Les publicacions periòdiques al Vendrell durant el franquisme
Del 1938 al 1975 s’han localitzat un total de dotze capçaleres aparegudes al Vendrell.
Un reportatge de Pere Ferrando Romeu.
Fa tot just un any presentàvem a la Biblioteca Pública Terra Baixa el llibre “Vida i obra dels germans Ramon i Vidales, una família d’impressors del Vendrell”, editat pel Consell Comarcal del Baix Penedès a partir d’un text inicial de l’historiador Manuel Bofarull. En aquesta primera versió, el senyor Bofarull va tenir l’encert de dedicar un capítol a estudiar la premsa vendrellenca, des dels seus inicis i fins a la Guerra Civil del 1936. El text original tenia, pel cap baix, 35 anys i, des de llavors i fins a la publicació, havien aparegut noves dades i informacions que van ser recollides a l’edició presentada l’any passat. A partir d’aquí, ens va interessar fer el salt cap el nou període històric que va suposar l’acabament de la Guerra Civil, el 1939.
Tots sabem els grans canvis soferts a partir d’aquesta data. Però, ¿com van afectar els periòdics locals? Veníem d’uns anys –els de la segona República- intensos des del punt de vista polític, i això es traduïa en l’aparició de diverses capçaleres, un dels pocs mitjans de comunicació de què es disposava per propagar les idees i les ideologies d’aquells qui les editaven.
Però, ¿què va passar amb aquesta premsa local quan la dictadura del general Franco era omnipresent a tots els nivells de la societat? Conscients que el tema dona per molt i davant la limitació d’espai que tenim, el propòsit d’avui es presentar l’estat de la qüestió mitjançant la confecció d’un inventari de totes les publicacions que hem pogut trobar resseguint diversos arxiu i col·leccions particulars (vegeu quadre adjunt), amb unes primeres dades bàsiques i, sobretot, la localització dels exemplars, per facilitar-ne la consulta a qualsevol persona que hi pugui estar interessada.
Això, però, no ens priva de fer uns primers esbossos de l’estat de la qüestió sobre aquest tema en un període de la història tan marcat com fou el franquisme.
D’entrada cal dir que cap de les capçaleres existents abans de la guerra va continuar un cop acabada aquesta. Després volem apuntar que ens ha sorprès que, malgrat la inexistència de la llibertat de premsa i dels durs controls a què eren sotmesos els mitjans de comunicació, hem trobat fins a un total de 12 capçaleres aparegudes al Vendrell durant aquests gairebé 40 anys de dictadura.
Desapareguts els partits polítics, una de les principals motivacions de treure al carrer una publicació va ser l’edició d’un butlletí intern per als components d’una entitat determinada, a fi d’informar-los de diferents aspectes relacionats amb el desenvolupament de l’entitat.
En aquest apartat brilla amb llum pròpia el butlletí “Filatelo” engegat en plena Guerra Civil, el 1938, amb una edició prou singular, ja que tan sols se n’editava un sol exemplar que s’anaven passant de soci a soci. L’efervescència filatèlica al Vendrell va promoure l’existència de dues entitats, una de les quals va editar un nou butlletí el 1945. Però el 1950 es van fusionar en una, tot recuperant la revista “Filatelo” que, amb una aturada el 1965, reprenia l’activitat el 1979 fins el 1985. Tot plegat gairebé 50 anys entre la primera i la tercera època.
També es prou rellevant en aquest període, tot i que va tenir una autonomia de poca durada, la publicació d’un full solt imprès a una cara per part de la parròquia del Vendrell l’any 1939 i per espai de gairebé un any. Un cop passat aquest període, el full es va tornar a integrar a la darrera pàgina de la “Hoja Diocesana” com ho havia fet fins llavors i com ho faria fins el 1977, quan es va tornar a editar a part, en un format independent que ha mantingut fins als nostres dies. I sense moure’ns de la parròquia, cal citar “Acción Católica”, una publicació de contingut religiós que va treure 56 números entre el 1941 i el 1946.
Dins l’apartat dedicat als butlletins podríem citar també “El Eco de la Academia”, editat per la Academia Rico l’any 1942; la revista “Reeixir”, que va aparèixer a redós del Club de Joves del Vendrell l’any 1963; o les diferents edicions d’una revista publicada per l’escola Àngel Guimerà, que, amb una freqüència d’uns tres números per curs, va sortir per primer cop el desembre del 1973 i va anar apareixent fins a mitjan la dècada dels 80. Era un espai on alumnes i professors desenvolupaven la més variada temàtica i que va ser pionera d’iniciatives semblants en altres centres educatius de la vila en anys posteriors.
Pel que fa a les impremtes, a la Barnadas de la vila es van editar quatre capçaleres, un parell a la Ramon –comptant el full parroquial- una a la Carné i una altra a Creaciones Arte, mentre que a fora del Vendrell se’n van imprimir un parell més. A part, cal destacar que la tècnica del ciclostil –senzill i barat per a edicions curtes- és present en tres publicacions de les estudiades.
En un context d’adoctrinament, el règim imperant no es va estar d’utilitzar algunes capçaleres per explicar i difondre les bondats de la seva labor passada, present i futura. Serien els casos des les revistes “Ruta”, “portavoz de la Centuria ‘Lepanto’ de Vendrell” editada entre el 1945 i el 1948 i de “Presencia”, publicada pel “Consejo Local del Movimiento de Vendrell”, entre el novembre del 1964 i el desembre del 1972.
Aquesta labor propagandística també fou desenvolupada, tot i que en menor mesura, a les dues capçaleres d’informació general que van aparèixer durant aquest període. Ens referim als dos quinzenals: “Vendrell” i “Baix Penedès”. El primer duia com a subtítol “Portavoz Católico de la Villa” i va treure al carrer 349 números. La seva desaparició va coincidir amb la “Ley de prensa e imprenta” promoguda pel llavors Ministre d’Informació i Turisme Manuel Fraga Iribarne l’any 1966.
El “Baix Penedès” va aparèixer nou mesos després del darrer número de “Vendrell”, el setembre del 1967. Va tenir una durada més breu, ja que va treure 178 números, el darrer va sortir just quan feia poques setmanes de la mort de Franco. Amb un revelador titular –“Históricas fechas”- l’editorial era aprofitada per retre homenatge al “Caudillo”. Amb aquest darrer exemplar, doncs, desapareixia també tota una manera de fer i entendre les publicacions locals.
Dos anys i escaig després, el febrer del 1978 sortia el primer número del setmanari “Informes-Baix Penedès”. Però això, com diuen, ja es una altra història…
