Trenta-cinc anys d’avenços a Cal Figarot
Fa uns dies es va reinaugurar el local dels Castellers de Vilafranca
La setmana passada informàvem de la “reinauguració” de Cal Figarot, la seu social dels Castellers de Vilafranca; i avui, per completar la crònica, afegirem que va ser l’any 1983 quan es van iniciar els contactes que van conduir els de la camisa verda a poder comprar, l’any següent, l’emblemàtic i catalogat edifici que, aleshores, començava a amenaçar ruïna a causa d’una malastruga perforació que hom havia fet practicar en el trispol de la cambra de bany d’una de les alcoves principals de l’immoble per tal de poder sostreure una banyera antiga de marbre massís.
Finalment es va poder consolidar l’estructura i, mica en mica, es va anar adeqüant el local a les necessitats de la colla, un cop havien estat desocupades aquelles minses dependències que -d’una manera gentil i totalment desinteressada, això sí- els havia cedit, durant anys i panys, la Societat Coral El Penedès, és a dir, “El Coro”, com es coneix popularment la susdita entitat.
Des de la pespectiva que dóna el pas del temps, cal reconèixer el tremp i la decissió que van mostrar els agosarats membres de la junta d’aquell moment per poder fer realitat un bell somni: el de disposar d’una seu social digna d’una colla que aspirava a fer-se un lloc d’honor en el món casteller. No eren uns moments òptims per al nostre col·lectiu, que havia vist minvar els seus efectius en formar-se dues noves colles a la vila, però ens vam refer amb prou celeritat com per poder descarregar el primer 5 de 8, l’any 1985, i carregar els primers castells de 9 només dos anys més tard. No hi ha dubte que cal Figarot hi degué tenir quelcom a veure. També cal destacar el paper que van jugar en aquell moment castellers i simpatitzants amb les seves aportacions econòmiques.
Anys a venir, el 1998, la colla va fer un altre pas endavant en adquirir la nau d’unes antigues caves, adjacent al pati, amb la qual cosa es millorava a bastament la possibilitat d’assajar quan les circumstàncies climatològiques aconsellessin de no fer-ho al jardí. S’incrementava així el patrimoni dels Verds i aquell mateix any ja vam poder coronar el primer castell de 10 pisos. A més, el nou local permetia una multifuncionaliat que fins a aquell moment s’havia vist força més limitada. Barretada també pels que van tenir aquella bona visió de futur que va permetre consolidar un merescut lideratge del món casteller durant més de dos decennis.
Ara només cal esperar que aquesta recent remodelació de Cal Figarot, que ofereix una imatge singular, moderna i acollidora -un reconeixement merescut també per tots aquells que hi han intervingut- permeti un desitjat rellançament definitiu que pugui catapultar de nou els Castellers de Vilafranca al lloc capdavanter que la seva trajectòria demana. I que sigui per molts anys!
