“El que cal és consensuar l’activitat econòmica de Sant Marçal-Cal Vies”

Xavi Gonzàlez
24/11/2019 - 06:00h

Entrevistem l’alcalde de Castellví de la Marca, Xavier Ramos

Xavier Ramos (Junts) és alcalde de Castellví de la Marca des del juny del 2015. El seu municipi és el tercer implicat en el sector del Pla Director Urbanístic (PDU) de Sant Marçal-Cal Vies que la Generalitat vol tirar endavant. És el que menys hectàrees hi té, només un 10% de les 110.

L’Ajuntament de Castellví està a favor que es tiri endavant el PDU de Sant Marçal-Cal Vies?
Aquest és un debat que ens incomoda. No ens agrada tenir un polígon a tocar del nostre terme però alhora veiem el PDU com un bon instrument de planificació a mitjà i llarg termini, juntament amb el Pla Territorial Parcial del Penedès, una reivindicació que hem fet des de l’Ajuntament i que és el que ha de definir l’estratègia. Hi estem a favor perquè permet que cap dels tres municipis, que des de fa 15 anys tenen sòl industrial, pugui fer la guerra pel seu compte i, per tant, s’hagi de fer de manera mancomunada. Aquest PDU és el que ha de coordinar això amb una mirada llarga per evitar els nyaps que antigament es feien.

El 2008 es va iniciar la redacció del Pla General de Castellví. Aleshores es va despintar el polígon que hi havia al Mas de la Pansa a través d’un Consell de Participació que per unanimitat va decidir traslladar-lo on avui té el sòl industrial Castellví.
No tenia cap sentit que al Mas de la Pansa hi hagués una zona industrial en uns terrenys al bell mig del municipi i dalt d’un turó. En aquella època era el PSC qui volia tirar-ho endavant, però no tenia cap sentit perquè l’impacte visual era enorme, i pel que fa a la mobilitat també era important. Per sort no es va a arribar a desenvolupar i el que es va fer, arran que Castellet tenia la seva zona industrial definida a la Femsa i l’Arboç també ho havia qualificat, vam afegir una part d’aquell sòl industrial que era enorme en aquell sector.

PUBLICITAT

Castellví només té un 10% del total del territori que es vol urbanitzar.
El que fa el PDU és no només dibuixar una estratègia conjunta sinó que també redueix la superfície del sector industrial. És a dir, si hi ha PDU, són 110 hectàrees de sòl industrial. Si no hi ha PDU i continuem amb la situació que tenim avui serien 130 hectàrees, i si a més, diem que no hi ha PDU i no s’hi afegeix Castellví de la Marca, estaríem parlant de 117 hectàrees. Per tant, a priori, l’opció del PDU és la més beneficiosa, i el que hem d’aconseguir és un redimensionament de la planificació feta fa 15 anys.

Demanen petites naus. És una de les primeres incongruències amb la planificació que té prevista la Generalitat, perquè es parla de terrenys grans per fer-hi naus logístiques.
L’ús logístic en el POUM de Castellet no està exclòs i cal saber que avui per avui, sense l’aprovació del PDU, qualsevol dels 3 alcaldes de l’àmbit podem signar un decret per aprovar els plans parcials i iniciar demà mateix les obres. Nosaltres quan el 2016 vam veure això ens vam posar les mans al cap i vam dir: “O hi intervenim o ens planten un polígon davant de casa”, i no haurem pogut decidir res. Vam anar a la Generalitat i es va determinar, i així estava establert en el Pla Territorial de l’Alt Penedès aprovat l’any 2010, que aquesta zona fos una zona d’estratègia mancomunada, és a dir, que la planificació fos conjunta entre els tres municipis.

Explicava que Castellet ha intentat tres vegades des de fa quinze anys aprovar el seu pla parcial. El primer el va tombar la crisi, el segon el Tribunal Superior de Justícia per un contenciós que interposen els afectats de l’Arboç, i el tercer l’atura el PDU el 2016. Hi ha hagut alguna trobada entre els tres alcaldes per planificar conjuntament?
Sí. El 2016 quan, Castellet intenta el tercer intent de tirar endavant el seu Pla Parcial de forma unilateral, nosaltres demanem una entrevista entre els tres alcaldes i el que li fem avinent al de Castellet és que cal fer una planificació conjunta perquè deixava una sèrie de càrregues al municipi de Castellví que no tenien cap sentit. A més a més, les activitats que s’hi planificaven acollien tots els usos possibles, el logístic inclòs. En el seu moment l’alcalde de Castellet va dir que ells no podien esperar i que feia molts anys que ho tenien planificat. Que ho tiraven endavant i no esperaven a que els propietaris de Castellví redactessin el seu pla parcial per fer una estratègia de desenvolupament conjunt. Recollint el neguit dels propietaris de Castellví és en aquell moment quan anem a veure la Generalitat perquè ens ajudi.

PUBLICITAT

Va posar dues condicions: que hi hagués consens amb el territori i que es fes a través d’una participació i amb transparència. És possible?
És possible, sí. De fet, els passos que s’han fet des de l’Ajuntament de Castellví van en aquest sentit. L’audiència pública no és preceptiva en un avanç de pla director i nosaltres la vam exigir per tal que tothom estigués al cas i pogués dir-hi la seva, i la Generalitat hi va accedir. També va accedir a una reivindicació nostra que hi hagués una fase prèvia de participació ciutadana que es aquesta enquesta que es va treballar a través del Departament de Territori on els ciutadans i les entitats que van voler van poder participar-hi i això tampoc ho diu la norma. Estem en la línia del consens territorial que hem de cercar, perquè al cap i a la fi el que nosaltres volem per al sector és una activitat que sigui sostenible i arrelada al Penedès, i que aquest debat també es traslladi en el marc del Pla Territorial del Penedès, on hi han d’estar representats diferents institucions del territori, sectors agrícoles, econòmics i socials per acabar de definir quina és la millor estratègia a desenvolupar aquí.

Per tant, el que en aquest moment s’està discutint no és si hi ha polígon o no?
Exactament, el que s’està discutint és quina activitat econòmica s’ubica a Sant Marçal-Cal Vies. Si hi havia d’haver polígon o no ja es va discutir l’any 2004, i l’única entitat que va dir que no va ser l’Ajuntament de Castellví. No estàvem d’acord que Castellet ens plantés un polígon davant de casa, però ens vam quedar sols i no hi va haver cap entitat ecologista, ni la nostra oposició, ni cap altre ciutadà que fes al·legacions en aquest sentit. Ara discutim quina és la millor estratègia d’activitat econòmica per a la zona, i com ja he dit abans cal que sigui sostenible i que preservi el paisatge. En aquesta línia és on treballarà el nostre Ajuntament, i precisament les al·legacions que hem presentat van en aquest sentit.

Però sembla que Castellet i l’Arboç tenen presa. I Castellví?
Cap ni una. De fet, des de l’any 2004 que nedem contra corrent per evitar que això és pogués fer, perquè tindrem un polígon davant de casa, i a més a més sense poder decidir quin tipus d’usos i activitats hi ha. No tenim cap pressa, i el que volem és que la proposta que es faci d’activitats a ubicar a Sant Marçal-Cal Vies tingui el màxim consens territorial. Un consens que creiem que s’ha de traslladar al pla territorial del Penedès, i recollir el màxim de sectors implicats possibles.

Creu que s’acabaran acceptant totes les al·legacions que vostès han presentat?
Per molt que ara discutim el Pla Territorial del Penedès, que és la moció que va aprovar l’Ajuntament de forma unànime en un plenari i que, per tant, s’apliqués una moratòria del PDU, que trobo encertada i correcta, penso que els avenços que s’han aconseguit en aquest pla director els hauríem de traslladar en el Pla Territorial del Penedès. El primer avenç és la reducció d’un 20% del sòl industrial, i això té una derivada, que és que el polígon no traspassi l’autopista. Una altra millora és que si avui Castellet i l’Arboç engeguen el seu polígon, les naus són a tocar de la carretera i de les coses del nostre terme municipal. Vam posar com a condició per iniciar la negociació que hi hagués una anella verda que encerclés tot el sector de 50 metres de diàmetre, i ara hem demanat que aquest s’incrementi als cent metres, i sembla que hi ha la voluntat d’acceptar-ho. Una altra novetat important és la protecció dels habitatges actuals, cosa que amb els planejaments municipals no quedava garantida. I finalment, que no hi hagi ni un pam de nau industrial a Castellví de la Marca ja que s’ha aconseguit que els equipaments sociosanitaris i esportius i totes les zones verdes del sector s’ubiquin en el nostre terme i que únicament es reservi un espai pel creixement del celler vitivinícola que actualment hi ha. A canvi, s’ha parlat de signar un conveni entre els 3 municipis per compensar els beneficis que deixaria d’ingressar Castellví.

A la moció que en el darrer ple va presentar el grup d’ERC sobre el polígon, vostè va acusar-los de falta de respecte.
El grup de l’oposició va llegir un escrit en nom de la plataforma local. Penso que es van equivocar en els termes del contingut perquè hi va haver atacs personals contra els membres dels set regidors de l’equip de govern, i creiem que si el que es cercava era la unitat, aquella no era la manera. El més important és que al final vam aconseguir la unitat que nosaltres des del primer moment buscàvem. Imagino que algú els devia dir que això era un element de desgast cap a l’equip de govern. Finalment, a l’últim ple va ser possible cercar i trobar aquesta unitat, que ens ha d’anar molt bé per fer una posició de força amb relació als altres dos ajuntaments, i també amb relació als grups de treball de la Generalitat i al que es debati al Pla Territorial del Penedès.

També et pot interessar

Comentaris