20 anys del penó de Sant Fèlix
El 1999 es va substituir l’estandard que porten els administradors, construït l’any 1907 i que estava en molt mal estat
Aquesta festa major de Vilafranca es compleixen 20 anys de l’estrena del penó de Sant Fèlix que es pot veure a les processons durant la festa, dut pels administradors, i que durant tot l’any es guarda al despatx de l’alcalde.
L’Ajuntament de Vilafranca va decidir el 1999 –moment en què era regidor de Cultura Marcel Esteve, substituït el juny del mateix any per Patro Recober–encarregar un nou penó que substituís l’estendard que s’havia fet l’any 1907 i que es trobava en molt mal estat de conservació.
Aquell any es complien, a més, 300 anys de l’arribada a Vilafranca de les relíquies de sant Fèlix i l’inici de la veneració d’aquest màrtir cristià com a patró de la vila.
Finançat per subscripció popular
El penó del 1907, que van promoure els administradors Joan i Pere Boada, Josep Ros, Jaume Serra i Lluís Tey, es va finançar amb subscripcions populars i el seu disseny va anar a càrrec de dos destacats vilafranquins: l’artista Josep Esteva i l’arquitecte Eugeni Campllonch, el qual va emigrar anys després a Buenos Aires (Argentina), on fundaria el Casal de Catalunya, el 1928.
Aquest penó el van confeccionar les monges del Col·legi de Sant Elies, i al medalló s’hi veia una imatge feta per l’artista Joan Llimona que va brodar una monja de Santa Clara.
El penó del 1907 va sobreviure als conflictes de la Setmana Tràgica (1909) i de la Guerra Civil (1936-1940), però no el pal que el sustentava, que incorporava una palma i una corona, element metàŀlic que va ser posteriorment reproduït.
El penó actual
Pel que fa a l’estendard actual, estrenat fa 20 anys, el dibuix central és diferent del del 1907: s’hi veu una còpia de l’estampa de Sant Fèlix del 1957, que ja s’havia inspirat en una estampa històrica d’un linòleum que havia fet el reconegut pintor, decorador, gravador i projectista d’objectes d’art litúrgic Jaume Busquets, l’any 1928.
I a diferència del penó anterior, du quatre cordills en lloc dels dos de l’estendard de l’any 1907 i que agafen els administradors que van al costat del que durant les processons s’encarrega de transportar el penó.
Jaume Busquets es va formar als tallers de Joan Llimona i del pintor Darius Vilàs i va ser amic de l’arquitecte Antoni Gaudí, que va ser clau perquè Busquets, nascut a Girona l’any 1903 i mort a Barcelona el 1968, es dediqués a elaborar obres relatives a l’art religiós. A més de molts d’altres treballs, és l’autor de dos esgrafiats prou coneguts a Vilafranca: el que hi ha a l’edifici que va ser la central de Caixa Penedès i actualment acull la delegació central de Banc Sabadell a la vila i el de la façana del Col·legi de Sant Josep, a la rambla de Sant Francesc.
Busquets va ser director de l’Escola d’Art de Vilafranca, creada amb motiu de l’exposició artística a la vila que s’havia fet el 1926 però que tot just va durar un any.
Els administradors del 1999
Val a dir, finalment, que el quintet administrador del 1999 que va estrenar el penó de Sant Fèlix que es pot veure actualment a les processons era el format per Joan Casals, Imma Cuscó, Lluís Gil, Montserrat Guilera i Xavier Padullés.
