“No hi havia prou confiança amb ERC i és important no arraconar el PSC”

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, durant l’entrevista amb ‘El 3 de Vuit’
Judit Benages
04/07/2019 - 18:21h

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, reflexiona en una entrevista al 3d8 sobre el pacte i posa sobre la taula els principals reptes que afronta la vila

L’advocat Pere Regull és alcalde de Vilafranca des del 2009 per una moció de censura que van firmar CiU, ERC i CUP i que va significar que l’aleshores alcalde Francisco Romero (PSC) abandonés el càrrec. Regull va entrar a l’Ajuntament fa 16 anys i, tot i que el 2009 va accedir al càrrec per una moció de censura, el 2011 va mantenir-se a l’alcaldia en guanyar per primer cop les eleccions, cosa que també va fer el 2015 i va repetir fa gairebé un mes i mig. Tot i perdre un regidor, Junts per Vilafranca es va convertir, de nou, en la força més votada a la capital de l’Alt Penedès. Regull va reeditar el pacte que tenia des del 2012 amb el PSC i ara governen, de nou, en coalició a Vilafranca.

Com valora, després d’un mes i mig, els resultats de les eleccions a Vilafranca?
Es poden interpretar des de diferents punts de vista. Tot i que la nostra marca no està en el seu millor moment, hem pujat de vots, i el govern es plantejava en circumstàncies similars que en les anteriors eleccions. L’any 2015 numèricament podíem pactar amb PSC, CUP o ERC, i enguany amb PSC o ERC. Hem perdut la CUP, però com que tampoc estava gaire disposat a pactar amb nosaltres, no l’hem trobat a faltar. Un altre punt de vista és veure que els grups de l’oposició ens volien fer fora, però no han pogut perquè nosaltres i el PSC hem sumat els mateixos regidors.

El pacte amb el PSC ja estava emparaulat abans de les eleccions?
No. En absolut. Et puc ensenyar el missatge que li vaig enviar a Francisco Romero el dimecres a les 12 de la nit, després de l’assemblea de Junts per Vilafranca, que va ser quan li vaig dir que el pacte tirava endavant. Fins aleshores no hi havia res decidit.

ERC diu que això no és veritat, i que les reunions que mantenia amb ells eren de cara a la galeria.
Tampoc és cert. No tinc cap mena de ganes de mantenir reunions de tres hores per marejar la perdiu. És absurd. El que passa és que en l’última reunió ja van aflorar temes de fons en els quals era més difícil l’acord.

Com ara el pla del carrer del Comerç?
És un dels exemples destacats, sí. Ells sempre han dit que, si governaven, pararien el pla. I a partir d’ara cada pla parcial s’ha d’aprovar per ple. Com puc confiar que no intentarien parar-lo en cada aprovació?

No hi confiava, vaja…
No. Parlo de confiança política, és clar. La relació personal és bona –bé, ara potser no està en el millor moment–, però la confiança política és una altra cosa. Com puc confiar que aguantaran la pressió dels seus militants durant quatre anys quan segur que els demanaran coses que van en contra de les nostres decisions? Ni l’assemblea de Junts per Vilafranca ni jo hi teníem confiança. Segur que, tard o d’hora, dubtarien, i aleshores la imatge del govern seria dèbil, cosa que no pot passar perquè ha de ser un acord per a quatre anys, sense fissures. Si no hi ha un govern estable, Vilafranca hi perd.

Què diria als seus votants que estan decebuts perquè ha pactat amb el PSC?
Jo mai vaig dir que no pactaria amb el PSC, sinó que les tres línies vermelles serien entesa en el programa, un govern unitari i compromís amb el país i amb les seves institucions.

Ni l’assemblea de Junts per Vilafranca ni jo teníem confiança política en ERC. ¿Qui m’assegura que aguantaria la pressió dels seus militants durant 4 anys?

Pere Regull, alcalde de Vilafranca

Creu que el PSC té aquest compromís?
A Vilafranca el PSC no ens ha dit mai res sobre penjar el llaç groc a la façana o sobre no obrir les escoles l’1 d’octubre, per exemple. No han posat mai cap problema sobre aquest tipus d’accions.

Però hi ha mocions que parlen del procés o de la independència sobre les quals el PSC no vota.

N’hi ha que no vota i d’altres en què voten a favor nostre. Sempre s’han manifestat a favor de la llibertat dels presos polítics, per exemple. Si el PSC català tingués la mateixa claredat que el PSC vilafranquí, t’asseguro que l’opinió sobre aquest partit seria diferent. Crec que arraconar el PSC és un error polític molt important.

Quina és l’acció de govern pactada amb el PSC?
L’explicarem en els propers dies, no et puc avançar massa.

Em deia que la seva prioritat és un govern unitari. Això pot passar tot i tenir un govern format per dos partits tan diferents com Junts per Vilafranca i PSC?
Sí. ERC parla sempre de les regidories del PSC o de les regidories de Junts. I això ja demostra que no ha entès com jo veig el govern. El meu govern és unitari i jo assumeixo tot el que es fa. Les regidories són de tot el govern, no d’un partit o l’altre. ERC això no ho té interioritzat, i em consta que li passa el mateix en altres poblacions.

S’ha plantejat mai dir als regidors del PSC que estripin el seu carnet de partit?
Com? No! Això seria com tornar a la Inquisició.

Com definiria el nou cartipàs?
Reorganitzem l’Ajuntament d’una forma més eficient. Les grans àrees estan compartides per totes les forces que som al govern perquè, repeteixo, tots hem de ser partícips de tot. En els últims 6 anys no hem tingut cap fissura, i això és perquè hem compartit responsabilitats amb transparència, rigor i sense punyalades. Els canvis són per millorar la gestió, i cadascú s’organitza com vol o com pot. Jo entenc que ens critiquin si no complim els objectius o si no oferim els serveis adequats, però no per com ens organitzem. Com vaig dir en l’últim ple, demano que em deixin els 100 dies de confiança que té qualsevol govern.

Quina novetat destacaria del nou cartipàs?
No n’hi ha gaires, però destacaria, per exemple, que la Regidoria d’Ensenyament es transforma en Regidoria d’Educació, i això vol dir que agafa més força i que s’hi concentren tots els temes de formació. Però, repeteixo, tot és tema d’organització interna.

Per campanya comentava que ara invertiran més en via pública. Quin pressupost hi dedicaran?
Volem fer una inversió cada any més gran en via pública, perquè ha estat la gran castigada per la crisi econòmica. En deu anys hem perdut uns 100 milions d’euros, i això són molts diners.

PUBLICITAT

I com ho faran?
Ja sigui a través de partida de pressupost o de romanent de tresoreria (per evitar entrar en dèficit), és clar que hi dedicarem més recursos. Jo, de l’un o dos milions d’euros de superàvit, espero poder-ne dedicar una part important a la via pública i, com sempre, passarà per ple.

Ho faran parlant amb les associacions de veïns? Qui decidirà on s’intervé?
Ja hem parlat amb elles. Ho hem fet durant la legislatura i seguirem les peticions de les associacions juntament amb les prioritats dels nostres tècnics, que tenen detectades les zones més malmeses. El que és clar és que cal més inversió, i la farem.

Descarta fer-ho a través de participació ciutadana?
Jo no crec en el model de participació que té l’oposició perquè, per mi, és un clar exemple de manipulació i adoctrinament d’un grup que, al final, fa el que vol el partit que els convoca. Crec molt en la participació a través de les noves tecnologies i espero poder tirar endavant algun procés participatiu així. La gent no té ni ganes ni temps per perdre tres hores en una reunió on se l’orientarà cap a on ha d’opinar. Les noves tecnologies ens permeten preguntar sense manipulacions i d’una manera més senzilla.

Una de les inversions més qüestionades ha estat sempre la de la Wine Business School. Les xifres són les que s’esperava?
A l’antiga Enològica hi ha dos tipus d’estudis. Els superiors, que costen una mica més, però amb un màster que es va intentar fer a la Catalunya Central i no es va poder i, en canvi, aquí sí que tira endavant. I també l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, que té molt d’èxit i que s’ha convertit en l’escola nacional d’enoturisme, ja que donem servei a tot Catalunya i som capdavanters.

Però la Wine Business School ha donat els resultats que esperava?
Per mi, transformar l’antiga Enològica en un centre de formació és de les inversions més potents que s’han fet, i amb més bona finalitat. T’ho puc assegurar.

En campanya també s’anunciava una Càtedra de Filosofia a Vilafranca. Com està aquest tema?
Ara es formarà una comissió per tirar-la endavant, i espero que sigui la llavor per implantar la UB a Vilafranca fins i tot per a altres estudis, ja que tenen universitats força coŀlapsades. Ara sembrem i esperem recollir els fruits perquè, si no sembres, no reculls. Com sempre he dit, volem que Vilafranca sigui una vila universitària.

El seu govern ha estat criticat per signar diferents convenis just en campanya electoral. Ha estat una casualitat?
Doncs, en realitat, sí. La cessió de pisos de la Sareb s’ha fet, evidentment, en la data que van posar ells, que no es mouen pas pels meus interessos, igual que va passar amb l’Incasòl i amb la Llar Unió Catalonia. Totes les dates les van escollir ells. Però, se signin quan se signin, són bones notícies per a Vilafranca perquè es tracta de recuperar una quinzena de pisos ocupats, en el cas de la Sareb i, per la resta, de la construcció d’una setantena de pisos de lloguer i venda a preu assequible.

Amb això es podrà modificar el preu de mercat de l’habitatge a Vilafranca?
No, però sí que es podrà modular una mica. No volem entrar de nou en una etapa d’especulació, però el que podem fer les administracions locals és poc. Volem posar a disposició de la població els pisos buits, però no és fàcil i, de fet, a Barcelona li han tombat l’impost que volia posar pels pisos buits. Legalment no és tan fàcil, i això és el que sempre hem dit. A un propietari no el podem obligar a llogar el seu pis buit i, pel que fa als grans tenidors, les lleis les han de fer administracions superiors. La justícia és molt lenta i això, evidentment, afecta el preu del mercat.

El sindicat de llogaters ha denunciat que hi ha una família a la qual es vol fer fora d’un d’aquests pisos ocupats que ha cedit la Sareb a l’Ajuntament. És així? No eren habitatges ocupats per delinqüents?
El que puc dir del sindicat de llogaters és que és una entitat molt polititzada. Podré dir a qui es desallotjarà quan ho puguem fer, no ara. El que sí que vull deixar clar és que cada alcalde s’ha de fer càrrec dels seus veïns i veïnes, hi hagi menors o no. Nosaltres cuidarem els nostres empadronats, però no volem fer un efecte crida, ja que a Vilafranca hi ha moltes ajudes socials. Però cada alcalde s’ha de fer càrrec de la seva població.

Cada alcalde s’ha de fer càrrec dels seus veïns i veïnes, siguin menors o no. No vull fer un efecte crida

Pere Regull, alcalde de Vilafranca

Una altra qüestió que va sortir molt en campanya va ser la necessitat d’una segona biblioteca. Està dins la seva acció de govern?
Jo el que sempre he dit és que cal un estudi de les necessitats de biblioteca i sales d’estudi que té Vilafranca, ja que és un tema que cal revisar molt bé. Hi ha dues possibilitats: l’ampliació de la biblioteca actual o la construcció d’una altra en un espai diferent.

Per quina opció aposta, vostè?
Totes dues tenen avantatges i inconvenients. T’haig de dir, però, que una gran preocupació meva és que el centre històric es quedi buit. No vull que es converteixi en un gueto, i per això vaig rectificar i vam optar per no unir tots els serveis de l’Ajuntament a l’hospital vell, cosa que era un projecte que teníem al cap. Però ara ja no serà així perquè creiem que el fet de tenir els diferents serveis repartits per la vila fa que també circuli gent i es dinamitzi el centre.

Però l’ampliació de places de biblioteca és dins les seves prioritats? O d’aquí a quatre anys tornarem a parlar del mateix?
Espero que no ens trobem igual, però no et mentiré: ara tenim inversions importants que hem de tirar endavant, com ara el del pavelló. També és important l’acabament de l’auditori.

Un tema del qual parlem des que és alcalde és d’ADIF. Com van les reunions? S’avança en alguna cosa?
Per primer cop després de molts anys ADIF està analitzant al detall l’estudi de costos de la cobertura de les vies a Vilafranca per tal de resoldre un problema que fa més de deu anys que dura. Cal resoldre el deute pendent per les obres de cobertura i, a la vegada, acabar amb els problemes de sorolls i vibracions que genera el pas dels trens des que es van fer les obres de l’AVE. L’Ajuntament disposa des de fa més de 10 anys d’una partida de diversos milions d’euros per fer front al compromís que va agafar amb el Ministeri de Foment de pagar la llosa de cobertura de les vies del tren.

Però el pagament anirà relacionat amb les solucions, no?
Sí. No hem pagat cap factura perquè entenem que les obres no es van fer correctament i generen problemes de sorolls per sobre del que marca la normativa a la part sud i que cal arranjar urbanísticament el carrer Santa Fe a la part nord. Així, hem plantejat a ADIF una fórmula per desencallar el conflicte: concretar quin és el deute pendent, perquè hi ha diferència de criteris entre ADIF i l’Ajuntament, i un nou conveni amb compromís de pagament a mesura que ADIF vagi resolent els problemes. El que proposo, per assolir la confiança necessària entre les dues parts, és posar en domini d’un notari el compte corrent de l’Ajuntament on hi ha els diners per pagar les factures.

I la millora de l’estació de Renfe?
És un tema a resoldre també, és clar.

D’aquí a quatre anys tornarà a ser el cap de llista del seu partit?
Doncs no ho sé, depèn de les ganes que en tingui i, sobretot, de si sé motivar el meu equip. Perquè quan l’equip no funciona és el que és al capdavant el que no sap motivar-los ni engrescar-los. Jo enguany vaig preguntar si encara els motivava i tothom em va dir que sí. Però no sé com estaré d’aquí a quatre anys.

També et pot interessar

Comentaris