Cunit mostra la vida quotidiana dels habitants que van viure al jaciment del Fondo del Roig
El municipi de Cunit ja mostra al públic l’estació d’interpretació de com era la vida quotidiana dels habitants del jaciment iber del Fondo del Roig, per la qual cosa apropa al visitant què menjaven, què cultivaven, quines eines utilitzaven pel camp i el sistema d’emmagatzematge en aquest indret. El jaciment iber del Fondo del Roig forma part del passat més antic de Cunit.
Es tracta d’una granja rural que va estar activa del s.IV al III a.C i el seu valor radica en el fet de ser un dels pocs exemples de la societat rural ibèrica en la costa Cossetana.
La seva singularitat està a les dades proporcionades per les excavacions arqueològiques portades a terme que ens mostren un establiment vinculat a la producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli i vi a l’explotació d’una via de transhumància que comunicava la costa amb l’interior.
L’any 1998 es va portar a terme la senyalització del jaciment amb un faristol lliscant, un iconoscopi i un banc on la gent que s’apropava fins al jaciment podia veure, interpretar i contemplar els vestigis més antics del municipi.
Amb el pas del temps i el lògic desgast dels elements pel seu ús i per raons meteorològiques el mobiliari, des de l’Ajuntament de Cunit s’ha volgut renovar amb una estació d’interpretació que ja es pot visitar.
Jaume Casañas, regidor de Patrimoni de Cunit, descriu aquesta actuació com a “indispensable per diversos motius. En primer lloc, perquè amb el pas dels anys calia renovar tota la senyalització i també perquè volíem que, com a punt d’interès local que és, calia posar en valor aquest element patrimonial oferint tota la informació de la que es disposa. És la nostra responsabilitat posar a l’abast de tothom qualsevol element patrimonial, sigui del tipus que sigui, en les millors condicions”.
Aquest jaciment cunitenc va ser trobat durant les prospeccions prèvies a la construcció de l’autopista C- 32 (es troba sota d’aquesta infraestructura) i va ser excavat durant l’any 1996. Posteriorment, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat el va declarar com a BCIN (Bé Cultural d´Interès Nacional), fent-ne conservar les restes.
