Codorníu dóna un miler de fotos del segle XX a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

La presidenta del grup Codorníu Raventós, Mar Raventós, quinzena generació al capdavant de l’empresa, cedia aquesta setmana el fons a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en un acte presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila, que en la seva intervenció va lloar la importància de l’acte dient que “amb cessions com aquestes enriquim el patrimoni del nostre país”. “Les identitats sempre tenen la seva pedra angular en la recuperació de la memòria. Només puc que felicitar-vos per fer-nos confiança”, va afegir. L’acte va ser conduït per l’historiador penedesenc Carles Querol, que va destacar de Manel Raventós dient que “quan va emprendre la producció amb la marca Codorníu va ser una autèntica revolució industrial”.

L’objectiu de la donació no és cap altra que contribuir a la divulgació de la història del món del cava i, alhora, de la tasca empresarial de Manuel Raventós i Domènech. Ell va ser, en bona part, l’artífex de la modernització de les feines agrícoles, la revolució tecnològica i el creixement de la producció de Codorníu (el 1900 venia 117.000 ampolles i el 1930 un milió), i la consolidació d’una marca de prestigi a Catalunya i a l’Estat. 

Els 1023 negatius fotogràfics, de vidre i molt ben conservats, iŀlustren una part de la història del Penedès entre 1900 i 1930. Un període cabdal, just després que la fiŀloxera provoqués la crisi més greu que ha viscut mai la vinya a tot Europa. 

 

 

De la crisi de la fiŀloxera en va néixer una autèntica revolució, que va fer que un petit negoci de vins i misteles es convertís en la primera empresa catalana de producció de xampany amb l’anomenat méthode champenoise. Va ser quan Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d’Anoia, 1862-Barcelona, 1930), va emprendre amb determinació la producció de cava amb la marca Codorníu. Va innovar en els mètodes al camp i al celler, creant un producte nou i venent-lo en ampolles, una autèntica revolució en un sector dominat per la venda dels vins a l’engròs en bocois i bótes.

Les imatges del fons mostren aquesta revolució:  la canalització per a l’aprofitament de les aigües de l’Anoia i l’obtenció d’energia elèctrica; les tasques vitícoles a la hisenda de can Codorníu; els avenços tecnològics en l’obtenció i tractament del vi (les primeres premses hidràuliques, els filtres i les bombes de transvasament); l’emmagatzematge de vi a les bótes dels cellers; el procés d’elaboració de les ampolles de cava (la fermentació en galeries subterrànies, l’embotellat, l’etiquetat i encaixat), etc. 

També hi ha un reportatge de grans moviments de terres que encara no s’ha aclarit si pertany a les excavacions a pic i pala per soterrar-hi els nous cellers (1902); o a la construcció del llac de can Codorniu (1907), quan Manuel Raventós era diputat a Corts integrat a la candidatura de Solidaritat Catalana; o a la colonització de la finca de 3000 hectàrees que Manuel Raventós va comprar a Raïmat (comarca del Segrià) a partir de 1914.

 

 

Els negatius trobats també mostren la construcció, entre 1900 i 1906, dels quatre recintes modernistes a càrrec de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (els cellers, les premses, la torre familiar i l’expedició, on s’etiquetaven i s’encaixaven les ampolles). 

L’atracció de Manuel Raventós pel Modernisme no només el va portar a encarregar diverses construccions a Puig i Cadafalch. També va contractar grans pintors modernistes, com Ramon Casas, per crear cèlebres cartells publicitaris per a la marca. El fons també inclou reportatges destinats a ensenyar als cambrers la forma correcta de servir el cava a les taules de les famílies benestants i als restaurants de categoria; imatges dels estands de Codorníu a diferents fires (com el de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929) o diferents varietats d’ampolles de Codorníu de l’època. 

 

 

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, inaugurat l’11 de setembre de 1983, forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals. Adscrit al Departament de Cultura, està gestionat conjuntament per l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès. 

Per la seva condició d’arxiu històric, recupera tota aquella documentació que és en mans de particulars o d’administracions públiques que té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història coŀlectiva. També funciona com a Arxiu Administratiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès,  i gestiona la documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, serveis, organismes i empreses d’aquestes administracions.