De quan el Drac de Vilafranca sortia a actuar fora de la vila
Un article de Pere Ferrando i Xavier Güell
A l’extra de la festa major del 3d8 de l’any passat vam estudiar la mítica actuació del Drac de Vilafranca per celebrar que el ferrocarril passaria per la vila abans que Vilanova, tot demostrant que no era pas cap conte de la vora del foc. Enguany volem continuar parlant del Drac i les seves sortides, i ho farem donant a conèixer noves dades i centrant-nos en els viatges que va realitzar fora del Penedès.
En contra del que es pugui pensar, ni els deficients vials que connectaven les poblacions ni els precaris mitjans de transport foren impediment per transportar on fos aquesta bèstia, que ja superava llavors els cent quilos de pes.
Un text del 1839
Abans, però, d’endinsar-nos en les sortides “físiques” del Drac, trobem del tot escaient la recuperació d’un text que hem localitzar al llibre Recuerdos y bellezas de España, editat en una data prou reculada com és el 1839, i escrit pel periodista barceloní Pau Piferrer Fabregas (1818-1848). En l’obra, Piferrer ja pondera, sota el prisma del romanticisme propi de l’època, el tipisme de la festa major vilafranquina: “El que quiera presenciar una escena de una fiesta popular y campestre de aquellos tiempos diríjase al bello Panadés, entre en Vilafranca cuando su fiesta mayor, y contemple sus estrañas mogigangas, su misterio de los diablos, su dragon con su estrañísima música, sus bailes de gitanas, su paso de moros y cristianos, y quizas por un solo momento verá realizado en parte la que leyó en viejas y polvorosas crónicas.”
Dues sortides a Vilafranca, 1846 i 1854
La fama del Drac, doncs, a redós d’una festa major amb personalitat pròpia, havia traspassat ja els llindars de la vila i era present en textos generalistes. Per això no ens ha d’estranyar la seva presència en diverses celebracions a la vila, fora de l’àmbit festamajorenc, un privilegi reservat tan sols als gegants i al Drac. En aquest sentit volem treure a la llum dades inèdites sobre la seva participació a dues celebracions fetes a la vila. En primer lloc fem referència a les festes organitzades a Vilafranca pel casament de la reina Isabel II, el 19 d’octubre del 1846. Entre les diverses despeses anotades hi trobem les satisfetes a cinc homes “per petar lo Drach” que van cobrar 36 rals, “sis tuets [sic] per petar dit Drach” que també van costar 36 rals, i 16 rals més “per los que tocaban per Gegants i Drach”; sembla ser, doncs, que van compartir músics, aquell dia. L’escriptor vilafranquí Gaietà Vidal i Valenciano, a la seva “Narració descriptiva de la Festa Major”, recordava com els components del Drac no es conformaven amb menys de 50 coets, a raó de 7 rals cada un. Aquell dia d’octubre, però, es van haver de conformar a tirar-ne sis… No era festa major! L’altra sortida va tenir lloc el dissabte 5 d’agost del 1854 per celebrar el retorn del general Espartero com a president del Govern espanyol. El liberal ajuntament de Vilafranca va despertar els veïns amb repic de campanes, tirada de morters, marxes militars i “el estrépito de los cohetes que disparava el dragón y los agudos sonidos de la dulzaina junto con los del tamboril que acompañaban á los gigantes”. (Diario de Barcelona, 11-8-1854).
Granollers, 1858
Ara sí, documentalment, el primer cop que trobem una sortida del Drac fora del Penedès és durant la festa major de Granollers del 1858. Fins aquell any, la capital del Vallès Oriental celebrava la festa patronímica per Sant Esteve, el 26 de desembre. Les inclemències meteorològiques pròpies de la data van fer decidir canviar-la als primers dies de setembre. La del 1858 fou la primera amb el canvi de data, i es va aprofitar per donar-hi més lluïment. Segons el granollerí Esteve Garrell Escorsell (1850-1922), tot rememorant la seva infantesa –tenia just 8 anys– escrivia en els seus “Records de noi”: “Y va arribar lo desitjat dia ab passades de gegants y nanos y lo celebrat Drach de Vilafranca, que resultà molt simbolich, però que à mi em va fer una por de mil dimonis…” (El Congost, 2-9-1901).
Sense ferrocarril encara, el trajecte de gairebé 70 quilòmetres que separen les dues ciutats el van haver de fer amb carro. Un mitjà de transport que queda confirmat –i concretat– amb la següent sortida que hem trobat.
Barcelona, 1860
Ens referim a la presència del Drac durant les festes que la ciutat de Barcelona va organitzar per rebre la reina Isabel II l’any 1860. A la tarda del 3 d’octubre va tenir lloc una cavalcada pels carrers en què es volia imitar la rebuda que la ciutat comtal va oferir a Cristòfor Colom després del seu primer viatge a América, davant la llavors reina Isabel la Catòlica. Ara era una altra Isabel, però amb el mateix rang que la primera, i la monarca va poder contemplar les evolucions del nostre protagonista. En una nota datada el 20 d’octubre llegim: “Han salido para sus respectivos destinos la colección de fieras que después de haber figurado en la cabalgata de Colon se custodiaba en las Casas Consistoriales. El drach de Villafranca marchó ayer modestamente colocado sobre un carromato cargado de pipería” (Diario de Barcelona, 21-10-1860). El Drac, doncs, va romandre més de quinze dies a la capital catalana i, quan va tornar a casa, ho va fer aprofitant un viatge de botes, segurament d’algun comerciant de vi de la vila.
Pocs anys després, el 1868, el papa Pius IX va declarar la Mare de Déu de la Mercè patrona de la ciutat de Barcelona. El 1871 la ciutat va voler celebrar la festivitat amb tota l’esplendor possible. Per això va demanar a diferents poblacions pressupostos per portar els seus respectius elements festius. Des de Vilafranca es va enviar una llarga llista, a la qual no hi va faltar el Drac, que s’oferia per 140 duros amb foc o 100 sense, desplaçant-hi quatre persones i un músic. Finalment, però, la sortida no es va efectuar.
Barcelona, 1877
En canvi, sí que va reeixir la del 1877 a la mateixa ciutat i pel mateix motiu. Dins la documentació municipal de la vila trobem l’acord datat el 21 de setembre de “prestar el ‘Drach’ para las fiestas y ferias de esa Ciudad [Barcelona] a condición de que esa Sección retenga en su poder los cuarenta duros que se han señalado al conductor del mismo, hasta que por ésta Alcaldia se les comunique haberse devuelto á esta Corporación el citado ‘Drach’ sin averías”. És a dir, hi havia un dipòsit de 200 pessetes per respondre possibles danys causats a la bèstia.
Des de la ciutat comtal, el diari La Imprenta del dia 22 de setembre ja avançava: “Ha sido contratado el Drach de Villafranca para que haga juego durante las ferias con los cabezudos y otras grandiosidades por el estilo.” La confirmació de la seva presència ens ve donada per diverses fonts, com ara el Diario de Barcelona del 27 de setembre, que reporta la presència del “drach de Villafranca que disparava por la boca fuegos artificiales”, o també la col·laboració de Serafí Pitarra a La Llumanera de Nova York al número de l’octubre d’aquell any, en què esmenta que “arrodonia la animació general la passada dels xichs de Valls y de Barcelona, los nanos, los gegants, lo drach de Vilafranca y las coplas de l’Ampurdà amb la característica tenora”.
En canvi, altres publicacions barcelonines no van escatimar crítiques a la seva presència. La Campana de Grácia del 7 d’octubre es preguntava si la participació de tots aquests elements festius –“drach de Vilafranca” inclòs– havien convertit “en un poble gran la presuntuosa capital de Catalunya”. Per altra part, la publicació satírica La Bomba afirmava que allò que va cridar més l’atenció fou el Drac: “¿Cómo no habia de causar asombro la vista de aquel animal antidiluviano, cuyo cuerpo, exteriormente visto, parece de cartron pintado, asemejándose á un dragon enorme salvo en las estremidades, pues es bípedo y los medios de locomoción, completamente iguales á los del hombre, lo arrancan del centro de la cavidad abdominal. Quien no se ha espantado al ver como aquella fiera despedia por su boca, ojos y cola Carretillas y cohetes, chamuscando a los curiosos que querian examinar de cerca su estructura”. Gaietà Vidal i Valenciano, en una col·laboració al Calendari Català del 1878, datada el 2 d’octubre del 1877, és a dir, pocs dies després de la Mercè, es lamentava, com a bon vilafranquí, de les crítiques abocades al seu estimat Drac. Després d’enaltir-lo amb diferents dades històriques es plany que “es per a los de la ciutat un ‘adefesio bipedo cuyas extremidades arrancan de la cavidad toràcica, a propósito únicamente para distraer á paletos de su especie’”. Déu n’hi do, els de can Fanga!
Barcelona, 1880
Sigui com sigui, però, la presència del Drac a Barcelona no devia generar tant rebuig com pot semblar, perquè tres anys després, el 1880 i també per les festes de la Mercè, torna a estar programada la seva presència segons diferents mitjans de comunicació, com ara La Correspondencia Catalana i el Diari Catalá del 8 de setembre, la revista La Ilustració Catalana del 10 de setembre (S. Arroyo: El 3d8 5-9-2008) o El Mataronés del dia 19 del mateix mes.
De fet, el folklorista Joan Amades afirmava, al seu llibre Gegants, nans i altres entremesos editat el 1934, que “El Drac de Vilafranca ha gaudit de gran popularitat i més d’una vegada ha vingut a Barcelona.” I ho exemplifica amb el text d’una auca de les festes de la Mercè que deia: “Per que tot sigui excel·lent / hasta el drach de Vilafranca / ha llogat l’Ajuntament”.
Tenint en compte l’any de l’edició del llibre (1934) potser Amades es refereix encara a dues anades més a la ciutat comtal força més contemporànies: la que va tenir lloc el 1902 i la de l’agost del 1929, en el marc de la Exposició Internacional. Avui, però volem parlar de la primera, quan el Drac va participar al concurs de “gigantes, enanos y mónstruos típicos” que va tenir lloc per la Mercè d’aquell 1902. El diari barceloní La Renaixensa publicava una crònica escrita per un vilafranquí que feia saber que els gegants de la vila no prendrien part a l’esmentat concurs “perquè no’ns faria representar un bon paper”, senyal inequívoc que els enlairats personatges no estaven en condicions. “En canvi –segueix el nostre cronista– hi pendrà part lo drach, un dels més típics de nostra Catalunya, podent extassiarse’ls nostres essent un joch totalment desconegut á fora de nostra comarca y que per lo fantástich y original fá que cada any per nostra festa vinguin gent de molt lluny á veure’l”. El cronista dibuixa la bèstia com un element icònic de la vila, però desconeixia el caràcter viatger que li estem atorgant en aquest treball.
Barcelona, 1902
D’aquesta anada, l’impressor Pere Alagret, al seu El Labriego del 29 d’agost del mateix 1902 afirmava que “darrerament i per dues vegades, mitjançant la indispensable invitació [el Drac] tingué el gust d’assistir a moure gresca i xivarri amb sa grave i diabòlica presencia en les festes i fires de la verge de la Mercè de Barcelona, i molts bons records degué allí deixar, quan amb bastanta insistència ha sigut novament sol·licitat per a consemblants festes del present any [1902]”. Com hem vist, tenim documentades les visites del 1877 i 1880. Són aquestes, les que esmenta Alagret? O n’hi ha d’altres que desconeixem? El dubte se’ns fa encara més evident si prenem al peu de la lletra un text aparegut nou anys abans a la mateixa publicació d’El Labriego del 15 d’agost del 1893, quan Alagret, emprant la prosopopeia, publica una carta escrita pel mateix Drac en què afirma que “també fou necessària la meva important figura en las pasadas festes y fires de la Mercè que’s feren á Barcelona!…”. Tenint en compte que el text fou publicat l’agost del 1893, ¿es refereix a les festes de la Mercè del 1892? Ara per ara, no tenim cap document que certifiqui aquesta sortida, tret del fet que les festes foren extraordinàries perquè van coincidir amb la celebració del 400è aniversari del descobriment d’Amèrica. Sigui com sigui, i tornant a la sortida del 1902, el nostre Drac, que prèviament havia estat restaurat per causar bona impressió –segons llegim a El Labriego del 30 de setembre–, es va presentar al concurs i va obtenir la medalla de plata al “monstre típic de major caràcter, originalitat y gust artístich”.
Tot plegat, doncs, una pila de referències que demostren com les anades del Drac a Barcelona no foren pas episodis singulars i aïllats en el temps.
Blanes i Vilabella, 1881
L’aparador que va suposar actuar a Barcelona, que va fer créixer la seva popularitat arreu, devia ser un dels motius pel qual trobem anunciada la seva presència a dues poblacions diferents i ben allunyades entre elles com Blanes, a la comarca de la Selva, i Vilabella, a l’Alt Camp. Tots dos anuncis es van produir el 1881 i en les seves respectives festes majors. El Diario de Villanueva y Geltrú del 24 de juliol cita explícitament la seva darrera visita a Barcelona l’any abans, 1880, com a motiu de l’anada a la costanera vila de Blanes. Pel que fa a Vilabella, el programa d’actes de la festa major anunciava per al dia 1 d’agost “el Ball de Diables, el de bastons, el de Serrallonga y el Drach de Vilafranca” (La Opinión de Tarragona, 28-7-1881).
Des de l’any 2006, en què es va construir una rèplica de la bèstia, l’original Drac de Vilafranca tan sols es pot admirar un cop l’any, el 30 d’agost, dia central de la festa major, ja que s’han suprimit totalment les seves sortides fora de la vila. Així es fa bona aquella antiga dita que diu que qui vol veure el Papa ha d’anar a Roma, en una època en què el pontífex no sortia mai del Vaticà. Ara els papers s’han canviat: el Papa viatja arreu del món i l’autèntic Drac de Vilafranca, en canvi, ja no es mou de casa…
