Crítiques de l’oposició per l’augment de sou de l’alcalde d’Olèrdola

Un moment de l’últim ple d’Olèrdola
Judit Benages
16/07/2019 - 18:26h

ERC veu “desmesurat” el sou brut anual de 40.000 € i Junts per Olèrdola el  creu “exagerat”

L’Ajuntament d’Olèrdola va aprovar divendres la creació de la Junta de Govern Local per aquest mandat i les competències que  delega el ple en aquest òrgan, la periodicitat dels plens ordinaris, la creació de la Comissió Informativa d’assumptes del ple, així com els nomenaments de representants de la corporació als òrgans col·legiats i les retribucions i indemnitzacions dels regidors.

La Junta de Govern Local es reunirà cada quinze dies, els dilluns a les 19:30, i estarà formada per l’alcalde, Lucas Ramírez, i per Anna Boada, Juanma Samblás i Mireia Mancera. La portaveu del grup d’ ERC, Fina Mascaró,  va recordar que en un municipi de menys de 5.000 habitants, com era el cas d’Olèrdola, no era obligatori tenir Junta de Govern i va defensar que les decisions es prenguessin al ple.

També va fer notar que las Junta assumia importants competències en matèria d’Urbanisme, personal, contractació, en matèria patrimonial, gestió econòmica, subvencions i convenis, així com en recursos i llicències d’urbanisme, activitats, instal·lacions o obertura d’establiments. Mascaró també assenyalava que la resta de grups havien de tenir les actes de les seves juntes  com a màxim als 10 dies d’haver-se celebrat la reunió. Aquest punt va ser aprovat amb els vots a favor d’ApO, les abstencions de Junts per Olèrdola i Obrim Olèrdola, i el vot en contra d’ERC.

Amb aquest mateix sentit de vot per part de cada grup, es va aprovar que els plens ordinaris se celebressin cada dos mesos el primer dilluns del mes corresponent, a comptar a partir del dilluns 5 d’agost a les 19:30h. ERC demanava que els plens fossin mensuals, per transparència i perquè les seves sessions són públiques.

Delegació de competències a la Junta de Govern

L’alcalde, Lucas Ramírez, a l’hora de defensar la delegació de competències del ple en la Junta de Govern, exposava que el propòsit era fer més àgil la tramitació i la gestió de l’Ajuntament. El regidor d’Obrim Olèrdola, Joan López,  es preguntava si això no restaria debat al ple. Mari Carme Villanueva, portaveu de Junts per Olèrdola, considerava que se li restava protagonisme al ple; mentre que des d’ERC es reclamava transparència i debat i  s’assenyalava que es deixava “tot el poder en mans de 4 persones”. Mascaró indicava que “era legal, però no obligatori” i recordava que quan es tractessin punts relacionats amb competències delegades del ple, les Juntes havien de ser públiques i s’havia de fer publicitat. La delegació de competències va ser aprovada de nou amb els vots a favor d’ApO, les abstencions d’Obrim Olèrdola i Junts per Olèrdola, i el vot contrari d’ERC.

La creació de la Comissió Informativa va ser aprovada per unanimitat. Lucas Ramírez va definir-la com un bon òrgan per a debatre molts temes municipals, no només els que anaven al ple.A pregunta d’Obrim Olèrdola, Ramírez va declarar que es podrien crear comissions de treball si així es considerés oportú. ERC va aplaudir la creació i va fer notar la necessitat d’anar a aquestes reunions “amb els deures fets”.

El ple també va acordar els representants de la corporació als òrgans col·legiats, amb els vots favorables d’ApO, les abstencions de Junts per Olèrdola i Obrim Olèrdola, i els vots en contra d’ERC. Juan Manuel Samblás és el representant titular de l’Ajuntament en la Junta de Compensació de Can Trabal, l’Agrupació de la lluita contra la pedregada i el Parc Comarcal. Mireia Macera és la representant titular en la Junta de Daltmar i en la ponència ambiental. Pere Sadurní representarà a l’Ajuntament en els consells escolars de les escoles bressol i de les escoles Circell i Rossend Montané, així com en el Consell Esportiu de l’Alt Penedès, el Consorci de Promoció Turística, la comissió de garanties d’admissió de la preinscripció escolar, la comissió coordinadora del conjunt monumental d’Olèrdola i la comissió del Pla supramunicipal de drogues.  Lucas Ramírez és el representant titular de l’Ajuntament en la Mancomunitat Penedès-Garraf, el Consell Comarcal i l’Associació de Municipis per a la Mobilitat i el Transport Urbà-AMTU.

PUBLICITAT

ERC va lamentar que en cap òrgan col·legiat no hi hagués cap membre de l’oposició, assenyalant que “ApO té una àmplia majoria” però “la corporació som tots”. Mascaró també valorava que “no quedava molt ètic” i no trobaven  “massa transparent” que un regidor veí d’aquells nuclis representés a l’Ajuntament en les Juntes de Daltmar i Can Trabal.

Retribucions

Amb els vots favorables d’ApO, l’abstenció d’Obrim Olèrdola, i els vots en contra de Junts per Olèrdola i ERC, es van aprovar les retribucions i indemnitzacions dels membres de la corporació per al mandat. L’alcalde, Lucas Ramírez, rebrà 40.329 € bruts anuals per una dedicació del 95%. Per a la resta de membres de la corporació, s’estableix una assignació econòmica de 262€ per assistència a ple ordinari; de 131€ per Comissió Informativa Ordinària; de 131€ per ple extraordinari; de 78€ per Comissió Informativa extraordinària; de 525 € per Junta de Govern Local ordinària; i de 262€ per Junta de Govern extraordinària. L’alcalde explicava que aquestes indemnitzacions per assistències augmentaven en un 5% respecte l’anterior mandat en aplicació de l’IPC

Junts per Olèrdola va considerar que el sou de l’alcalde era legal, però exagerat. La portaveu d’ERC va indicar que s’augmentava en 9.000 € anuals,  més d’un 30%, el sou de l’alcalde i va indicar que si s’optava pel barem de retribució més elevat que marca la llei per a municipis de fins a 5.000 € habitants, de manera proporcional als 3.610 habitats d’Olèrdola a l’alcalde li haurien d’haver correspost 29.000 €. Comptant la seguretat social que paga l’Ajuntament, Fina Mascaró va exposar que durant aquests 4 anys l’alcalde li costarà al municipi 213.000 €. Mascaró es va adreçar a l’alcalde dient-li que “amb aquest sou potser que comencis a tenir la vida resolta”.

Ramírez va respondre assenyalant que la dedicació d’un alcalde s’ha de valorar. Va defensar que “si volem polítics i gent dedicada al municipi, s’ha de compensar”. Ramírez va assenyalar que un alcalde li dedica al municipi moltes hores els 365 dies de l’any i va recordar que “la feina feta ha tingut la seva valoració” per part de la ciutadania en els resultats de les eleccions. Ramírez considerava que “en no estar al govern, potser no se sap la feina que comporta” i va recordar que l’exercici de l’alcaldia comportava assumir moltes responsabilitats.

Des de Junts per Olèrdola, Mari Carme Villanueva li va recordar a l’alcalde que ella sí que havia estat al govern d’Olèrdola i li va retreure a Ramírez que justifiqués el seu sou “exagerat” dient que per dedicar-se a Olèrdola “has de cobrar molt”. Villanueva manifestava que hi ha molta gent que treballa per Olèrdola “que no cobra aquest sou”. Des d’ERC es reconeixia que es treballava , però el sou era “desmesurat”. Defensava que calia aplicar el barem de la llei de manera proporcional al nombre d’habitants del municipi i recordava que “altres ajuntaments han fet reducció de despeses i s’hi dediquen”.

Joan López, d’Obrim per Olèrdola, no negava les hores, esforç i dedicació, però apuntava que calia situar les retribucions en el context social i que el sou de l’alcalde era “molt visible”.  López també va voler referir-se a que hi havia molta gent que dedica moltes hores al municipi voluntàriament.

Amb els vots favorables d’ApO i Obrim Olèrdola, l’abstenció de Junts per Olèrdola i el vot contrari d’ERC, es va aprovar les característiques i retribució de la treballadora eventual dedicada a l’assessorament en benestar social. Lucas Ramírez va exposar que es mantenia la persona que fins ara es dedicava als Casals d’Avis i des d’ERc es va voler assenyalar que si l’alcalde tenia la jornada al 95% i no al 100% era perquè així es podia contractar a una persona com a personal eventual.

Es dona compte del decret amb el nou model de governança

Durant el ple extraordinari de divendres 12 de juliol es va donar compte del decret d’alcaldia, aprovat el 10 de juliol, que defineix la distribució de delegacions de competències entre els 6 membres del govern municipal sorgit de les eleccions locals del passat 26 de maig.

Durant el ple, la portaveu de Junts per Olèrdola, Mari Carme Villanueva, manifestava que li feia “por” la descentralització que implicava tenir un regidor responsable a cada nucli i assenyalava que les entitats i els veïns podrien tenir dubtes sobre a qui adreçar-se, si al regidor responsable de l’àrea sobre la que volien traslladar una incidència o bé al regidor responsable del nucli.

Des d’ERC es valorava positivament que s’inclogués l’àmbit de governança per nuclis i es preguntava si els treballadors de l’Ajuntament havien estat informats i formats en el nou model de governança. Fina Mascaró valorava que el projecte podia fracassar si no s’ha deixat clar i manifestava que li feia “por que per falta de definició no s’acabés fent”. ERC també trobava a faltar que regidors com Anna Boada o Jordi Catasús no tinguessin assignat cap comissionat i valorava que “no quedava bé” que un regidor fos responsable del nucli on resideix.

En resposta a JxO, l’alcalde va exposar es buscava que cada nucli tingués un polític de referència. També destacava que el nou model de governança “ha d’anar acompanyat amb l’organització de l’ajuntament”. Ramírez també va aclarir que la creació de comissionats no coincideix necessàriament amb la durada del mandat, obrint-se la possibilitat a crear-ne de nous en funció de les necessitats.

També et pot interessar

Comentaris