Sílvia Amigó torna a la poesia sis anys després amb la publicació de MA
El dolor i el consol de posar en paraules un itinerari d’exploració íntima defineixen el nou poemari
Sis anys després d’irrompre esplendorosament en l’àmbit de la creació literària catalana amb Respirar per la ferida (Viena Edicions, 2013), un conjunt de textos breus a mig camí entre l’assaig i la prosa poètica en què Sílvia Amigó s’enfilava fins a les fronteres del significat per abundar en els matisos de veritat contraposada que s’amaguen darrera de conceptes que tot sovint emprem en un sentit idèntic o similar, Amigó torna a la poesia amb MA (Viena Edicions, 2019), l’intent de posar en paraules un itinerari personal d’exploració íntima, de viatge al més profund de la nit, per tal de fer present tot allò de dolorós o ingrat que s’ha anat dipositant en les escletxes de l’ànima i alhora extreure’n consol a través d’uns versos que aspiren a ser l’exorcisme d’un temps convuls per esdevenir l’inici d’un nou reneixament.
La presentació de MA, que incorpora un pròleg de la també poeta i escriptora Eva Baltasar i una imatge a la coberta que reprodueix una obra recent d’Eduard Amigó, tindrà lloc al Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs el proper dissabte dia 30 de novembre, a la una del migdia, i anirà a càrrec de la mateixa autora i del professor Fonxo Blanc.
Com la mateixa Sílvia Amigó confessa, aquest llibre sorgeix després de set anys d’anotacions en les seves llibretes personals que són el registre de vivències quotidianes i, sobretot, dels estats anímics que li han provocat aquestes mateixes vivències. Per tant, Amigó remarca que no és un recull construït amb la intenció prèvia d’acabar esdevenint un llibre de poemes, sinó el resultat d’una acumulació de textos i de la relectura/reescriptura que posteriorment n’ha fet l’autora des d’una certa i alliberadora distància. La distància i l’espai que descriu justament el concepte japonès MA que dona títol al llibre. Un concepte que en l’àmbit de l’espiritualitat, el pensament i les arts expressa pausa, buit, silenci, absència de centre i, fins i tot, el trànsit entre estats mentals.
Però el trànsit fins arribar al MA, al blanc silenciós que habita entre paraula i paraula, al blanc no escrit i alliberat de l’atapeïda angúnia dels sotracs de l’existència, pren forma de confessió íntima en aquest llibre. Per això mateix l’enyor, la mort, el sentiment de pèrdua, la tristesa, el plor, la pregària o el desconcert són molt presents en les pàgines de MA. Ara bé, no deixen de ser l’empedrat verbal d’un capítol de dolor expulsat amb tota la pura cruesa de la veritat. I es percep que cada poema també porta impresa la suprema aspiració d’arribar a existir sense el llast i la condemna d’una consciència afeixugada. “Viure com un arbre sense por a quedar-se nu, sense por a brostar, a florir, a donar fruits. Sense por”.
Líric, metafòric i evocatiu, MA no és poesia per explicar o recitar, sinó per sentir. I és que, com diu Eva Baltasar al pròleg, “MA és un espai contemplatiu on la reflexió es torna laxa i entoma sense força el jo. No s’imposa, acull. T’agafa de la ma i et porta a poc a poc”.
Sílvia Amigó (Sant Cugat Sesgarrigues, 1965) és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona i actualment fa de gestora cultural i comissària de programes d’arts visuals i literaris a l’Ajuntament de Vilafranca. Com a poeta, ha col·laborat en àlbums i catàlegs de diferents artistes plàstics, com ara el llibre Roc i soca (2016) fet a quatre mans amb Fèlix Plantalech, i també ha col·laborat amb el compositor i guitarrista Toti Soler, escrivint textos per a l’àlbum Tres vides, o amb l’acordionista Anna Peret, amb qui ha creat diversos muntatges poeticomusicals com El vi encenia la vida, Els nostres clàssics, L’arbre de l’alliberament i T’escullo a tu. A més dels ja esmentats Respirar per la ferida i MA. Amigó també ha publicat el recull de textos poètics L’ara ets tu (Edicions i Propostes Culturals Andana, 2010)
