S’estrena la pel·lícula “Un dia perfecte per volar” del director Marc Recha
Divendres s’estrena a diversos cinemes de Catalunya la pel·lícula “Un dia perfecte per volar” del director Marc Recha vinculat durant uns anys a la comarca on hi va residir, en concret a Guardiola de Font-rubí. Ara, des de la veïna Sant Pere de Ribes ha rodat aquesta pel·lícula que han protagonitzat ell mateix, el seu fill de 6 anys,Roc i l’actor vilanoví i amic de Recha, Sergi López amb qui ja va treballar a “Petit indi”. Un film rodat l’estiu passat al massís del Garraf i que la setmana passada es va presentar amb molt bones crítiques a la secció oficial de la 63a edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià.
El film, que properament arribarà a les sales de la comarca, d’una durada de setanta minuts és un testament d’amor per al seu fill Roc i, alhora, un crit cinematogràfic en defensa de la paternitat desitjada. “És una història que parla de la presència d’un pare que acompanya el seu fill a fer volar un estel en una relació molt màgica”, diu Recha que ha desglossat les diferents parts de la pel·lícula.
El Conte: “Quan acompanyo al meu fill Roc a l’escola amb el cotxe, li explico un conte que és diu La pilota del Gegant. És un conte de mils d’episodis on un Gegant que sempre té gana viu en un castell a prop d’un bosc on hi ha uns arbres que parlen Uhin Uhan Uhé i on hi viu el Bolet màgic i el Conill blanc de les orelles vermelles que duu un sarró que li ha passat el Bolet màgic amb unes pedres lluminoses i la pols màgica que fa servir per allunyar al Gegant perquè no es cruspeixi uns porquets de colors i els cabirols del bosc. A prop del bosc hi ha un hort on creixen uns tomàquets gegants que el Gegant sempre se’ls vol menjar. El Roc és diverteix parlant amb els personatges i proposant les diferents trames dels episodis”.
L’Estel: “El fem volar els dies que bufa el vent quan tornem de l’escola passant per una muntanya molt alta. És un estel que vam construir a casa, però el fil sempre s’acaba enredant als matolls. I mentre el desenredem, parlem de moltes coses”.
La Pel·lícula: “La idea de fer un rodatge espontani la va tenir l’Aitor Martos que em va engrescar per realitzar una pel·lícula espontània, fresca, sense intermediaris, construida directament amb la complicitat de l’equip humà i la col·laboració dels proveïdors tècnics. El rodatge va ser breu, intens i prolífic. Amb la complicitat i la generositat de tothom vam filmar una història de ficció que, després, amb la post-producció vam acabar d’arrodonir. Aquesta llibertat pluridimensional que vam assaborir i gaudir en totes les fases de la producció, se’ns dubte, va ser determinant per arribar al final de l’aventura col·lectiva.
La història: El repte era crear una història amb la relació de complicitat que al llarg dels anys un nen i el seu pare han anat construint a través de la seva convivència. Poder veure de molt aprop la relació entre el fill i el pare i captar amb un cert lirisme contingut tot l’univers invisible que l’infant construeix en el seu camí d’aprenentatge natural. Filmar aquest aprenentatge, de veure’l en directe i sense artificis i des de la subtilitat i el respecte. Acompanyar a l’infant en el descobriment que fa amb les coses que l’envolten i la seva curiositat envers la natura, el paisatge i els seus elements que esdevenen màgics.
El paisatge humà: La visió gairebé panteista del paisatge i els elements naturals enllaça amb el món dels adults, que sovint és dibuixa a través de l’absència i que és barreja amb l’univers del nen. A través de la mirada d’aquest descobrim la dimensió humana dels adults. És un joc de miralls entre els que hi són i els que no hi són. Un joc que acaba desdibuixant la frontera entre l’imaginat i la realitat”, clou Recha.
