Mor als 87 anys Ramon Sala

Ramon Sala va morir aquest dilluns a la tarda
16/07/2019 - 18:35h

La lectura, el bàsquet i la bona cuina havien estat les seves grans aficions

La tarda de dilluns passat, ens deixava l’amic vilafranquí Ramon Sala i Pons, víctima d’un ictus que havia patit uns dies abans i que malauradamaent no va poder superar. Tots dos havíem nascut un 21 de febrer, amb tretze anys de diferència, però; i això feia que tinguéssim una especial sintonia en el tracte quotidià.

De petit, jo ja anava a veure’l a la pista del Casal, on jugava a bàsquet defensant l’equip de la societat, amb els Marquès, Colomer, Ruben, David, etc., sense oblidar el tan recordat Fèlix Trullàs, de qui, al pas del temps, arribaria a ser-ne cunyat, en casar-se el Ramon amb la Francesca, la germana del Fèlix, amb qui ha conviscut una seixantena d’anys i que li ha donat sis fills, cinc femelles i l’hereu. Va ser casalista tota la vida, tant pel que fa a l’esport com a la vida social, amb el cinema també com un dels referents que omplien la seva vida, fins al punt d’esdevenir un dels fundadors del Cine Club Vilafranca.

En l’aspecte professional va regentar durant molts anys el negoci familiar, la merceria més típica de la plaça (aquell vial urbà que, sense poder conservar el nom antic de plaça Major, els vilafranquins ens l’hem hagut d’empassar anys i panys amb una denominació que actualment ens evoca circumstàncies polítiques totalment desfavorables), un establiment que els seus pares havien comprat l’any 1930 i que havia estat conegut com a cal Pau Coix.

La Montse Bueno en el llibre “Converses de rebotiga: pessics de vida” explica que “El matrimoni Sala-Pons va tenir un únic fill que es passava el dia, o bé dins de la botiga o bé a la vorera del davant, on corria i jugava amb els fills d’altres botiguers de la Plaça de la Constitució. I, és clar, quan va arribar a l’edat de posar-se a treballar, els seus pares li van fer saber que havia de començar a agafar el relleu… La Teresa Pons i el seu fill s’avenien per treballar. Com que el seu marit era bastant més gran que ella, van ser el dos qui -juntament amb les dependentes- van capitanejar el negoci. L’àvia, a qui tota la vida li va agradar despatxar i tractar amb la gent, va donar llibertat de decisió al seu fill…”. Actualment porten la tenda -que conserva encara tot el seu sabor d’antany- dues de les nétes, la Cesca i la Tona.

A banda de la seva activitat comercial, Ramon Sala era tingut com un bon conversador i apassionat per la lectura, la novel·la sobretot. En el dia a dia, pràcticament no n’hi havia cap que no se’l veiés transitant pel centre de la vila, anant i venint de casa a la botiga, sempre amb un aspecte jovial i un tarannà proper. Una altra de les facetes que el distingien era la seva afició per la gastronomia.  Bon “gourmet” i “gourmand” a la vegada, sovint se’l podia veure fent parada i fonda a les cases de menjar de la vila i comarca i encara més enllà.

Si hom li recomanava un bon restaurant -que li preguntin si no al Santi Mangas, amb qui van ser veïns de negoci a la plaça una colla d’anys i compartien afecció- no trigava gaire a visitar-lo, amb total confiança envers el seu “informador” i explicant després les bones sensacions que l’experiència li havia proporcionat. No hi ha dubte que amb el seu decés Vilafranca haurà perdut un personatge singular del seu paisatge vilatà; i també, aquells que el coneixíem, un bon amic. El trobarem a faltar. Reposa en pau, Ramon.

També et pot interessar

Comentaris