Palmadotze inaugura una exposició amb motiu del seu 30è aniversari
Fins al 28 de juliol hi exposaran els artistes vilafranquins Fèlix Plantalech i August Rosell
El 14 de desembre farà 30 anys que Pilar Carbonell va obrir amb il·lusió una galeria d’art al carrer de la Palma de Vilafranca del Penedès. Sentint i creient que l’art obre la ment, alimenta l’esperit i convida a reflexionar, ha dedicat tres dècades a la difusió de l’art contemporani català, nacional i internacional. Un camí que no ha estat sempre fàcil i que ha reeixit gràcies al treball de les persones que han format part del seu equip –la Roser, l’Esther, la Marta i, sempre al seu costat, la seva filla Anna Rovira– també mercès a la complicitat d’altres companys galeristes, crítics, periodistes, institucions, col·leccionistes, clients, públic, família i gràcies a la bona disposició dels artistes que hi han exposat. Per celebrar aquest aniversari, Palmadotze ha preparat una sèrie d’exposicions i activitats amb el tret de sortida de les exposicions de Fèlix Plantalech i August Rosell, dos dels artistes més consolidats i apreciats al territori i vinculats gairebé des dels seus inicis a la galeria.
La inauguració serà demà a les 12.30 hores i d’una banda Plantalech presenta “En trànsit” una exposició individual amb una selecció de treballs diversos en el temps. Per l’artista, alguns d’ells es compten entre els més significatius realitzats en el passat – com el mural de 2×8 metres “Encanyissadament” (2008) – i que ara Plantalech vol mostrar com aquell que sap on es troba i honra i agraeix tot allò que l’ha portat fins al present. Si temps enrere, per ser part de la seva quotidianitat, el paisatge humanitzat ocupava la major part de la seva temàtica, ara i degut al canvi d’estudi, a les noves obres que presenta a Palmadotze, la seva mirada s’atura en horitzons com la poesia, la música, la filosofia o la vida mateixa incorporant-hi la paraula…
L’altra exposició serà la del pintor August Rosell qui s’ha definit al llarg de més de quaranta anys de trajectòria artística com un dels pintors més emblemàtics del Penedès, que ha forjat un estil pictòric molt personal i inconfusible. Rosell presenta l’exposició com un petit resum de tota la seva obra. Una pintura que evoluciona des d’un figurativisme “romàntic”, intimista i atmosfèric, vers una pintura d’expressió més espontània, sense mètode ni projecte com diu ell, on el pintor hi imprimeix àgils, rítmiques i vibrants pinzellades. Pinzellades que dibuixen línies, taques i espais de llum i d’ombra que esdevenen visions impactants de la realitat interpretada d’una forma personal, lleugerament transformada per la llum, l’atmosfera, la força i l’emoció que el pintor els imprimeix mercès a l’ús del color, el domini tècnic i la vibració del seu traç.
Una realitat centrada preferiblement en els paisatges rurals i urbans, les natures mortes, les composicions d’interiors i les figures. És en aquest darrer àmbit, en el qual el pintor es permet fer l’ullet a grans mestres de la pintura, com Picasso o Velázquez, a qui l’artista dedica diverses interpretacions de “ Las Meninas”.
