De Pequín a Barcelona… amb tren!

Una de les imatges de Josep Cols durant el seu viatge
Judit Benages
17/09/2019 - 21:00h

El vilafranquí Josep Cols va recórrer 12.080 quilòmetres amb ferrocarril

El vilafranquí Josep Cols ha fet aquest estiu un viatge d’allò més curiós o, si més no, diferent. I és que s’ha desplaçat de Pequín a Barcelona amb tren. Concretament, ha fet 46 dies de viatge, 7 dels quals, en total, se’ls ha passat en diferents trens. I ha recorregut en ferrocarril 12.080 quilòmetres, a banda de 80 quilòmetres complementaris en autobús. I tot, només carregat amb una motxilla amb un llaç groc de suport als presos polítics.

Cols explica que aquest era un viatge que tenia al cap des de feia molt de temps, i quan es va jubilar va veure que era el moment perfecte per fer-lo. En principi l’havia de dur a terme acompanyat d’un amic, però al final el va fer sol, de manera que va haver d’aprendre, també, a gestionar un viatge llarg en països molt diferents i sense comptar amb el suport de ningú. Però és una experiència que l’ha fet molt més fort i que no es penedeix en cap moment d’haver fet, sinó tot al contrari.

L’aventura va començar el 19 de juny amb un vol de Barcelona a Moscou i un altre de Moscou a Pequín, on es va estar cinc dies. Hi feia una calor “insuportable”, cosa que va fer que es passegés per la ciutat “amb paraigua, exactament com fan ells”. La ciutat de Pequín el va impactar per diferents motius: “Vaig aŀlucinar amb el culte al cos que té la gent, sobretot els joves, i l’americanització dels seus habitants, que permanentment estan connectats al mòbil, que majoritàriament són iPhones”, explica.

PUBLICITAT

Un recorregut amb 14 parades
A Pequín van començar les 14 etapes en què va dividir el viatge. Hi havia parades que duraven cinc minuts, i d’altres hores o fins i tot dies, segons la ruta que s’havia planificat, tot i que pràcticament a totes les ciutats va passar-hi una nit.

Des de Pequín va anar cap a Ulan Bator (Mongòlia). La nit anterior va tenir un atac de gastroenteritis causat per un iogurt caducat que s’havia menjat. “A la Xina ningú parla anglès i les dates de caducitat dels aliments, evidentment, no s’entenen”, afirma, ara ja rient, mentre recorda que pensava que l’esperava un mes i mig “divertit”, si els primers dies ja agafava gastroenteritis. Per sort, però, no li va tornar a passar.

Des de Mongòlia va anar cap a Irkutsk-llac Baikal, a Sibèria, una de les zones que més el van impressionar de tot el trajecte. “Són 600 quilòmetres d’un llac molt estret on hi ha el 20% de l’aigua dolça del món, amb ciutats grans però molt tranquiŀles, amb cap tipus d’estrès”.

De fet, diu que aquest tarannà era el que regnava fins que va entrar de nou a Europa, on ja va poder veure, de nou, “gent caminant de pressa pel carrer o saltant-se semàfors, cosa que abans era inconcebible. L’entrada a Europa després de tants dies fora va ser un xoc”.

Les següents parades el van portar a Krasnoiarsk (Sibèria), Iekaterinburg (on van matar l’últim tsar), a Perm, a Vladimir-Souzdal (Anell d’Or) i també a Moscou. Buscava, sobretot, la part més històrica de les ciutats.

A partir d’aquí el ferrocarril el va portar fins a Varsòvia (Polònia), Praga (Txèquia), Dresden (Alemanya) i Aquisgrà (Alemanya). També va anar a Brussel·les i a la Casa de la República de Waterloo, tot i que no va poder saludar l’expresident Carles Puigdemont. Cal destacar que a Praga es va trobar amb el seu fill, amb qui va visitar la ciutat uns dies. Finalment, l’última etapa el va portar fins a París, des d’on va desplaçar-se a Barcelona, on el van recollir amb cotxe per tornar a Vilafranca.

PUBLICITAT

Curiositats
Durant el seu viatge va arribar a estar 25 hores en un tren. La pregunta, doncs, és lògica: què feia, tantes hores, dins un vagó? Josep Cols explica que observava molt els costums dels altres passatgers i intentava parlar amb la gent, però que no era fàcil perquè la gran majoria no parlava anglès, i havia de fer servir el traductor d’internet constantment.

“A més, no eren gaire oberts i hi havia zones en què pràcticament no hi havia turistes”, afirma.

Pel que fa a les curiositats que ha experimentat, el vilafranquí explica, per exemple, que a la Xina hi havia un gran nombre de pàgines web bloquejades, però, en canvi, funcionava el WhatsApp. També el va sorprendre l’interès nul que tenien tant a la Xina com a Rússia per la lectura, tot i que els russos no estaven tan enganxats al mòbil com els xinesos.

Recorda també que la demanda de visats es feia “com en una pel·lícula: de nit, amb crits i fent-nos fora del tren per, després, deixar-nos entrar de nou i dormir. Semblava que fóssim delinqüents”. Dels trens en si el va impressionar que el Transsiberià “està tot electrificat” i que el canvi d’ample a la Xina “és espectacular, i el fan com si fos tot un ritual”. També li ve a la ment la calor que va passar en ple juliol en alguns trens que no tenien aire condicionat. Igualment, apunta que li ha quedat gravat que els russos poden passar quatre dies en un tren “i estan tan tranquils: dormen, mengen i miren el paisatge, sense cap tipus d’estrès ni interès a fer res més. Estan molt habituats a passar-hi hores”.

Pel que fa a la seguretat, Cols reconeix que al principi pensava molt en la manera en què portaria els diners o la documentació perquè no l’hi robessin, però que a mesura que anaven passant els dies es va anar relaxant i no va tenir la sensació d’inseguretat en cap moment. “La gent anava molt a la seva i no estava pendent de mi ni de la meva motxilla”, apunta. Finalment, també el va impactar que va creuar tot Alemanya i només li van demanar un cop el bitllet: “No hi ha cap mena de control; a la Xina, en canvi, passava tot al contrari i et feien passar per mil controls”, conclou.

També et pot interessar

Comentaris