“Volia que el llibre fos proper, que les persones s’hi sentissin identificades”

Anna Mas, escriptora. (Foto: Enric Montal)
Clara Bosch
23/04/2019 - 16:41h

Entrevista a Anna Mas, escriptora.

Com vas començar a escriure?
De petita, quan escrivia diaris personals per mi.

Quan decideixes escriure per algú?
Quan m’apunto a un curs d’escriptura en línia de l’Ateneu barcelonès. Va ser en una època que treballava moltes hores i tenia horari de botiga i vaig buscar un hobby que pogués compaginar amb la feina.

Ja des d’un primer moment sabies que volies escriure contes?
No! A més jo al curs de narrativa era bastant dolenta. Jo no havia escrit mai i hi havia gent que tenien nivell i havien guanyat ja premis. Jo anava molt a l’expectativa. La profe, a la tutoria final em va dir: “tu ets de contes”.

PUBLICITAT

I d’aquí a guanyar el premi Anna Maria de Saavedra pel recull: “Que tota aquesta merda valgui la pena”.
Sí, que la majoria són exercicis del curs de l’Ateneu. Els vaig recopilar, descartar, retocar… I als últims dies en vaig pensar 3 o 4 més per poder presentar-los al concurs.

Els teus personatges són apàtics i depressius… I les relacions amb els homes mai acaben bé. Per què?
Perquè crec que és una realitat. No dic només d’homes a dones, podria ser al revés. Les relacions tòxiques són habituals i potser, exactament com les descric no, però hi ha gent que s’hi pot sentir identificada.

També tornen a aparèixer els exs. Si no ha funcionat, perquè s’hi ha de tornar?
Perquè jo crec que les persones som així de contradictòries. Volia expressar una mica les contradiccions.

Com al conte “Braços forts i catedrals europees”?
Exacte. Al conte la protagonista està casada amb en Jairo, un imbècil que la tracta fatal. Al final explota i té una visió on apareix el primer nòvio cuidant-la i s’adona que el seu marit no valia la pena.

“A vegades el que és autobiogràfic és l’ambient i la història és inventada, o al revés”

Els lectors ja se n’havien adonat abans.
Era el que buscava, que al lector li fes ràbia el Jairo i que digués: deixa’l ja! Però que la protagonista estigués encegada i es desencegués al viatge a Milà.

Milà, la Patagònia, Bali, Vilafranca, Sitges… Tots els llocs que apareixen al llibre els has trepitjat?
Sí, clar.

Quina part és autobiogràfica?
Bastant. El que passa és que a vegades el que és autobiogràfic és l’ambient i la història és inventada o al revés, la història és real i l’ambient no és autobiogràfic.

Com s’ho ha pres la gent que apareix?
Els amics que surten de ‘relleno’, supercontents. Potser els nois que tenen més una base autobiogràfica m’han dit: “‘bueno’ ves, quin remei”.

PUBLICITAT

Quan escrius sembla que parlis. A vegades penso que ets una col·lega que m’està explicant, sense faltes d’ortografia, el que li passa.
Sí, perquè tenia la intenció que fos molt proper. Em posen nerviosa els llibres amb un llenguatge molt enrevessat. Si ho pots dir d’una manera més propera, les persones se sentiran més identificades.

La quotidianitat també es veu en els temes: sexe, mort… Falta parlar-ne en la narrativa?
Sóc partidària de parlar de coses que a tots ens poden passar, molt quotidianes i normals. No em sento identificada amb els tractaments d’aquests temes, que sovint si es tracten s’hi posa molt de romanticisme o es busca quelcom rebuscat. Tampoc m’agrada com es tracta a les pel·lícules. Parlar-ne fa que es normalitzin algunes coses.

Què faràs per Sant Jordi?
Suposo que firmaré llibres. No estic fent res de tot això. Són coses que no m’agraden gaire. Firmar a gent que no coneixes… No m’agrada escriure tòpics i ho he fet poc. Al final sempre se m’acaba acudint alguna cosa.

És un llibre per persones que no llegeixen.T’hi sents còmoda en aquesta definició?
Sí, per mi és genial. La gent m’ha dit que enganxa, que se l’ha llegit amb una tarda. També n’hi ha que m’han dit que se l’ha fet durar, que m’ha emocionat bastant. I també m’ha emocionat que gent d’entre 50 i 60 anys que jo pensava que no els arribaria, m’han vingut a dir que els havia agradat. No pensava connectar amb aquesta generació i mola. Això et fa sentir bé.

També et pot interessar

Comentaris