Pare, fill i net al Camí de Santiago
Pere, Ignasi i Nil Marcé recorren els 115 quilòmetres que separen la població de Sarria i el municipi de Santiago de Compostel·la
Durant la primera setmana de setembre, els penedesencs Pere Marcé, de 76 anys, el seu fill Ignasi, de 48, i el seu net Nil, de 8, van recórrer a peu els 115 quilòmetres que separen el poble de Sarria i el municipi de Santiago de Compostel·la, que és el mínim que s’ha de caminar per aconseguir la Compostela, el document que acredita que s’ha arribat a la catedral de Santiago i demostra, juntament amb la credencial de pelegrí, que s’ha passat pels pobles que hi ha durant el recorregut, ja que els establiments hi posen un segell que ho confirma.
Pere Marcé explica que ell ja havia recorregut parts del Camí de Santiago en tres ocasions, anteriorment. El seu net, després de sentir-ne a parlar tant, va fer-ne un treball a l’escola, per a l’elaboració del qual el seu avi el va ajudar (i fins i tot va fer una exposició a classe).
El Nil va proposar al seu avi fer el Camí durant el mes de juliol, però finalment van anar-hi al setembre per poder-lo planificar millor. A més, al principi el Pere tenia una mica de por de fer el trajecte només amb el seu net. “Jo soc gran i ell és petit. Si ens passava alguna cosa, qui ens ajudaria?”, diu. I per això van implicar l’Ignasi, pare del Nil i fill del Pere.
Així doncs, el dia 3 de setembre van agafar un vol de Barcelona en direcció a Santiago de Compostela i, des d’allà, un taxi els va portar a Sarria, 115 quilòmetres enrere, per començar a caminar, cosa que van fer durant cinc dies. Durant tot el trajecte el temps els va acompanyar. D’altra banda, van dormir en diferents albergs, els quals Pere Marcé reconeix que estan en molt millor estat que fa 10 o 12 anys.
El penedesenc explica que al tram que van fer hi havia molta gent, precisament perquè constitueixen el nombre mínim de quilòmetres que cal fer per aconseguir l’acreditació: “Semblava la Rambla de Vilafranca un dia de Sant Fèlix”, diu somrient.
Marcé afirma que, tot i això, se n’emporta un record molt gratificant. I és que no ha conegut mai ningú que hagi fet el Camí de Santiago acompanyat pel seu fill i el seu net. “Li vaig dir al Nil que quan sigui gran i tingui un fill, també ho ha de fer amb el seu pare”, recorda el Pere, emocionat.
Marcé també explica que quan van arribar davant la catedral de Santiago l’emoció que va sentir va ser molt intensa: “Normalment, quan arribes t’abraces amb els teus companys de viatge i ja està, però en aquella ocasió els companys eren el meu fill i el meu net”.
Sobre si el nen va aconseguir aguantar bé el fet de caminar més de 100 quilòmetres, el seu avi diu, orgullós, que el petit es va portar “d’allò més bé”. Evidentment reconeix que van tenir moments dolents, en què el nen estava cansat, però que un cop arribaven a l’alberg, es dutxaven i dinaven, “ja passava tot”. “Mai he vist un nen tan petit caminar tant, i això que no és pas un atleta sinó que fa l’esport que fan a l’escola i poc més. Va ser una experiència molt bonica”, assegura.
