“La festa major també és un somni fet realitat. Lluiteu per fer realitat els vostres somnis”

Avatar
29/08/2019 - 11:15h

Pregó íntegre de la festa major de Vilafranca pronunciat per Òscar Navarro, el Pallasso Anskari del Taller de Somnis

Bona nit!

Ser el pregoner de la Festa Major !!!

Com a Vilafranquí un repte, una il·lusió i un honor.

Com a pallasso que volta pel món portant somriures a infants que viuen situacions de risc, una oportunitat de compartir amb vosaltres l’emoció de tants instants màgics.

La meva Festa Major és la de la mirada d’un infant i quan vaig pel món porto amb mi com a ambaixador de Vilafranca aquesta llum, energia i colors de la nostra Festa Major.

Jo sóc pallasso i quan treballo em poso la imaginació al cap i el cor al nas buscant des dels sentiment arribar a l’emoció per ajudar a fer un món millor.

Fer riure és una feina molt seriosa.

Com un somni que vol ser realitat vull trobar el fil invisible per aconseguir l’impossible. I aquest fil l’intueixo en el bri de llum i la guspira d’emoció que es dibuixa en la mirada d’un infant quan somriu.

Somriure és una finestra oberta a l’esperança i la imaginació una força creativa per fer un món millor.

Però els infants amb por perden la capacitat vital d’imaginar que poden ser el que vulguin ser: la seva autoestima.

Per això vàrem crear el Taller de Somnis per fer Realitat Taller de Somnis per fer Realitat és un espectacle del pallasso Anskari per ajudar als nens i nenes que viuen situacions de risc (pobresa, malaltia , desastres naturals o guerra) a recuperar el nen que han perdut.

El meu avi sempre deia que no podíem deixar morir l’infant que teníem dins. Ell és el motor que ens ajuda a fer realitat els nostres somnis. I el veritable mestre del pallasso.

Us vull convidar a venir i fer amb mi un viatge per les emocions, els somnis i els records d’una experiència vital que com la nostra festa Major ens trasllada a tots a una infantessa on els somnis es fan realitat. La Festa major també és un somni fet realitat

Com aquella màgica tarda en un Orfenat a Kathmandu. Un espai fosc i trist on molts nens i nenes vivien confinats sense pare ni mare que els faci abraçades i petons o iaia que els expliques un conte abans d’anar a dormir.

Vàrem fer el Taller de Somnis i omplir de llums i colors les seves mirades i quan ja marxava ple de joia però amb els ulls plorosos de l’emoció…

PUBLICITAT

Ells em van cridar… portaven les mans plenes dels confetis que jo llençava al començar l’espectacle… L’havien recollit un a un i me’l tornaven com un tresor per poder continuar omplint de colors els altres orfenats.

D’ençà d’aquell dia sempre en llenço allà on vaig. Vaig recórrer les escoles de pobles de la comuna rural d’Hombori a Mali.

Escoles de pedra, fang i palla enmig del desert. Aquells nens i nenes fan molts quilòmetres per arribar a l’escola amb els ulls cansats i els peus descalços donen un valor increïble a la paraula: educació.

Aquestes mans podrien ser les del meu rebesavi treballant tota la vida al camp; però aquestes son les mans d’un nen de 4 anys.

Malgrat tot mireu quina llum i energia a la mirada. Aquesta llum la trobo a faltar molt aquí.

En aquest viatge pel món un dels moments més màgics i especials és portar somriures als camps de refugiats a Palestina, al poble Sahrauí, Burkina Faso i de les famílies que fugien de la guerra de Síria a Grècia.

Famílies que fugen d’una guerra, ells busquen un altre oportunitat i donar un futur millor als seus fills.

No és humà deixar-los morir ofegats al Mediterrani o tancar-los en camps de concentració….

Hi ha moments però que ser pallasso pot ser una professió de risc. Volia portar el taller de Somnis als infants dels camps de refugiats del Líban que patien la guerra a Síria. I un dia passejant pels carrers de Beirut… Hezbolà, una organització política i militar libanesa, m’aturà i després d’un dur interrogatori emmanillat , em van posar una bena als ulls i em fan pujar a un cotxe. Vaig creure que aquell seria el meu darrer dia, que ja no podria menjar catànies mai més…Però no em van pelar. M’entregaren als militar que m’empresonen durant 10 dies. Entenc que ser pallasso pot ser molt perillós doncs dibuixar un somriure a la mirada dels infants és obrir una finestra a l’esperança i la llibertat.

En aquella cel.la on no es podia dormir, somriure, ni somiar ; la Festa major ens va obrir una escletxa d’il·lusió… vàrem fer un taller de Castells, només vàrem poder enlairar un pilar de dos però durant aquells moments vàrem sortir d’aquell pou i vam ser lliures.

La llibertat és un dels bens més preuats i vull tenir un record ple d’ànims i força pels presos polítics i exiliats catalans (globus groc).

Fer el pregó porta molta responsabilitat i mals de cap . Però també té les seves avantatges la possibilitat de poder fer el que vols. I m’agradaria convidar a qui vulgui a pujar i ser pregoner…

Un altre privilegi és poder agrair a les persones que m’han ajudat en aquest viatge que desitjo sigui molt llarg i continuem plantant nassos vermells i recollint somriures.

Andreu Navarro amb ell l’any 2003 vaig poder plantar el primer nas a Cuba.

En Toni Aguilar i la seva ONG TDHF vaig recórrer Nepal i la Índia.

El Xavi i la Maricel que em varen acollir a casa seva a l’Argentina i visitarem escoles i comunitats indígenes.

PUBLICITAT

El 2009 va ser un moment especial el meu pallasso va créixer molt vaig conèixer a en Rafael Jariod que m’ajudà a fer realitat tots els meus somnis. Com a president de CCONG Ajuda al desenvolupament ens dóna la possibilitat de fer un voluntariat i conèixer realitats que ens ajuden a créixer com a persones , entendre el món i a fer-lo millor.

Sr PIM PAM Robert i la Montserrat durant 21 anys ens va endolcir la vida i pel meu pallasso va ser un refugi, un lloc de bones converses i millors consells. Sempre ajudant a iniciar nous projectes, a donar una empenta als que comencen. Moltes gràcies per creure en el meu pallasso.

Pol Lluch (cafès Novell) que sempre que els he necessitat hi són i ajuden a créixer el nostre Taller de Somnis.

Castellers de Vilafranca i els Xicots Alicia (Òptica Badia) Jordina (Cal Pujol) Ricard Vinyals (El 3 de vuit) per oferir-me una finestra i un altaveu per explicar el meu somni. Carme Solà amb tu Carme aquest somni va començar a fer-se realitat i gràcies als teus dibuixos l’Anskari camina endavant. A la família per ser-hi sempre.

M’agradaria reivindicar el paper del Pallasso como una eina per ajudar a canviar el món. La feina de Pallassos sense Fronteres portant somriures als nens i nenes que viuen en camps de refugiats ajudant a reduir els efectes de l’estrès posttraumàtic dels infants refugiats.

Als pallassos d’hospital que fan una meravellosa tasca amb l’humor com a eina fonamental per poder fer front a les situacions adverses que es viuen al voltant de la malaltia. El riure ajuda a canalitzar la tensió, la por i l’ansietat que moltes persones pateixen davant d’aquesta situació.

I el projecte pedagògic PIM PAM que portem a les escoles una eina educativa i sensibilitzadora per a donar a conèixer aquestes altres realitats i treballar la nostra percepció de valors tan bàsics i importants com la Llibertat, la Solidaritat i la Felicitat.

Recollint els dibuixos dels somnis d’aquests nens i nenes i moltes fotos que ajuden a entendre com sobreviure en la pobresa, com aprenen en una escola de fang al mig del desert o com ser feliços en un Camp de refugiats o enmig de la guerra.

Volem crear un pont i uns llaços solidaris entre nens i joves del món; amb l’ objectiu de compartir i aprendre a conviure feliços. Ells són avui el nostre demà. Els nostres fills aprendran jugant el valor de l’ educació i descobriran el camí per fer un món millor.

I en aquest camí que fem per la vida quan arribi l’hora de l’adéu i mirem enrere sentim la plenitud i la satisfacció d’haver omplert el pas de bons moments i poder marxar en pau…

Voldria recordar avui els que no hi són. Doncs aquets dies de festa i alegria els trobarem molt a faltar (bengala i foscor).

La Festa Major també és un somni fet realitat.

Ja que som capaços d’ oblidar durant uns dies les nostres preocupacions i diferències per treballar plegats i fent pinya donar el millor de nosaltres per què l’esforç de cadascú multipliqui la joia de tots. Tant de bo aquest feeling dures tot l’any….per mantenir viva aquesta emoció.

L’emoció de la Festa Major.

Sentint una espessigada al cor amb el toc de gralles i els timbals a matinades.

Vivint l’emoció de les grans diades castelleres quan a plaça toquen el cel.

Gaudint de la màgia en els ulls dels infants quan veuen en Ferragut i l’Elisenda.

Vibrant amb els balls a l’entrada de Sant Fèlix.

Són records inesborrables que formen part de la meva història personal i emocional.

La Festa Major és un somni fet realitat.

Avui gràcies als administrador: Pep, Guillem, Sara, Jonathan i Laura faig realitat un somni.

Un infant és el què somia, i amb el seu somriure obrim una finestra a l’esperança. Llavors podem ajudar-los a fer realitat tots els seus somnis.

I com una vegada em van dir: “Jo crec que al món hi ha dos tipus de persones, els que somien la seva vida i els que viuen els seus somnis“.

Si us plau lluiteu per fer realitat els vostres somnis.

Molt bona Festa Major

També et pot interessar

Comentaris