Avui es presenta “L’Aloja” en la inauguració del Festival EVA a Sant Sadurní
La Cobla Catalana de Sons Essencials inaugura l’EVA amb la presentació al Penedès del seu darrer treball discogràfic, que porta per títol L’Aloja.
En aquest nou treball, el contrabaixista i compositor Marcel Casellas parteix dels elements fonamentals de la tradició musical catalana (gèneres i timbres ben arrelats) per crear una música plenament contemporània i oberta a tot tipus de públic. És una proposta que Casellas fa uns quants anys que treballa i que va donant fruits i obrint nous espais per a una música ferma que es recolza en allò més bàsic en la música: la festa (el ritual i el ball) i el so (mesclant timbres nostrats amb timbres i harmonies de la música moderna i de jazz).
Aquest treball de reapropiació del que Casellas anomena “gèneres esporògens” (ben present en el CD anterior) serveix, al mateix temps, per albirar nous horitzons al concepte de “cobla” (que solem encaixonar com a “cobla de sardanes”), als seus instruments i a les noves fornades de músics (amb qui actualment treballa com a professor de conjunt i d’improvisació a l’ESMUC). Per què? Perquè treballa sobre la cobla i els ritmes tradicionals catalans com ho faria algú sense prejudicis i amb els coneixements necessaris sobre qualsevol llegat musical. Marcel Casellas veu aquest projecte, també, com a incorporació de la percussió (ben variada) a la cobla i dóna a tot el CD un discurs (o fil conductor) que consisteix en una llegenda sobre la història de la “cobla catalana” que ell mateix ha vestit agafant com a punt d’arrencada la creació de la “cobla moderna al segle XIX” i el lligam que entre ella i la Verge de Montserrat va generar el moviment de la Renaixença. I és que la Cobla Catalana de Sons Essencials s’ha de comprendre com un pas més del procés històric que ens ha portat de les primitives “mitges cobles” i “cobles de tres quartans” (segles XV a XVII) a les cobles de ministrers (segles XVII i XVIII), la cobla moderna (segles XIX i XX) i, ara, a la cobla Catalana de Sons Essencials (segles XX i XXI).
Finalment, només podem recomanar que hom gaudeixi i es mogui al ritme del fandango, de la seguidilla, de la rumba, del ball pla, de la jota i de la sardana i, aleshores, el projecte aconseguirà allò que pretenia. I segur que ho farà. Perquè no hi ha present sense passat, ni passat sense un present que l’interpel·li.
L’actuació serà a les nou del vespre a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní.
