Una història genuïnament festamajorenca
La Marta i l’Alejandro es van conèixer per FM, han estat balladors i es van casar dalt el campanar
Què us ve al cap quan sentiu les paraules ‘festa major’? Un tres de deu amb folre i manilles descarregat? Un nou rècord de pavanes? Una tronada i el seu posterior “l’any passat va petar més”? Potser res de tot això. Potser la vostra festa major són persones i moments. Enguany hem buscat (i trobat) 7 parelles que han viscut una història d’amor durant la més típica. Qui no té la seva? Comencem!
La Marta i l’Alejandro es van veure per primer cop un 31 d’agost del 2007 en un concert a la Rambla. Van acabar menjant creps a les escales de Santa Maria, però la seva relació amb la més típica no es va acabar aquí. Per ser precisos, només havia començat.
I és que tots dos comparteixen la passió per la més típica. Aquell any van anar coincidint als actes i la van viure més o menys plegats.
Amb 12 anys, han tingut temps de viure la festa des de moltes perspectives diferents: com a balladors, com a parella de balladors, com a exballadors… Quan portaven dos anys junts, l’Alejandro va començar a ballar als Figuetaires. Un any després, la Marta va fer el mateix com a cercoleta.
El 2012, tots dos van penjar les espardenyes. Aquell mateix any es van casar… ni més ni menys que a dalt del campanar de Santa Maria.
Després de superar la burocràcia per dir el “sí, vull” amb Vilafranca als seus peus, van celebrar la boda un 30 de juny. Fins dalt el campanar només els van acompanyar la família més propera i la colla de grallers Els Quatre Vents”, que després van amenitzar el convit amb un ball de gralles particular.
Els amics, que no havien pogut pujar, també hi eren presents. I és que a baix, a la plaça del Campanar, es va muntar una pantalla on van poder seguir la cerimònia. Quan els nuvis van baixar, Cercolets i Figuetaires van rebre els nuvis ballant.
Després, família i amics van culminar la festa a Cal Figarot, on també van rebre com a record un mocador de festa major i unes catànies.
La següent festa major tots dos la van viure sense els compromisos dels balls. Van deixar enrere el fet de sortir de casa amb els vestits i els famosos “anem tard”. La Marta recorda la festa major sense ser balladora amb nostàlgia: “Ballant havia viscut l’entrada a ofici i, en canvi, abans a aquella hora dormia”. Tampoc obliden l’any que tots dos van entrar plegats a ofici.
Després de dues festes majors descansant, l’Alejandro va incorporar-se al ball de l’Àliga fins aquest any, que ha decidit deixar el ball per agafar una nova responsabilitat. I és que la Marta està embarassada, i per Cap d’Any està previst que neixi la Isona, una vilafranquina amb ADN 100% festamajorenc.
