Jordi Llavina guanya el premi Marià Manent 2019 de poesia amb ‘El magraner’
En l’apartat de narrativa el premi va ser per l’escriptor barceloní Octavi Franch, resident a Segur de Calafell
El premi de poesia Marià Manent és un dels guardons històrics del panorama literari català. Enguany arribava a la 43ª edició, i se l’ha endut el poeta gelidenc-vilafranquí Jordi Llavina, col·laborador habitual d’aquest setmanari, per l’obra El magraner, el seu vuitè títol de poesia. El premi està dotat amb 2.000 euros, una obra de l’artista Anna Albert i la publicació del llibre, que corre a càrrec de Quaderns de la Font del Cargol, de Premià de Mar, amb el suport de l’editorial Cossetània. Sortirà el pròxim mes de febrer.
L’acte, conduït per l’actor Àlex Casanovas, es va celebrar dissabte passat a la Societat Sant Jaume, de Premià de Dalt. En l’apartat de narrativa, premi Valerià Pujol, es va reconèixer l’escriptor barceloní, resident a Segur de Calafell, Octavi Franch. Van presidir la taula Mariona Borràs, presidenta de la Societat convocant, el poeta Vicenç Llorca i el net del poeta Manent, l’estudiós Jordi Manent.
Segons Llavina, El magraner és “una obra de prosa poètica amb rúbriques líriques, una obra força diferent del que havia fet fins ara”. S’estructura com un relat: el d’un personatge que passeja i que, en la seva llarga caminada -que el va allunyant cada cop més de casa-, “es va trobant un seguit de coses i de personatges: el magraner del títol, un cementiri antropomòrfic, una trementinaire, una granja de porcs, una mena d’alcàsser…”. Un dels poemes del llibre és aquest sonet, que es publica per primera vegada: el passejant ha arribat a un poble mort, en el qual hi ha un cementiri. L’única presència que troba en aquell indret és la d’un gat. El moment que es descriu és el de la trobada entre el protagonista del llibre i l’animal: “Un gat de mirada brillosa / camina entre tombes i creus. / Els que eren vius ara són reus / de l’ombra i de la terra herbosa. // Hi ha algunes corones de flors / insepultes, damunt les làpides. / El passejant pensa: ‘Que ràpides / que passen les hores del cos!’ // El gat sol preguntar-se: ‘¿I l’ànima? / ¿En queda res, d’aquesta gent, / llevat d’un grapat de records?’ // L’home: ‘¿Tots som igual de morts? / ¿L’amant sincer com el malànima, / qui hi era sempre com l’absent?’.
