“El cos d’Agents Rurals no té prou estructura ni eines per combatre la tala del llentiscle”

09/08/2019 - 09:17h

Parlem amb el cap de l’Àrea Bàsica dels Agents Rurals a l’Alt Penedès

Cunitenc de naixement, Toni Arcas és graduat en enginyeria tècnica forestal i l’any 2000 va passar les oposicions per entrar al cos i es va iniciar com interí un any més tard. Ho va fer al Tarragonès per després passar tres anys al Garraf. Des del 2011, és a l’Alt Penedès.

Quina és la funció dels agents rurals a la comarca?
Nosaltres som una policia administrativa especial que té com a competències la preservació del medi natural, la seva divulgació i la col·laboració amb altres àmbits departamentals com el d’Agricultura. En definitiva, la prevenció integral i la conservació del medi natural.

Quina plantilla té actualment el cos a l’Alt Penedès?
Ara mateix som efectius, 8 agents i el cap d’àrea bàsica. Tenim un altre agent que està adscrit aquí, però per a unes tasques molt especials i en dies puntuals.

És l’apropiada pel volum de feina que es genera a la comarca?
No. Hauria d’haver-hi uns quants agents més. No seria capaç de quantificar-los, però ens farien falta més agents. El problema que tenim és que la plantilla comença a ser gran, amb una mitjana d’edat de 52 anys, que si comences amb baixes o vacances, genera que, puntualment, alguns dies puguem anar molt justos. Els caps d’àrea, per exemple, tenim una sèrie de funcions i a mi, algun dia, m’ha tocat sortir a patrullar com un agent més per acabar tenint un binomi amb cotxe.

Els darrers anys s’ha incrementat la tala il·legal de llentiscle als boscos penedesencs. Quina és la prevenció que fan els agents rurals davant d’aquests fets?
Totes les actuacions les podem fer d’ofici si en les trobem, que li he de dir que és complicat. El seu modus operandi és venir amb una o dues furgonetes en quadrilles de nou persones per cada vehicle. Les deixen al camí i treballen des de bon matí a l’interior del bosc. Recordo com a l’inici les inspeccions que fèiem eren més visibles. Els cridàvem, i si algú entenia la llengua, no tenien por a parlar amb nosaltres. Ara, tot això ha canviat. És molt complicat que surtin, i si no te’ls trobes pel camí o el corriol, ells no sortiran i estaran amagats. D’ofici, o a requeriment per una entrada al telèfon del 112 o la nostra central, dintre de les nostres de limitacions de plantilla i actuacions ens apropem al lloc i fem l’actuació. Mirem de trobar la persona que porta la furgoneta perquè la resta és molt més complicat perquè, o no porten documentació, o no te la volen mostrar. Un cop identificada la persona li expliquem que han de tenir permís del propietari, que no el tenen i llavors fem acta de denúncia. A més, si els preguntes on tenen els farcells no t’ho diuen perquè estan en una zona molt àmplia. Ells saben que nosaltres hi anem al darrere i ara vigilen molt més.

Des de quan s’ha detectat aquesta pràctica?
Ve de fa molts anys. Quan era al Tarragonès, a l’any 2005, pels boscos de la riera de Gaià ja vam descobrir aquesta pràctica i llavors ens va sorprendre. Quan vaig aterrar al Garraf també el vam patir però va ser de mica en mica, i no pas en incidències tant recurrents, com hem tingut un creixement en els tres últims anys. Aquí, a l’Alt Penedès van començar a les muntanyes d’Ordal, Gelida, Subirats, Avinyonet i ara en els últims tres anys han passat a la zona de Font-rubí, Sant Martí Sarroca i Mediona. També hem pogut comprovar que a la Catalunya Central hi van més en aquesta època, de més calor i, a l’hivern, venen més cap aquí al Penedès.

Alguns propietaris s’han queixat que els agents rurals no fan prou.
Penso que la preguntaria hauria d’englobar què fa tota l’administració vers aquest problema, i no només nosaltres. El que podem fer és el d’identificar aquella persona i denunciar-la i a partir d’aquí veure si aquestes persones que fan aquesta pràctica tenen capacitat per no tornar-ho a fer, que segurament no és el cas, perquè, si no, no hauria crescut. Nosaltres tenim un altre àmbit de prevenció que són els incendis forestals i el que hem vist és que a mesura que fas prevenció i divulgació el nombre d’infraccions es va reduint perquè la tipologia de gent està més filiada i la gent és conscient del risc i del que comporta fer-ho sense unes mesures. Són denúncies que poden acabar amb sancions. És clar, si aquesta gent tu la denuncies i continuen amb el fet és que resulta rendible i/o necessari. Hi ha dos tipus de beneficiats: els que treballen al bosc durant hores i hores en condicions precàries i, d’altra banda, els que en se’n lucren. Entenc la postura dels propietaris perquè hi hem parlat en més d’una ocasió i comprenc la preocupació.

El cos té prou eines i estructura per combatre la tala del llentiscle?
No és que no tinguem estructura i personal. La primera eina que hem de tenir és la regulació normativa. Els agents han de tenir una formació, anar al lloc i saber molt bé què estan fent i com ho han de fer. Dintre d’aquest marc normatiu hi ha d’haver una part sancionadora que cal estudiar i quantificar perquè la reiteració d’aquest acte il·legal a la persona que està beneficiant-se no li compensi. Nosaltres, ara mateix, després de la denúncia desconeixem el resultat final. Deduïm que no hi ha prou mà dura. A més, nosaltres no tenim vehicles com per agafar el comís i emportar-nos-el.
Aquestes persones són un perill per als boscos. Fan foc a l’interior del bosc, deixen molta brossa i fins i tot abandonen farcells de llentiscle que amb al temps s’asseca i genera un perill per al bosc.
La nostra experiència és que fan petits focs que creiem que són per cuinar. Resulta molt complicat enxampar-los en el moment precís. Són gent forana que tota aquesta part educativa de la prevenció d’incendis no la tenen seva. A nosaltres ens agradaria fer-ne una divulgació i arribar a aquests col·lectius i poder-los explicar per què no s’ha de fer, i si s’hagués de fer en quines condicions i si és necessari o no, les èpoques… Però això és molt complicat. Ens trobem moltes vegades les gomes amb les quals fan els farcells i ara sabem, a base de fer inspeccions i parlar amb ells, que si el producte no és bo per comercialitzar el tornen a carregar a la furgoneta i el deixen al mig del bosc. Això genera restes, i en la prevenció d’incendis això no deixa de ser un mini polvorí que podria provocar foc o ajudar-lo a expandir-se.

Quantes denúncies reben els agents rurals a l’any per aquest tema?
En el període entre el 2011 i el 2019, un total de 22 trucades provinents de municipis com Avinyonet, Castellet i la Gornal, el Pla, Font-rubí, Gelida, Olesa de Bonesvalls, Subirats, Torrelavit, Torrelles i Vilafranca. Trobem curiós el cas de Sant Martí Sarroca, on tenim constància que també s’extreu llentiscle i, en canvi, no hi ha cap denúncia de propietaris. El que també hem vist és que els anys 2015, 2016 i 2017 hi ha una baixada de denúncies, només 4, i en canvi, aquests últims dos anys ja en portem 8.

La tala d’aquest arbust podria representar en un futur un perill per al medi natural?
N’hauríem de fer un estudi seriós. En aquest sentit el Departament de Territori i Sostenibilitat hauria d’encarregar un simulacre en una zona àmplia i simular la tala tot veient la reacció de la planta. Aquesta no deixa de ser una activitat que no està regulada i s’hauria de fer una normativa que reguli com s’ha de fer administrativament, en quines quantitats, en quines zones. Estem parlant de terrenys que podrien ser inclosos dins d’un espai d’interès natural amb unes característiques molt més importants a nivell del medi natural que no pas un terreny forestal comú. Han passat uns quants i s’hauria pogut fer.

Com va la temporada d’estiu pel que fa als incendis?
A la nostra comarca, molt bé. Portem uns estius molt bons. Aquest any portem una trentena d’incendis menors que no han cremat més de 2,5 hectàrees, de les quals les forestals no arriben a mitja hectàrea. A banda dels agents rurals i la seva funció, al Penedès tenim una estructura com el voluntariat que és molt destacable. Estic parlant d’una federació d’ADF molt potent amb mig miler de voluntaris que estan al peu del canó, i això és molt important. La intervenció immediata és importantíssima. I això que les condicions meteorològiques són les pitjors dels últims cinc estius: molta sequera, temperatures altes de finals de juny i principis de juliol i les humitats relatives nocturnes que no recuperen no hi ajuden.

També et pot interessar

Comentaris