“Vaig accedir a Notre-Dame per un concurs que no esperava pas guanyar”

L’organista Olivier Latry (Foto: Deyan Parouchev).
Ricard Vinyals
10/07/2019 - 17:35h

L’organista de la catedral parisenca, Olivier Latry, tocarà l’orgue del Vendrell pel FIMPC

El tradicional concert d’orgue del programa del Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell, dijous 18 de juliol, a les 21h, a l’església parroquial, comptarà amb un intèrpret d’excepció: Olivier Latry, organista de la Catedral de Notre-Dame de París. Amb motiu d’aquest esdeveniment, el 3d8 ha contactat amb Latry i li ha fet aquesta entrevista que ha comptat amb el suport d’Anna Llovera a la traducció.

Què en sabia, de Pau Casals?
És un músic essencial del segle XX! El vaig conèixer quan era petit per amics meus violonceŀlistes. Quan em vaig dedicar a l’orgue i tocava moltes obres de Bach, em vaig assabentar que ell tocava una suite per a violoncel de Bach cada dia, de dilluns a dissabte, i que el diumenge repetia la que li agradava més! Llavors vaig seguir el seu exemple i tocava una de les sis sonates en trio del Cantor per dia…

Casals va néixer al Vendrell precisament perquè el seu pare era l’organista de l’església i sempre es va sentir molt unit a aquest orgue…
Doncs no ho sabia, i això augmenta el meu desig de descobrir aquest instrument! Hi posaré les mans amb respecte. De fet, seguiré les passes de Pau Casals aquest any, perquè quinze dies més tard tocaré al Festival de Prades.

PUBLICITAT

Parli’m del repte d’interpretar la música de Bach.
La música de Bach és extremadament exigent, però també dona molt. És una música que nodreix durant tota la vida, i sempre podem trobar obres que corresponguin al nostre estat d’ànim, sigui quina sigui la nostra edat, el nostre temperament… Això és propi d’una música transcendent.

Quin tipus de concert oferirà el 18 de juliol al Vendrell? Aquest concert presentarà una alternança d’obres de Bach i d’obres franceses del mateix període. Bach estava molt influenciat per la música francesa, que havia conegut a Lüneburg, on molts músics havien emigrat després de la revocació de l’Edicte de Nantes. Coneixien perfectament l’estil francès a Alemanya. M’ha semblat interessant confrontar l’estil dels dos països.

Els vendrellencs estan molt orgullosos del seu orgue del segle XVIII, restaurat per Casals i recentment pel mecenatge de la ciutat. Coneix les qualitats d’aquest instrument?
L’hi diré quan l’hagi vist…

Vaig fer les primeres gires per Amèrica del Nord quan només tenia 24 anys”

Olivier Latry

Vostè és l’organista titular de Notre-Dame des de fa 33 anys. Com hi va arribar? Quins van ser els inicis d’una carrera tan brillant com la seva?
Vaig accedir a Notre-Dame per un concurs que no esperava pas guanyar! Em vaig inscriure a un concurs que havia organitzat la diòcesi amb la intenció de crear una llista d’organistes aptes per ser nomenats a diferents esglésies parisenques. Vaig pensar que un dels organistes parisencs d’aquella època seria nomenat a Notre-Dame i que jo podria optar-hi en el moment que la plaça quedés vacant. Però em van escollir per passar al concurs específic de Notre-Dame… He de confessar que estava molt relaxat, perquè no m’esperava gens que funcionés! A partir d’aquell moment, vaig començar a tocar molt, sobretot a l’estranger, a tot arreu Notre-Dame té una aura increïble. Així vaig fer les primeres gires per Amèrica del Nord quan només tenia 24 anys.

Quina és la seva tasca a Notre-Dame?
El nostre paper, dels meus companys i jo, és tocar als oficis i marcar la litúrgia amb les improvisacions que permetin adaptar-se millor als textos, a les paraules dels celebrants i a la música cantada. Intentem crear una osmosi entre tots els que hi intervenen.

PUBLICITAT

Què suposa tocar un orgue tan gran?
L’important no és que un orgue sigui gran, sinó bell… Aquest és el cas de l’orgue de Notre-Dame, que és un dels instruments més extraordinaris que conec. Els millors constructors d’orgues de França hi han treballat des del segle XVII, cadascun aportant-hi el seu saber fer i la seva ànima.

Quins dos o tres moments especials destacaria de tocar a Notre-Dame?
Podria citar les ordenacions, quan els futurs sacerdots estan postrats a terra i ressona la “Lletania dels Sants” interpretada per tota la comunitat; es té la sensació que les pedres de la catedral estan cantant! Però cada ofici és especial a Notre-Dame i en qualsevol moment es pot tenir la impressió de viure un moment intens i únic. M’ha passat gairebé cada vegada que hi he estat de servei…

Quin altre temple o escenari podria destacar com a organista?
Amb Notre-Dame n’hi ha prou!

On era i com va experimentar personalment el foc de Notre-Dame?
La meva dona i jo acabàvem d’arribar a Viena per a concerts i un enregistrament, quan vam escoltar la notícia. Vam passar la major part de la nit seguint el desenvolupament dels esdeveniments, en connexió telefònica amb els nostres companys i amics presents a París. Estàvem totalment devastats… Em va agafar una tristesa increïble, una incomprensió total i una ràbia continguda (que encara sento) davant la irresponsabilitat de les persones que van provocar un drama tan gran; 850 anys convertits en fum en poques hores…

El comportament de les persones que intenten ‘posicionar-se’ mitjançant el foc a Notre-Dame el trobo fora de lloc”

Olivier Latry

Quina és la seva opinió sobre la manera com es preveu la recuperació de la catedral després de la tragèdia?
Prefereixo no parlar del tema, ja que trobo el comportament de les persones que intenten “posicionar-se” mitjançant aquest foc, fora de lloc. “On hi ha home, hi ha homenades”, va dir sant Francesc de Sales…

Quin és el sistema de patrocini per a la reconstrucció? Just després de l’incendi, moltes personalitats riques semblaven disposades a coŀlaborar-hi ràpidament i, al final, aquest costat altruista sembla haver desaparegut…
Sempre hi ha aquest problema en aquesta mena de successos, provoquen molta emoció al principi, un gran embadaliment; de mica en mica, les coses s’esvaeixen i ens acostumem a l’impensable, que finalment es torna banal. Però està previst que les grans fortunes donin, està signat. I com a músic adscrit a Notre-Dame, és el meu deure despertar la generositat durant els concerts que faig, per recordar als oients la necessitat absoluta de seguir donant. Això no afecta només l’edifici, la restauració del qual es finançarà sigui com sigui.També hi ha la part “Catedral”: les cadires que s’han de canviar totes, la sonorització, etc.

Aquesta part també comporta una tragèdia humana. Els 67 empleats de la catedral estan o estaran aviat a l’atur, perquè ja no hi ha recursos econòmics. Efectivament, ja no hi ha turistes, ni captes, ni caixonet d’almoïnes, ni botiga, ni tresor… Això no ens afecta, a nosaltres organistes (tenim concerts o cursos), però la situació té un aspecte dramàtic per als sagristans, vigilants, secretaris i totes les persones per a les quals Notre-Dame representa l’única ocupació.

I en el mateix context, també cal esmentar la “Maîtrise”, que viu de les subvencions principalment de la catedral. Què passarà amb aquesta escola, aquesta formació de cantants? Penso en ells constantment i espero poder servir d’ambaixador per sensibilitzar el públic sobre aquesta causa.

També et pot interessar

Comentaris