De la Sala Tallers del TNC al Centre Agrícola del Pla del Penedès
Tal com va anunciar el 3d8 en la seva edició de paper a finals de juny, el grup de teatre TAT (Taller d’Assaig Teatre) de Vilafranca del Penedès, amb la col·laboració d’alguns actors i actrius de Vilafranca i de la comarca, van actuar el pasast 29 de juny a la Sala tallers del TNC (Teatre Nacional de Catalunya), dins l’Epicentre Pitarra. La Mostra de Teatre Amateur entorn de Pitarra posava fi al centre d’interès d’enguany triat pel TNC, tan ben explicat i justificat pel seu director, en Xavier Albertí.
Â
Albertí, deia “…Quan l’escena catalana ha aconseguit professionalitzar-se, el teatre amateur ha sabut mantenir el seu dinamisme per continuar alimentant el nostre panorama dramàtic. L’extraordinària popularitat de què va gaudir en el seu moment Serafí Pitarra encara té viu ressò en la xarxa de teatre d’aficionats de Catalunya, sense el qual l’embranzida del pare del teatre modern català probablement no hauria perdurat fins als nostres dies. Per això el TNC vol expressar el seu deute amb la tasca imprescindible d’aquest teixit ciutadà, i establir així un diàleg entorn de l’Epicentre Pitarra…”
Els altres tres grups, a part del TAT, que durant el cap de setmana 28 i 29 de juny, van representar el teatre amateur al TNC, van ser els següents:Â EL PARTIQUÍ de Barcelona. Amb L’últim trencalòs, adaptació i direcció de Ferran Rovira. El Pitarra més imaginatiu i fantasiós; amb cargols, plantes que parlen, granotes i una escenografia tan senzilla com ben aconseguida. Narraven a la perfecció la història d’amor amb final “romeujulietà” d’en Pitarra. El mateix grup feia a continuació Les coses de l’oncle, sota la direcció de Marina Julià. Qualsevol “artimanya” serveix perquè la neboda faci un bon casament; fins i tot la disfressa i la paròdia del poder d’un gran capità. Un argument clàssic, típic i molt sociològic de les obres d’en Pitarra a partir del 1864.
L’AGRUPACIÓ ARTÍSTICA DEL CASAL DE TIANA, representava sota la direcció d’Enric Monreal, El Castell dels tres dragons. Gran obra d’en Pitarra amb una bona colla de personatges que envoltaven amb gràcia i sàtira la parella de joves enamorats que defensaven el seu amor, malgrat la família, la cort, les convencions militars castellanes de l’època i malgrat la tradició.
El grup VADA RETRO TEATRE, de Barcelona, presentava una adaptació totalment lliure d’El Cantador. Sota el títol d’El Cantautor, adaptació de María del Carmen Márquez Campos. No es pot negar el treball defensat pels actors durant dues hores i quart, però potser la versió quedava massa llunyana de l’autèntic món Pitarra de finals del segle XIX. Moderna, amb cançons arxiconegudes de cantautors catalans i de referència dels anys 70 i 80, però amb poc context històric i temàtic del “català que ara es parla” tan usat i reivindicat per Frederic Soler.
Els penedesencs
I finalment, per tancar l’EPICENTREE PITARRA i la Mostra dedicada al teatre amateur el TAT oferia “El boig de les campanilles”, adaptada i dirigida per Valeri Laguna. Només en entrar a la Sala Tallers ja es podien escoltar peces musicals de l’època coetània d’en Frederic Soler. Això pronosticava bon auguri. Just abans de començar l’obra, en Valeri Laguna, en veu en off, dedicava la representació a la recent desapareguda directora amateur de teatre, Marina Vilella Amorós; fundadora, i directora durant 34 anys del grup de teatre L’ARREL de Sant Miquel d’Olèrdola. Aquest fet va crear una atmosfera càlida i propera; sobretot per al nombrós públic vilafranquí i penedesenc, que coneixien Marina Vilella.
I després d’aquesta elegant dedicatòria del TAT, s’iniciava la representació “d’el boig de les campanilles”. L’excel·lent adaptació molt treballada, de Valeri Laguna, mostrava un assaig de dita obra, dirigida (a l’escenari) pel mateix Frederic Soler (amb el seu grup d’actors habitual); entremig del singlot, (el protagonista del qual era el terrenal Pitarra) s’entrecreuaven flaixos i referències a l’època (política, lingüística i l’obra i la vida d’en Pitarra, pare del teatre català modern.) Bellesa escènica, moviments i situació estudiats i sempre correctes, molt de rigor en la dicció i la declamació, ritme, bona interpretació, perfecció tècnica (perruqueria, vestuari, maquillatge, atrezzo, il·luminació…) Tots els comentaris en sortir de l’espectacle, eren bons i molt bons. Felicitats, TAT i col·laboradors!
L’única cosa a dir, a títol de crítica constructiva és que a la majoria del públic, ens haurien anat molt bé, unes paraules prèvies a l’espectacle, que ajudessin a situar l’obra i el context de l’univers Pitarra.
Estrena al Penedès
Després de l’estrena al TNC, El boig de les campanilles, es podrà veure al Penedès, el diumenge, 20 de juliol, a les 19 h, al Centre Agrícola del Pla del Penedès. El TAT tindrà l’oportunitat de fer cinc cèntims sobre l’obra, just abans d’aixecar el teló.
És amb espectacles i treballs com aquest on es demostra la qualitat dels grups amateurs de teatre, en general, i de l’Alt Penedès, en particular. Cal dir que les quatre representacions amateurs de l’EPICENTRE PITARRA van omplir la Sala Tallers del TNC.
Aquesta crònica ha estat escrita per M.Remei Ullate.
