres encara no. Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig, complirà la quarta part de la condemna el juny del 2020. Josep Rull, condemnat també a deu anys i mig, l’octubre del 2020. Carme Forcadell, amb onze anys i mig de pena, l’octubre del 2020. Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, amb penes de dotze anys, el febrer del 2021. Finalment, Oriol Junqueras no podria obtenir permisos fins l’octubre del 2021.
Vostè ja ha expressat que no està d’acord amb el segon grau.
Considerem que el raonable hauria estat el tercer grau penitenciari, sense veure cap guerra entre partits ni res similar, però la Conselleria ha decidit oportú donar el segon grau per revisar-lo d’aquí a un temps. Encara no he vist la resolució perquè els ho van notificar ahir i, per tant, espero poder-la valorar en les properes hores amb més coneixement de causa. Però jo crec que mereixen el tercer grau.
Ha de passar un temps determinat per tornar a valorar el grau?
No, la junta ho pot anar revisant quan vulgui. A partir d’aquí, suposo que vindrà l’article 100.2 per flexibilitzar les condicions del segon grau, que permetria als presos combinar elements del segon i el tercer grau, com per exemple les sortides diàries de la presó per anar a treballar. Ara toca paciència.
No tenir en compte els testimonis és fer trampes al solitari: com que no els van agradar els testimonis de la nostra part, els van invalidar tots
Jordi Pina
Com estan ells?
Amb la resignació pròpia d’haver de complir aquesta condemna, però són d’una enteresa molt gran. Jo pujo un cop per setmana a veure’ls i parlem de tot una mica. Deuen tenir moments complicats, és clar, però quan els veiem nosaltres estan molt forts.
El Parlament Europeu ha retirat finalment la condició d’eurodiputat a Oriol Junqueras. Com ho valora?
Poca cosa puc afegir a les notícies que estem veient. Tampoc teníem gaires esperances que fessin alguna cosa diferent de la que ha passat. Ja hi estem habituats, i nosaltres farem tots els passos que considerem oportuns.
