“Sense la moto, no sé què hauria estat de la meva vida”
Aquest dijous ha mort a Eivissa el mític pilot de motos Ángel Nieto, llegendari pels seus 12+1 (era molt supersticiós) títols mundials de motociclisme. Nascut a Zamora fa 70 anys, però madrileny des del primer any de vida, Nieto no ha pogut superar les greus ferides que es va fer en un accident de quad fa uns dies. Arran de la mort de Nieto, el 3d8 recuperem en aquest article l’entrevista que li vam fer el juliol del 2008.
En aquesta conversa, amb motiu d’una visita d’Àngel Nieto a les instal·lacions del Kàrting El Vendrell, el pilot que va acumular molts títols i reconeixements civils, com la medalla d’or de Madrid, ciutat que el va declarar fill adoptiu, parla de la seva trajectòria esportiva.
Quines diferències hi ha entre el pilotatge de motos d’ara i de la seva època?
Cap. N’hi ha pel que fa a la tecnologia i l’evolució que ha tingut la moto, però la manera de pilotar segueix sent la mateixa. Abans calia treballar molt la posada a punt de la moto, perquè no hi havia la informàtica, que avui ajuda bastant, i tu eres qui, amb la teva sensibilitat o manera de fer, podies encertar o equivocar-te en la posada a punt. Avui, amb la informàtica, és més fàcil la feina, però pel que fa al pilotatge has de continuar frenant tard i accelerant ràpid per anar més de pressa que ningú.
I la informàtica, no treu passió humana al pilot?
No, perquè el motociclisme, afortunadament, és un esport en què el pilot encara compta molt i està demostrat. Per exemple, Yamaha feia dos o tres anys que no feia res, Valentino (Rossi) va pujar a una Yamaha i va guanyar el Mundial. I ara hi ha el cas de Ducati, on hi ha Stoner que dóna la cara a dalt i, en canvi, Melandri, que té una moto ofi cial i està en el mateix equip que Stoner, està en el lloc 30.
Què ha de tenir un pilot guanyador per ser més que un bon pilot?
Primer, un gran equip que tingui un mateix objectiu, perquè uns bons tècnics compten molt i fi ns i tot el que escombra i aquell xavalet que tens per netejar peces són importants. També cal ser sincer, reconèixer que t’has equivocat quan ho fas malament i aplaudir l’equip quan la moto ha estat al seu lloc. Valentino és dels que ho fan millor tot això i sempre ha estat envoltat de gent de molt nivell. A més, cal saber que, en una graella de sortida, hi ha 15 pilots en una diferència de 7 dècimes i no hi ha equips ni pilots dolents.
Ha citat dos cops Rossi; què destacaria de l’italià?
M’encanta el respecte que té pels rivals, sempre dóna una pinzellada d’elegància i humilitat. Per a mi és el pilot més complet i probablement el que ha fet més pel motociclisme a nivell mundial. Ha obert la porta a llocs on nosaltres no havíem arribat mai.
Eren altres temps, sense internet…
Sí, no hi havia la cobertura d’ara, però Valentino, per la seva màgia, per la personalitat que té, ha fet que gent que no estava en el món de la moto hi sigui.
Es considera un privilegiat per dedicar-se a la seva passió?
Estic content perquè estic a TVE, que ho està fent genial, li fa molt de cas a les motos, hi ha un equip fenomenal, som una pinya i tenim unes audiències genials. El motociclisme, a Espanya, està en un moment que fa enveja.
Vostè va deixar la moto del tot?
Sí, vaig deixar de córrer quan vaig notar que no tenia l’esperit guanyador i no tinc gens de ‘mono’. Em vaig retirar fa 20 anys i després vaig muntar algun equip. Hi hagut alguns moments en què m’ha anat bastant bé, però ara no muntaria cap equip perquè li poso massa passió i un equip, amb 20 o 30 persones, porta molts problemes.
Per què a Catalunya i Espanya hi ha tanta afi ció i surten tants pilots bons?
Perquè som un país mediterrani amb passió, hem tingut molta indústria de moto i tenim grans instal·lacions per al motor: hi ha una quinzena de circuits i fa vint anys en teníem dos. Pel que fa a pilots, s’ha treballat molt bé la pedrera, n’hi ha que guanyen en 125, 250 i Moto GP i, entre tots, hem guanyat uns 307 grans premis i 30 o 40 mundials. A més, tenim cada any tres curses del Campionat del Món.
I per què tres i no una?
Perquè, per exemple, cada cop que fem un Gran Premi hi ha més de cent mil espectadors, per les audiències de televisió, per les multinacionals que recolzen l’esport…
Per què va començar a córrer i què li ha donat el motociclisme?
No sé perquè vaig començar, perquè a la meva família no hi havia ningú que pilotés. Ara, anava a l’escola, veia una moto, me la quedava mirant i feia campana. I la moto m’ho ha donat tot: satisfaccions, amics, conec el món sencer… Sense la moto, no sé que hauria estat de la meva vida.
