“Em faria molta il·lusió dirigir els Goigs a Sant Fèlix. Si m’ho proposen, estaré encantat”

Xavi Gonzàlez
02/08/2019 - 09:23h

El jove vilafranquí Miquel Vilalba s’acaba de graduar en direcció de cor i orquestra per l’ESMUC

Miquel Vilalba, un jove vilafranquí de 23 anys, va iniciar la seva educació musical a l’escola Clau de Sons. El curs 2012-2013 va fer un any d’intercanvi a Silkeborg, Dinamarca, on va estudiar música i matemàtiques al Silkeborg Gymnasium. Allà va decidir dedicar-se a la música, i en tornar a Catalunya va estudiar dos anys a l’IEA Oriol Martorell. Recentment s’ha graduat en direcció de cor i orquestra per l’ESMUC, sota el mestratge de Salvador Brotons i Johan Duijck. Ha participat en cursos de direcció impartits per Daniel Antolí, Xavier Puig, Rut Schreneier i Helmut Rilling. Recentment ha dirigit la Jove Orquestra Simfònica del Vallès i ha col·laborat en la gravació de ‘Blau Salvatge’, el primer projecte discogràfic del compositor Joan Pérez Villegas.

Per què es va decantar per la música?
Doncs no t’ho sabria dir. La meva decisió va ser fa set anys, i potser hi va tenir a veure una mica l’ambient familiar en què em movia i el fet de veure que, en general, hi tenia una facilitat i bones sensacions. Vaig pensar que era una aposta que jo volia fer.

Després de quatre anys s’ha graduat en direcció de cor i orquestra. Quina dificultat té, aquesta carrera?
Penso que cal saber-ne molt i, sobretot, aprendre molt de fer lectura de partitures, d’analitzar-les i de tocar instruments. A la vegada, no és només musical, sinó que també hi ha una part pedagògica i humana molt important al darrere, i també de lideratge. Tot pegat, una feinada.

Què ha après dels seus mestres Brotons i Duijck?
Els mètodes tan diferents que tenen l’un de l’altre, fet que m’ha estat molt beneficiós perquè jo he assimilat el que m’ha semblat millor de cadascun. Amb la seva experiència m’han donat molts consells, que espero que em serveixin per a la meva carrera professional. Ells són ara els meus referents i n’he après l’ofici i la seva qualitat humana, però sobretot molta qualitat musical, és clar.

La vista, l’oïda, el ritme… D’aquestes, quina és la característica que ha de tenir més desenvolupada un director d’orquestra?
L’oïda, sens dubte. Has de ser comunicatiu, però el primer que has de tenir són orelles per imaginar-te com ha de sonar i per escoltar què li falta al que estàs rebent perquè soni com tu creus.

I en la direcció d’orquestra i cor, per què ha de vetllar principalment el director?
Per moltes coses. D’entrada, que funcioni i que tothom entri on ha d’entrar, i que tot estigui a lloc. Després ja entraríem en temes d’equilibris sonors, és a dir, que no quedin tapades veus o instruments que han de sonar més, que destaqui sempre el més important. I, després, una certa direcció o interpretació per on ha d’anar una mica aquella peça, sempre seguint el discurs que tu estàs dient. Tot això és el que has de transmetre a qui tens davant.

Quins cors dirigeix?
Soc director del Cor DaCapo de Tarragona i del Lotus Octet de Barcelona, i sotsdirector de la Polifònica de Vilafranca. Canto al Cor Anton Bruckner i col·laboro amb altres entitats. Tenim la sort que de cors n’hi ha molts, al nostre país. En el tema orquestral he treballat amb formacions com l’Orquestra Simfònica del Vallès o l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.

D’on ve la seva vinculació amb la Polifònica de Vilafranca?
Al cor hi canta molta família meva. Gairebé podria dir que un 20% de la Polifònica som Cerveres, i de ben petit jo ja anava als seus concerts i m’agradava molt. Quan vaig tornar dels meus estudis de Dinamarca m’hi vaig incorporar com a cantaire. Tenia 17 anys. Després de 4 anys em van proposar de ser-ne el sotsdirector. Per mi, aquell oferiment d’un càrrec (que avui dia mantinc) va ser molt important.

També es dedica a fer de pianista, cantant i compositor.
Penso que, com a músic, sempre hi ha la possibilitat d’especialitzar-te en una sola cosa. Però jo penso, pel que he anat veient, que fent moltes coses és com acabes aconseguint un bon nivell i diverses feines.

Quina valoració fa de l’experiència amb la Jove Orquestra Simfònica?
Ha estat molt bona. Ens coneixíem amb el director principal. Ell m’havia vist dirigir algun cop i em va proposar dirigir una orquestra jove. De fet, recordo que vaig arribar el primer dia i em van confondre amb un músic més. Vam fer unes danses eslaves de Borjak molt divertides que intenten imitar el so típic de cançó folklòrica eslava de dansa, però és tot inventat. Són peces molt brillants per a l’orquestra i no gaire complicades.

Quins són els seus projectes de futur?
Seguir a Vilafranca i als cors i orquestra que porto. Ara fa poc vam gravar un CD amb un compositor de jazz que sortirà d’aquí a pocs mesos. I també em van trucar per dirigir, a partir del curs vinent, l’orquestra d’estudiants de l’Escola dels Amics de la Unió de Granollers. I el que vagi sortint. L’opció de marxar a l’estranger la tinc aturada però no la descarto, malgrat que els dos pròxims anys no ho faré perquè encara no tinc clar a quina especialitat em vull dedicar i necessito temps per buscar els mestres i preparar les proves amb cara i ulls. També vull estudiar a casa tot el que no he pogut fer tots aquests anys. Vull treballar molt més l’oïda i explorar repertori. Deixo la porta mig oberta a marxar, però ara no l’obriré.

Un vilafranquí director d’orquestra. Quan dirigirà els Goigs a Sant Fèlix?
Ostres! S’hi m’ho proposen, estaré encantat. Em faria molta il·lusió i seria una bona manera de fer coses per a la vila.

També et pot interessar

Comentaris