La ceramista de Santa Oliva Roser Oter guanya el segon premi de la IX Biennal de Ceràmica
La Sala Portal del Pardo va acollir divendres passat la inauguració de l’exposició dels 15 ceramistes seleccionats de la IX Biennal Internacional de Ceràmica i a la vegada es van donar a conèixer els premiats.
Així, el primer premi, va ser per l’obra Yo<>Yo (06) d’Isabel Alfaro, de Madrid, el segon premi va ser per l’obra Refugiats de Roser Oter, de Santa Oliva. El tercer premi, a l’obra 23 de Sílvia Granata, de Savignano sul Rubicone (Itàlia). Va rebre una menció especial l’obra de Receptacle de percepció de Daisuke Yamagishi, de Toyota (Japó).
Els membres del jurat d’aquest certamen van destacar l’alta qualitat i la diversitat de les peces seleccionades. I de les tres peces premiades van posar de relleu la força estètica i la tècnica utilitzada. També van valorar molt positivament la important projecció internacional que està assolint la Biennal Internacional de Ceràmica del Vendrell. En aquesta edició s’hi han presentar 206 obres de 103 ceramistes d’arreu del món.
El Jurat que va decidir els tres premis i la menció estava format per Eva M. Serramià, regidora de Cultura i Festes; Jacint Comellas, ceramista; Montse Frisach, crítica i periodista d’arts visuals, i David Places, tècnic de promoció cultural de l’Àrea d’Artesania del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.
Els tres premiats d’aquesta edició de la Biennal s’emportaran els següents premis: el primer premi, 4.000 €; el segon premi, 2.500 €, i el tercer premi, 1.000 €. A més, les tres guanyadores compartiran una exposició conjunta (l’octubre del 2018), amb l’edició d’un catàleg que inclourà fotografies de les obres que s’exposaran, realitzades per un fotògraf professional, i un text de cada artista.
El resultat d’un col·lapse emocional
La penedesenca Roser Oter ha explicat el sentit de la seva obra “Refugiats” com a resultat d’un col·lapse emocional, una esquerda social com la que el país està vivint actualment. Tres peces destruïdes, totes esquerdades amb unes persones atapeïdes en el seu interior totes amb la mirada amunt buscant l’esperança i preguntant-se, davant la passivitat de la comunitat europea qui els pot ajudar.
