La Generalitat veu estratègic el polígon de Sant Marçal-Cal Vies dins el corredor mediterrani

L’àlcalde de Castellví de la Marca, a l’esquerra, va explicar els antecedents d’aquest possible polígon
06/09/2019 - 10:43h

El projecte aixeca reticències, i municipis com Castellví de la Marca hi posen un seguit de condicions

Aquest dimecres el Polivalent de la Múnia va acollir la primera audiència pública al voltant del Pla Director Urbanístic (PDU) Sant Marçal-Cal Vies amb la presència de Josep Armengol, subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya. Primer de tot, l’alcalde de Castellví de la Marca, Xavier Ramos, va fer una exhaustiva exposició per explicar el posicionament de l’Ajuntament amb relació a l’inici de treball d’aquest PDU que afecta 110 hectàrees, de les quals el 70% són de Castellet i la Gornal i el 20% de l’Arboç (municipis que no han convocat cap audiència), i només el 10% pertany a Castellví de la Marca.

Els precedents

Ramos va posar en antecedents el centenar llarg de persones que omplien de gom a gom la sala. Així, tot comença entre els anys 2004 i 2005, quan Castellet i la Gornal aprova el seu Pla General i qualifica com a sòl industrial els terrenys situats entre l’actual Robert Bosch i l’alcoholera, al límit de la façana de la carretera BV-2176, la que va de la Múnia a la Ràpita. En aquell moment gairebé tots els propietaris es van acabar venent els seus terrenys. El curs 2007-2008, el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès, instrument que va comptar amb un ampli consens del territori, i que va ser avalat per les institucions penedesenques, va definir aquell sector per ser mancomunat entre els tres municipis.

El 2008, l’Arboç aprova el seu planejament general i aprofita que Castellet l’ha qualificat com a zona industrial per qualificar el seu espai també com a industrial. Justament una illa de terreny dintre de la província de Barcelona, concretament dins el municipi de Castellví. Ramos s’expressava sobre aquest fet qualificant-lo com a “anomalia”. El 2008, Castellví de la Marca inicia la redacció del seu Pla General engegat el 1985 on definia la zona industrial al Mas de la Pansa. “No tenia sentit que allò es desenvolupés perquè quedava al mig del municipi i dalt d’un turó”. De fet, el Consell de Participació, integrat per moltes entitats del municipi que participaven en la redacció del POUM, va decidir per unanimitat que s’havia de despintar el polígon del Mas de la Pansa i pintar-lo on avui hi ha aquest 10% de sòl industrial al municipi. “Castellví de la Marca vol un polígon amb petites naus per evitar que continuïn marxant petits tallers del nucli urbà per falta d’espai”. El 2013 Castellví aprova definitivament el seu POUM.

La insistència de Castellet i la Gornal

Ramos va explicar que Castellet i la Gornal havia tingut tres intents per aprovar el seu pla parcial en els últims quinze anys. El primer intent el tomba la crisi econòmica del 2007 i el segon el tomba el Tribunal Superior de Justícia arran d’un contenciós administratiu que interposen els afectats de l’Arboç, perquè s’entenia que havia de ser un sòl de planificació mancomunada, és a dir, de disseny conjunt. I el tercer intent l’atura el 2016 el PDU quan l’Ajuntament de Castellví de la Marca demana una trobada entre els tres alcaldes per planificar-lo de forma mancomunada. Castellet s’hi nega i vol avançar de manera unilateral, però és llavors quan Castellví cita els propietaris afectats que formen part del sector industrial per advertir-los del perill que tiri endavant la planificació de Castellet.

Josep Armengol, subdirector general d’Acció Territorial i de l’Hàbitat Urbà de la Generalitat de Catalunya.

Els propietaris transmeten el neguit a l’Ajuntament, que és qui trasllada la preocupació a la Generalitat, la qual finalment entoma la qüestió i proposa als tres municipis desenvolupar el que diu el Pla Director de l’Alt Penedès que cal una planificació conjunta. En aquell moment Castellet accepta negociar i acaba guardant el seu pla parcial al calaix a l’espera de poder-lo executar. “Sabem que Castellet i l’Arboç tenen el màxim interès a tirar-lo endavant, i que tenen pressa”. L’alcalde de Castellví, al capdavant, va demanar formar part del grup de treball per tal de dir la seva sobre com ha de ser el PDU. Segons Ramos, ara s’ha llançat el primer coet, però el camí és llarg, aproximadament d’uns dos anys, va explicar el subdirector de territori.

“Volem ser a dins perquè si no, ens plantaran un polígon als morros de casa nostra i no podrem decidir res”.

Xavier Ramon, alcalde de Castellví de la Marca

Ramos va destacar que de moment s’ha aconseguit desclassificar terrenys que Castellet va classificar com a sòl industrial del sector que traspassa l’autopista (Cal Vies, Intermagra i la zona de sota cal Pujol). L’alcalde també va ressaltar un tercer factor que s’ha aconseguit en el projecte inicial, com és el de fer una anella verda que envolti tot el sector industrial. “Estem intentant projectar la nostra marca de poble com una marca de patrimoni, de natura, de vinya, d’enoturisme, i això no ajuda a posicionar-nos de portes enfora, i en som conscients”. Ramos es va queixar del poc suport de les entitats quan el 2005 Castellet va aprovar el seu POUM que l’Ajuntament de Castellví de la Marca ja rebutjava. I va deixar ben clar que per tirar endavant el PDU Sant Marçal-Can Vies l’Ajuntament de Castellví exigeix condicions: consens del territori amb participació i transparència que s’ha de traduir en una audiència pública als tres municipis perquè tots els veïns n’estiguin al corrent.

Al·legacions de Castellví de la Marca

L’alcalde de Castellví va finalitzar la seva intervenció explicant que l’Ajuntament ha posat el seu equip urbanístic a treballar en les al·legacions que presentarà abans del 16 de setembre. Les principals són les següents: preservar els habitatges i les masies existents afectades pel PDU (que són gairebé una desena); que s’executi el sector en tres fases, la primera a la banda de la FEMSA (i que les següents s’executin segons necessitats); que l’anella verda que encercli tot el polígon passi de 50 a 100 metres de diàmetre; que hi hagi parceŀles petites al municipi de Castellví; que s’afavoreixi la connexió de bicicletes i vianants en direcció les Casetes del Pujol i des de la Ràpita; que es limitin els usos en el sector d’alçades i de superfícies a les parceŀles i que el repartiment de beneficis i costos no tingui en compte la superfície que aporta cada municipi, sinó que consideri la proximitat amb els nuclis de població i la classificació com a sòl no urbanitzable del sector de l’alcoholera per evitar un creixement més enllà de l’N-340 o l’autopista.

Finalment, en les al·legacions es demana condicionar l’aprovació del PDU a l’encaix dins el debat i aprovació del Pla Territorial del Penedès que s’està treballant i que ha de comptar amb el consens de les institucions del territori i dels agents socials.

L’exceŀlent ubicació del Penedès

Josep Armengol també va prendre la paraula per explicar que la Generalitat està “posant seny a una ordenació que ve donada”. Igualment, va detallar que de tot el sòl urbanitzable d’activitat econòmica que té el país només una tercera part està desenvolupada. Però per contra, va dir, hi ha demanda de sòl per a activitat econòmica, malgrat que no casa l’oferta amb la demanda. En aquest sentit va dir que el Penedès té una excel·lent ubicació davant el futur corredor mediterrani i que travessen el territori unes infraestructures importants, tot destacant la proximitat als ports de Barcelona i Tarragona. “El gran interès de la Generalitat és posar ordre a una cosa que ja existeix però que no ens agrada perquè està fragmentada”. Ara, els ajuntaments tenen un document inicial molt incipient on es plantegen tres alternatives per veure quina és la que té menys impacte i pot portar més valor al territori. “Aquest és un document d’intencions”, va dir, afegint que el procés de tramitació serà molt transparent i participatiu, amb totes les sessions informatives que calgui, i amb el màxim consens amb el territori.

La sala polivalent de la Múnia es va omplir de gom a gom


El torn de participació del públic va ser intens i va generar un gran debat sobre la necessitat del fet de tirar endavant o no el polígon en què alguns el van qualificar de logístic en un acte que es va allargar fins a les dues hores.

També et pot interessar

Comentaris