“Per la petita història que té el Calafell a l’OK Lliga, mereix que ens ho deixem tot a la pista”
Entrevistem a Ferran López, el nou entrenador del CP Calafell
Ferran López va ser durant vuit temporades l’entrenador del Noia Freixenet. Després va marxar a Igualada, on ha estat l’entrenador del primer equip durant quatre temporades, i ara encetarà una nova etapa a Calafell. En total, dotze temporades consecutives. Aquesta serà la tretzena com a entrenador d’un equip a l’OK Lliga, una dada que el converteix en un dels entrenadors en actiu (si no el que més) que ha encadenat més temporades a l’elit de l’hoquei estatal, deixant a banda el veterà Manolo Barceló o el lleidatà Albert Folguera.
Tanca una etapa a Igualada i se’n va a Calafell. Com ha estat, això?
Aquest estiu ha estat una mica mogudet per a mi. Vaig rebre una oferta del Valdagno italià, un fet que vaig comunicar al club amb qui ja havia començat a negociar per la renovació. L’Igualada em va donar uns dies i, finalment, no arribo a un acord amb l’equip italià i torno a l’equip de la capital de l’Anoia, on comunico que accepto la seva oferta. La renovació es fa de paraula amb el president, i després de dues o tres reunions, fins i tot a punt de fer la foto oficial per a la nova temporada, em trobo un canvi de dinàmica i de pensament respecte del que ha de ser l’equip. Volien un canvi de discurs –molt sobtat per mi, francament–, i en una reunió normal a finals de maig em diuen que no em renoven. A partir de l’oficialitat de la meva no renovació i quan encara no havien ni passat 48 hores, el Calafell es posa en contacte amb mi. Tot i que em sorgeix una petita cosa, finalment m’atreu tot plegat, i com que a m’agrada molt entrenar accepto el repte de Calafell amb molt d’orgull i molta passió.
Què és el que el fa renunciar a marxar a Itàlia?
El projecte esportiu era molt potent, però el tema econòmic havia de ser una qüestió molt meditada. Moure’t de casa amb tota la família t’ha d’acabar compensant molt, i finalment vam veure que econòmicament l’oferta no complia aquests requisits.
Aquest és l’any del play-off i dels catorze equips. Quina opinió en té?
A mi el sistema play-off m’agrada. L’he disputat com a entrenador i és molt atractiu no només de cara a l’espectador, sinó també per a l’entrenador a l’hora de preparar els partits i les eliminatòries, on et planteges diferents opcions. Però on discreparia una mica seria amb el play-off de descens. Penso que la lliga ja és prou llarga i és difícil estar col·locat en una bona posició com perquè, a sobre, hi hagi un joc de dinàmiques amb els equips que venen de baix. És a dir, els equips que estiguin amb les dinàmiques de play-off de descens venen de dinàmiques perdedores i tindran opcions de salvar-se. Jo no hi crec gaire, en el de descens i sí, en canvi, amb el del títol.
Quins són els objectius que es planteja el Calafell aquesta temporada?
Sempre soc molt clar a l’hora de parlar d’objectius. N’hi ha uns que definim a dins l’equip i d’altres que podrien definir tots els equips. Segurament tothom dirà que classificar-te pel play-off pel títol, entrar a la Copa del Rei, tenir opcions d’entrar a la CERS… Però nosaltres toquem de peus a terra i el que diem és ser molt competitius a cada partit. A casa i a fora i, sobretot, tenir molta il·lusió per fer les coses bé. A partir d’aquí, la resta d’objectius són molt més a nivell intern, amb nosaltres. És cert que hem buscat objectius molt concrets que no vull desvelar, però tots giren al voltant de la competitivitat.
Els entrenadors, a mesura que arriba el final de la lliga regular, acaben mirant quina és la posició més ideal.
El play-off t’obliga a no relaxar-te en cap moment. Posem pel cas que si les últimes tres jornades et podies jugar el prestigi com a entrenador, ara això ja no t’ho permet, i enguany els entrenadors el que guanyarem és tenir els jugadors connectats fins al final, a diferència d’aquells finals de temporada on ja no t’hi jugaves res. Els qui més patim som els entrenadors. Nosaltres hem d’intentar entrar al play-off pel títol, i si això ho hem de combinar acabant vuitens o desens ja ho veurem. De moment, la mirada està posada en el dia 21, inici de la Lliga, a Igualada.
Està satisfet amb la plantilla que ha confeccionat?
He de dir que hi ha una part de la plantilla que ja estava encarada, i jo acabo posant fil a l’agulla amb tres fitxatges. L’Arnau Xaus, que torna de Portugal, el David Paris que ve de França i el Guido Pellizzari del Vendrell. Pel que fa a l’apartat de baixes, hi ha la de Gerard Pujol, que ha marxat a Girona i la del Roger Martí i el Joan Vázquez, que han anat a Vilafranca. Penso que és una plantilla molt polivalent, amb jugadors que poden ocupar diferents posicions. Potser ens falta algun especialista, però combinem veterania amb joventut. I a partir d’aquí estic satisfet, malgrat que aquests dies hem hagut d’ajustar algunes coses. Crec que per la petita història que té el club a l’OK Lliga, mereix que ens ho deixem tot a la pista. Diria que la plantilla està equilibrada fins a un punt, i en d’altres punts ens haurem de reinventar.
Quin serà l’estil de joc del Calafell?
Serà amb l’estil Ferran López. Els equips que he entrenat sempre els he concebut com a molt competitius, molt ordenats tant en defensa com en atac, amb una sortida ràpida a la contra i amb un quatre contra quatre estàtic a nivell ofensiu molt estructurat però vertical quan toqui. Ens adaptarem a tot el que necessiti cada partit i hem de saber que podem guanyar tothom, però que si no hi som podem perdre amb qualsevol.
El Calafell ha participat a la Lliga catalana amb no gaire sort.
La Lliga catalana arriba massa d’hora a nivell competitiu en tots els aspectes i, a més, no et garanteix un mínim de partits. Es podria estructurar de diverses maneres i allargar-la més, potser fent menys grups, que t’assegurés un mínim de quatre partits per poder fer un rodatge. És cert que aquesta estructura fa que els entrenadors no ens prenguem seriosament la competició. Jo sincerament no he preparat cap dels dos partits, sinó que l’equip arribava amb la càrrega que tocava. A més, penso que el que succeeix no reflecteix gaire bé com està un equip, i si a sobre et toca el Barça, com a nosaltres, evidentment et condiciona totalment.
Dos partits, dues derrotes…
El primer ens va arribar amb quatre sessions de treball, amb la qual cosa poc pots demanar, i al final et serveix per tenir un dia d’entrenament diferent. La llàstima és que estem parlant d’una competició oficial, i és clar que tothom vol arribar al més lluny possible.
Ha condicionat la preparació de l’equip, el fet de no tenir les obres del pavelló acabades?
La veritat és que no hem pogut treballar amb tota la comoditat que volíem, però al final no hi ha excuses perquè hem estat entrenant al Vendrell. Les obres a Calafell pràcticament estan acabades i podrem començar la Lliga a la nostra pista. Els amistosos que tenim aquests dies els disputarem encara al Vendrell. Ens ha condicionat una mica perquè no tens totes les comoditats de casa teva, però al final no hi ha excuses.
Quina opinió té sobre la nova OK Lliga Plata i els seus dos grups?
Els que som entrenadors seguim l’hoquei de totes les categories. No hi crec gaire, en aquest nou sistema, i tot i que no he llegit a fons els motius del canvi, el que és clar és que penso que cal simplificar les coses. Com més simples són acaben sent millors i més pràctiques, i la gent funciona millor. Segurament una lliga unificada amb 16 equips amb un play-off per pujar entre els equips de la Plata seria molt més atractiva i no s’embolicaria de retruc amb els de l’OK Lliga. A vegades el que no es fa és escoltar la gent que és dins. No he anat mai a cap reunió organitzativa perquè escoltin la nostra opinió. I no hi he anat perquè no hi estem convocats. Penso que els entrenadors tenim molta cosa a dir i no se’ns convoca mai. Estaria bé un replantejament.
