“La malaltia mental crea dolor i posa limitacions, però no és el final de res”
Entrevistem Xavier Vallès, president de la cooperativa Nou Verd de Vilafranca
Xavier Vallès és des del 2014 president de la cooperativa Nou Verd, del grup Entrem-hi, on treballa des del 2009 com a psicòleg i formador de persones amb problemes de salut mental. Llicenciat en Psicologia i Filosofia, fa 13 anys que treballa en el sector de la salut mental, primer des d’un vessant més tècnic i ara, des que és president de l’entitat, també en un àmbit més operatiu de gestió. Hem volgut parlar amb ell arran de la celebració, ahir dijous, del Dia de la Salut Mental.
Què fan a Nou Verd?
La finalitat de Nou Verd és promoure i facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat, prioritàriament treballadors amb malaltia mental. Ara ja fa un temps que hem iniciat una aliança amb Nou Set, que promou la inserció laboral de persones amb risc d’exclusió, perquè fa anys que treballem junts. Però encara no hi havia una estructura de treball tècnic unificada, i el que volem és crear una cooperativa de segon grau i compartir una marca que, en certa manera, volem renovar, amb un procés de reinvenció amb una estratègia conjunta.
A poc a poc la societat va veient que, tard o d’hora, tots podem tenir una malaltia mental, sobretot avui en dia, amb tants casos d’estrès laboral
Xavier Vallès
Quan i per què es va posar en marxa la Taula per a la Salut Mental de l’Alt Penedès?
La taula va començar a caminar fa uns 5 o 6 anys amb la voluntat de les diferents entitats d’unir-se en un sol espai per compartir metodologies i experiències, i fins i tot algun cas concret. La taula està formada per una quinzena d’entitats i administracions i ara també s’hi ha unit l’entitat Activament, una associació molt important que representa en primera persona la veu de les persones afectades per alguna malaltia mental.
Quins són els seus objectius?
Actualment aquesta taula té com a objectius de treball la formació en salut mental a personal d’atenció directa de les administracions públiques, el foment d’oci inclusiu de les persones amb problemes de salut mental, la coordinació de l’atenció domiciliària i l’anàlisi dels recursos residencials a la comarca específics per l’àmbit de la salut mental. Tots aquests objectius estan basats en un estudi pagat per la Diputació que feia una fotografia de com estava el tema relacionat amb la salut mental a la comarca.
Parli’m de com es podria fomentar l’oci inclusiu.
Doncs en això estem. Cal que les persones amb malaltia mental puguin accedir a tot el tipus d’oci generalista, sense barreres, i que les entitats que organitzen i promouen l’oci puguin oferir tota l’adaptació necessària. Estem parlant tant de nivell infantil com adult, és clar. Han de poder fer teatre o futbol, per exemple, sense cap mena de problema. Entre tots hem de poder superar aquestes barreres.
Com s’hauria de treballar l’atenció domiciliària?
Estem intentant que tots els agents actuïn de la mateixa manera, amb la mateixa metodologia i missatge. I, en aquest sentit, estem formant al màxim de gent possible en temes de salut mental. Comencem formant el personal de les oficines d’atenció al ciutadà per tal que sàpiga com ha d’actuar si s’hi adreça una persona amb malaltia mental. I un dels mòduls de la formació el faran la gent d’Activament i, per tant, se’ls explicarà en primera persona.
Una de les seves reclamacions històriques és la de demanar recursos residencials. Com està la situació?
Doncs igual que fa anys. A l’Alt Penedès no hi ha cap residència ni cap pis titulat per a persones amb problemes de salut mental i també ens manca un hospital de dia per a menors. Estem treballant en diferents fronts per almenys fer realitat alguna d’aquestes necessitats urgents.
Ara on ha d’anar una persona amb malaltia mental que es quedi sol?
Si no pot viure autònomament i no té referents familiars perfectament pot anar a parar a una residència a l’altra punta de Catalunya, amb la consegüent pèrdua d’arrelament.
Una altra de les seves lluites constants és com evitar l’estigma. La societat avancem favorablement? O anem enrere en aquest aspecte?
Es pot lluitar contra l’estigma des de diferents vessants. En la meva modesta opinió, el moviment ‘Obertament’, per exemple, ha volgut equiparar l’estigma de la salut mental amb el fet de sortir de l’armari, cosa que per mi ha estat un error ja que no es pot equiparar una lluita i una altra. El que té més sentit per lluitar contra l’estigma és que les persones que tenen algun problema de salut mental tinguin suport, que els professionals els escoltem més i que la població en general conegui la gran quantitat de casos d’èxit de persones amb problemes de salut mental i no només els casos traumàtics, molt aïllats i puntuals, que solen agafar massa volada mediàtica.
Fins a quin punt la societat entén que tots podem patir una malaltia de salut mental?
Crec que, de mica en mica, tots anem veient que tard o d’hora ens pot passar a nosaltres, sobretot avui en dia, amb tants casos d’estrès laboral, mòbing, etc. Cal normalitzar que hi ha gent que té diabetis i d’altres que tenen depressió. És així de clar. La malaltia mental crea dolor i posa limitacions, però no és el final de res.
Cada cop s’estan fomentant més les empreses saludables, perquè si la gent és feliç a la feina, el rendiment millora molt
Xavier Vallès
Podem prevenir una malaltia mental?
Sí, la prevenció és molt important. Per posar-te un exemple: les empreses cada cop tenen més en compte els riscos psico-socials. S’està veient que les baixes per raó de salut mental estan augmentant i suposen una gran pèrdua de diners. Per tant, és important fomentar les empreses saludables perquè si la gent és feliç a la feina el rendiment millora molt i el benefici és doble. L’altre dia vaig saber d’una empresa que posa fisioterapeutes als seus treballadors i que registren cada dia en una aplicació el seu nivell de felicitat. També n’hi ha algunes que donen festa al treballador el dia del seu aniversari. Són idees, potser ho proposo al consell rector de la cooperativa.
