“Si Vilafranca va ser capaç de construir la basílica de Santa Maria, estic convençut que ara, al segle XXI, ho serà per acabar el Museu”
Ara fa dos mesos el 3d8 anunciava que el president de l’Acadèmia Tastavins Penedès, Joan Tarrada, era la persona més ben posicionada per substituir Josep Soler a la presidència de Vinseum.
Tot apunta que aquest nomenament es farà aviat i, finalment, després d’onze anys i mig, dels quals els últims tres i mig han estat de manera prorrogada, aquest arquitecte vilafranquí ha ostentat la presidència després d’haver substituït l’any 2005 el notari César Martín. Soler sempre recordarà aquell moment del relleu quan a la sala Pau Boada li va entregar la maqueta del projecte que estava fent l’arquitecte Santi Vives i les paraules que Martín li va dir amb un “això és el que et toca que s’acabi construint”.
Només li sento bones paraules de l’anterior president, el César Martín, a qui vostè va substituir.
“Sempre he valorat la seva feina i dubto que pugui haver-hi persones capaces de fer el que aquella junta va fer trencant amb tot un model existent, amb totes les resistències que això comporta, i adaptar-lo a uns estatuts moderns per aconseguir que el Museu assentés les bases per tornar-ho a ser després de perdre, a meitats dels anys noranta, aquella condició de museu. Hi havia un museu, que des del punt de vista estructural, havia de tancar perquè tenia problemes molt greus i calia invertir-hi molts diners. Si sumem que amb aquell tipus de funcionament no podies entrar al registre de museus perquè els estatus no estaven adaptats a la llei, que el funcionament era més de col·lecció privada que no pas de museu, que no hi havia una estructura tècnica i cap projecte a llarg termini, encara acabo valorant més la feina del César de crear unes bases i això val la pena de reconèixer perquè es va fer una feina difícil i amb molt de rigor.
