“La Mancomunitat la formen els alcaldes i no els partits”

Xavi Gonzàlez
27/09/2019 - 14:00h

Entrevistem Sergi Vallès, president de la Mancomunitat Penedès-Garraf i alcalde de Torrelles de Foix

Des de fa dos mesos exerceix el càrrec de president de la Mancomunitat Penedès-Garraf. Vallès és l’alcalde de Torrelles de Foix des del 2016 i, amb 30 anys, és el batlle més jove del Penedès i un dels que més a Catalunya. També és responsable de política municipal de la vegueria del Penedès per Junts per Catalunya.

Ara fa poc va rebre el suport de 25 dels 34 municipis amb un pacte entre Junts i PSC per presidir la Mancomunitat Penedès-Garraf.
El pacte és el mateix que ja hi havia en l’anterior legislatura. Aquí no hi ha cap pacte nou. Independentment del partit polític que sigui, hem anat a pactar amb qui ja treballàvem. I molt bé, per cert. La Mancomunitat la formen els alcaldes i no els partits, i no venim a fer política sinó gestió per als ajuntaments. Sant Sadurní, per exemple, no em va votar, però segurament, si d’aquí a dos anys canvien d’alcalde, se suposa que em votaran. Penso que no hauria de ser així i caldria tenir clar que van a representar Sant Sadurní, i no el partit.

Qui forma la Mancomunitat?
La Mancomunitat estava formada pels municipis de l’Alt Penedès i el Garraf i un del Baix Penedès (Sant Jaume dels Domenys), però ara, amb la remodelació dels estatuts, que ja estan en vigor, s’obren les portes a tots els municipis de l’Anoia i el Baix Penedès. Aquesta setmana mateix jo ja tinc una reunió amb els municipis de Cunit i la Bisbal del Penedès.Ara bé, cal tenir ben present que cada municipi hi té uns serveis diferents dels quals fa ús. Gestionem un ens que té de pressupost 40 milions i 102 treballadors en plantilla, i uns 150 de subcontractats. La Mancomunitat sempre ha estat molt presidencialista, i aquesta legislatura el que vull és un canvi en aquest sentit i que cadascun dels sis vicepresidents que porten àrees tinguin molta més visibilitat.

Quins són els serveis principals que ofereix la Mancomunitat?
La recollida d’escombraries és un dels grans àmbits que ens ocupen, com tot el tema de sanejament (depuradores, coŀlector d’aigües, etc.) o el CAAD (Centre d’Acollida d’Animals Domèstics). També assessorem emprenedors a través del Servei d’Iniciatives Econòmiques. La Mancomunitat també promou els controls d’aigües i salut pública mitjançant el Servei de Laboratori. A banda de tot això, també tenim un servei específic per a drogodependències.

Quina és la funció principal de la Mancomunitat? Quins són els seus objectius?
Aconseguir que els municipis abarateixin els costos als serveis que ofereixen, que en el fons vol dir menys impostos per als ciutadans. La Mancomunitat gestiona totes les deixalleries i la planta de compostatge. Partint del fet que cada ajuntament té les seves necessitats, el nostre gran repte passa per treballar per poder donar serveis eficients i que el municipi i el ciutadà n’estiguin contents. Un dels objectius principals ha de ser el creixement. La Mancomunitat dona servei a poc més de 200.000 habitants, i ara podrem doblar els habitants a qui podríem fer-ho. El gran repte és explicar a tots els municipis el que fem, per què ho fem i quina millora tenen. Podríem dir que molt a similitud, però a petita escala, del que està fent enoturispenedès amb la promoció del turisme, que primer es feia només a l’Alt Penedès i vam acabar fent-ho a tot arreu. Llavors vam haver d’explicar per què era interessant fer la promoció conjunta com a territori, i ara ho haurem de fer amb la Mancomunitat.

On està ubicada, la seu de la Mancomunitat?
Sempre ha estat a Vilanova i la Geltrú. Primer va ser a la seu del Consell Comarcal i ara és a Can Giró, a l’avinguda de Cubelles, 88. És propietat de l’Ajuntament de Vilanova i ens queden quatre anys de contracte. És un lloc tranquil, i tot i que a l’edifici li faltaria una posada a punt, la seva ubicació és perfecta.

PUBLICITAT

El maig del 2019 es presentava com a cap de llista per primera vegada en unes municipals i aconseguia la millor victòria electoral que mai un partit ha assolit a Torrelles en democràcia: 9 regidors d’11 possibles. Quina lectura en fa, ara, quatre mesos després?
Li seré sincer: no ens ho pensàvem pas. Torrelles de Foix ha estat un municipi molt inestable a nivell d’Ajuntament, i els ciutadans sempre busquen un referent que penso que no han tingut. Al tenir una empresa familiar disposo de flexibilitat d’horaris, i això em permet estar més a l’Ajuntament. Jo vaig entrar a la política amb 22 anys. Llavors era conseller de Joventut, i ja m’estava bé. M’encanta la relació amb les persones i poder organitzar coses. De fet, en aquella època formava part de la comissió de festes, associacions de veïns… Crec que la suma de tot plegat, però sobretot el fet de ser-hi sempre i el contacte directe amb els veïns, ha fet que tinguin un referent, i això s’ha traduït als resultats de les municipals, on vam gairebé doblar els vots de fa quatre anys. També penso que se’ns ha valorat que ara nosaltres governem per a tothom sense mirar colors ni sigles.

Es pot dir que finalment a Torrelles es torna a respirar tranquil·litat després d’uns anys molt convulsos?
Penso que sí. A nivell de govern i polític, totalment. Ara, a nivell de municipi em sembla que encara estarem quinze o vint anys a recuperar una normalitat. Tenim encara problemes molt greus que no es resoldran d’avui per demà. Som un municipi de la part alta del Penedès on hi ha més atur, menys indústria, on resulta més complicat desenvolupar-se i on el poder adquisitiu de la gent és més baix. La gent té la percepció que com que a l’Ajuntament hi ha estabilitat es poden fer moltes coses, i això no és cert.

Aquests dies han començat les obres de rehabilitació del Casal d’Avis.
Es tracta de la rehabilitació de l’edifici, que el fem nou. Són les antigues escoles del poble, que després van passar a ser consultori, i l’estructura estava molt malmesa a nivell d’humitats, teulada, etc. A la planta baixa hi haurà el Casal d’avis, i a la superior hi farem un Casal de Joves i espais per a les entitats del poble. Des de fa poc més d’un any hi ha una nova junta al Casal amb moltes ganes, i ara tenim la possibilitat, gràcies a un ajut extraordinari de la Diputació de Barcelona, de condicionar l’edifici. A Torrelles som on som per la gran ajuda que hem rebut de les administracions. En aquesta i en la resta d’obres que hem fet l’Ajuntament no hi ha hagut de posar cap euro.

Aquesta era una de les propostes electorals que el seu partit portava al programa. Quines són les següents a desenvolupar?
Una de les que voldríem fer serà l’arranjament del carrer principal del municipi, però també és cert que en aquesta legislatura ens atrevirem a fer alguna cosa que ens falta, com un nou pavelló municipal. Aquesta seria una de les inversions més importants, però el que tenim també clar és que si cal el farem en diferents fases.

I la recollida de brossa porta a porta?
Nosaltres, com molts ajuntaments, som conscients que al Penedès estem a la cua, i cal fer alguna cosa. A nivell de municipi fa anys que treballem en un projecte del porta a porta que ens va fer la Mancomunitat, igual que a d’altres municipis. El que també és cert és que si ho implantem serà al nucli antic del poble, i no serà possible a les diferents urbanitzacions. És un tema que ens plantegem de cara a l’any vinent i que va lligat amb la reformulació del nou contracte de recollida que hi ha amb la Mancomunitat Penedès-Garraf.

PUBLICITAT

Com estan les arques d’un dels ajuntaments que estava més endeutat ara fa uns anys?
Actualment tenim un deute al voltant dels tres milions d’euros. Li he de dir en aquest sentit que, des que jo he arribat, hem eixugat gairebé el 50% del deute, i ho hem fet reduint la despesa extraordinària. Tota l’obra feta ha estat a través de subvencions. Vull recalcar que sense l’ajut de la Diputació els municipis no podríem subsistir. Torrelles ha patit desgovern, males decisions i molt males execucions de coses com la urbanització de Can Coral.

També anunciava una nova consulta per conèixer l’opinió dels ciutadans sobre l’ús de l’edifici de l’antiga escola, on hi havia una proposta d’alberg. Com està, la qüestió?
A la passada legislatura el govern municipal tenia clar que havia de ser un alberg. Sense anar més lluny, tenim un estudi de viabilitat fet per la Diputació que avala aquesta tesi. Ara, en aquesta legislatura som nou regidors, i sobre aquest tema hi ha diferents posicions. El que tenim clar és que l’edifici no pot continuar tancat, i cal destinar-hi algun ús. Ens plantegem molt seriosament fer una nova consulta per decidir què hi fem finalment.

La primera consulta la van organitzar a principis el juny passat per saber el destí del solar del costat de l’Ajuntament, i la proposta guanyadora va ser fer-hi un Centre de Dia.
Ara ens caldrà buscar el finançament. Però el problema d’aquest solar és que quan es comença l’obra, en època de govern socialista, ara farà uns tretze anys, estava pressupostada amb un milió dos-cents mil euros per fer-hi un centre cívic. D’aquests, 480.000 els subvencionava Cultura de la Generalitat en dues fases. Es construeix la primera fase i com que no s’acaba l’obra ens han estat reclamant durant deu anys el retorn de la subvenció perquè l’edifici no es va acabar. Ara hem guanyat un recurs a la Generalitat que diu que no ens poden reclamar la subvenció i ens hem estalviat uns 320.000 euros gràcies a la bona feina dels tècnics de la casa. La idea futura és rebre una subvenció i acabar-ho, però també estem estudiant la manera de poder-ho fer en dues o tres fases. Jo l’hauria tirat a terra, francament.

El santuari de Foix és la nineta del municipi. Després del nou enllumenat, què toca, ara?

Doncs tocaria reformar l’edifici, que fa 30 anys que no té un manteniment extraordinari. Estem treballant amb un conveni amb el Bisbat, però el santuari és una riquesa patrimonial que cal explotar encara més, tot i que penso que en aquests últims anys s’ha fet una gran feina des de l’entitat que el gestiona. Però m’ha faltat que el Bisbat fes un pas endavant en el tema econòmic. Ara hi ha una molt bona relació amb el Xavier Aymerich, i el conveni ajudarà en la millora del santuari.

Darrerament també s’ha fet pública la bona relació entre Pontons, Sant Martí i Torrelles. En què es traduirà?
A nivell de municipis, encara que siguem de diferents partits tots tenim un mateix objectiu. Per mi és molt important tenir una bona relació amb els municipis veïns, i ara mateix amb Sant Martí hi ha una molt bona relació. Amb Pontons, des que ha entrat el Josep Tutusaus, amb qui m’uneix una amistat de fa molts anys, també hi ha una entesa cordial. Si implantem el porta a porta als tres municipis, el cost que representarà serà inferior que si un municipi tira pel dret. I la part més important que estem treballant més és la preocupació de la seguretat. No pas perquè hi hagi més inseguretat, sinó perquè la justícia d’aquest país no s’està posant al dia, i aquest fet produeix molt més incivisme. Estem mirant d’instaurar una manera de compartir els nostres serveis de vigilància ampliant el personal, i es molt probable que Font-rubí i Pacs també s’hi sumin.

També et pot interessar

Comentaris