Mindfulness per a la reducció de l’estrès
La Nau de Vilafranca ha acollit un curs intensiu per millorar el benestar dels joves d’entre 16 i 30 anys
La gran majoria de gent se sent, en algun moment o altre, ansiós, irritat, dispers i desbordat. Però com podem impedir que l’estrès ens bloquegi?
La solució ens la pot aportar el mindfulness —que es podria traduir com atenció plena—, que ajuda a calmar l’estrès i a ser conscients del moment present. Aquesta és una eina que ajuda a relaxar-se, desconnectar, a parar i veure abans d’actuar, a desprendre’s de les emocions negatives i a desenvolupar la flexibilitat i la resiliència, entre altres.
Per tal d’ajudar els joves d’entre 16 i 30 anys a tirar endavant sense bloquejar-se, des del Servei de Joventut de Vilafranca s’ha organitzat un taller de 30 hores —que ja ha finalitzat— sobre mindfulness. Dirigit per Aitziber Doistua, les sessions han constat d’una part teòrica i una altra de pràctica en què s’han treballat diverses tècniques de relaxació per prendre consciència d’un mateix i on s’ha ensenyat, entre altres, la importància de la respiració.
“Es tracta d’ajudar a respirar fondo i canviar el pilot automàtic de moltes conductes que donem per habituals. Tots som un full en blanc i podem decidir què fer amb la nostra vida”, assegura Doistua, al mateix temps que apunta que l’objectiu del taller també és “aprendre a viure de forma amable, a comunicar-nos de forma assertiva i equilibrada. No és fàcil, però es poden donar eines i és una versió moderna de la meditació”.
“Ens costa molt no fer res, i això és bàsic tant a nivell mental com físic, i també creatiu. I sembla que ens hàgim de sentir culpables per estar una estona sense fer res”, diu Doistua. I és que els beneficis del mindfulness poden ser físics, mentals, emocionals i de relacions personals. Aquesta tècnica ajuda a tenir els músculs més relaxats, un cor més sa, una ment més clara, major capacitat de concentració, una major protecció contra la depressió, menys ansietat i ira. A més, també ajuda a prendre decisions conscients i no en calent.
Al taller organitzat a Vilafranca hi han participat entre 8 i 10 persones, i des del 3d8 hem parlat amb alguns d’ells per saber fins a quin punt els ha ajudat la tècnica de mindfulness.
Així, l’Eduard explica que va decidir inscriure’s al curs perquè ja fa temps que viu “un moment de cerca constant” de si mateix. Fa dos anys que va a psicoteràpia i va creure que fer mindfulness el podria ajudar “a identificar-se” millor amb la seva part mental. El jove apunta que avui en dia tothom “està enganxat al mòbil, a la televisió o a la feina, i això és un clar indicador que alguna cosa no funciona”.
La tutora del curs comenta que cada cop hi ha gent més jove que s’interessa en aquest tipus d’activitats, “ja que abans era més habitual medicar-se, però ara cada cop s’és més conscient quan alguna cosa no va bé. No calen fàrmacs, sinó que hi ha moltes altres activitats que poden equilibrar la teva vida”.
Doistua recorda que el 80 o 90% de les baixes són causades per l’estrès i creu que per aquest motiu els governs ara comencen a apostar per subvencionar cursos d’aquestes tècniques que ajuden a viure amb més equilibri. “Sovint es tracta només d’aprendre a tranquil·litzar-se… i respirar”, clou.
Així ho explica la Xènia, que va apuntar-se al curs perquè era incapaç de relaxar-se i, a la mínima, responia de forma brusca. “És molt habitual que els joves visquem amb ansietat i caos, tenim molts estímuls… i jo vull aprendre a controlar-los”, diu. A això s’afegeix la Núria: “Vull gestionar les meves emocions i saber organitzar-me la vida sense bloquejos. L’entorn també és molt exigent”.
L’Alexandra assegura que el taller li ha servit “per no ser un pilot automàtic, sinó fer les coses amb amor i tranquil·litat i saber dir no”.
Sobre si mai es pensaven que els anirien bé les tècniques de relaxació, la Judit apunta que ella va arribar-hi “oberta i predisposada, perquè si hi entres negatiu, no cal que el facis”. L’Adrià diu que ell, tot i ser molt tranquil, s’hi va apuntar “per curiositat”, i que ha pogut aplicar el que ha après ja en dues o tres ocasions.
Finalment, la Laia reconeix que no confiava a poder acabar el curs, però que les 5 hores que eren dins l’aula se les prenia com un moment només per a ella, cosa que el seu cos i la seva ment han agraït.
