La galeria Palma Dotze presenta el primer capítol d’un relat particular sobre la trobada de sis artistes amb el paisatge
La galeria Palma Dotze inaugura demà, a partir de les sis de la tarda, l’exposició titulada “Paisatge.0”, el primer capítol d’un relat particular sobre la trobada de sis artistes -Ignasi Aballí, Sergi Aguilar, David Bestué, Jordi Cabestany, Patricia Dauder i Joan Fontcuberta- amb el paisatge. A la inauguració de demà hi haurà una intervenció a càrrec de Zoe Balsch sota el títol “Experiències de paisatge”. L’exposició romandrà fins el 15 de setembre i es podrà visitar de dimarts a divendres, d’11 a 14 i de 17 a 20h i els dissabtes de 10 a 14h. Per concertar visites els dissabtes a la tarda o els diumenges cal cita prèvia al 93 818 06 18.
Â
Sis artites
Per a Ignasi Aballí, el paisatge, en un sentit ampli, és tot allò que ens envolta i que contemplem amb més o menys atenció. El constitueix tot allò visible, però també allò invisible, allò que no podem percebre amb els ulls però sí amb altres sentits, com el so o l’olor. A la sèrie “Niebla” de fotografies de paisatges amb boira, l’artista diu que “va aprofitar aquest fenomen natural, que impedeix veure el què tenim al voltant, per a reduir la imatge a un color, a l’absència de tota referència a la realitat.”
A l’escultor Sergi Aguilar sempre li ha interessat el paisatge, especialment aquell originat a partir de les relacions i tensions entre home i natura. Diàlegs que per l’artista s’articulen i desxifren a través de la geometria essencial i que mostren com l’home s’instal·la a la natura i també com ella s’instal·la en nosaltres, en ambdós casos, deixant diferents empremtes i “referències”. Referències com la sèrie d’escultures “Ref” que l’artista presenta dins de vitrines com arxius de fragments de paisatges: muntanyes, turons o altres elements topogràfics coneguts per l’artista durant algun dels seus viatges .
El paisatge “matern” de David Bestué, proper a una gran àrea d’explotació agrícola, li ha proporcionat la visió de paisatge com la d’un espai planificat que defuig qualsevol idealisme rural a favor de l’explotació econòmica. Com esmenta, les intervencions que ell fa al paisatge manipulant o modificant alguns dels seus elements, se sumen a les que s’han anat acumulant al llarg dels anys. Sovint amb humor, Bestué vol generar noves i útils estratègies comunicatives que desvetllin les reaccions emotives que es generen entre l’individu i les estructures naturals o arquitectòniques del seu entorn.
A “Travel In”, instal·lació audiovisual de Jordi Cabestany, l’ús del moviment cinematogràfic enllaça amb l’experiència viscuda entre l’individu i el paisatge, fent ús del desplaçament per endinsar-nos en un territori. Un viatge sensorial a través de la memòria i les seves textures; Un espai impossible d’habitar, territori interior i abstracte, en construcció constant de llums i ombres. Una relació dinàmica entre l’expectativa de descobrir nous espais o la nostàlgia de recordar trànsits anteriors.
L’espai, el pas del temps i processos que succeeixen en els àmbits físics i fisiològics són punts d’interès constants en el treball de Patricia Dauder. Observar allò què hi ha al seu voltant forma part d’una manera natural del seu procés de treball, tot i que la seva obra no és resultat d’una representació directa d’allò que veu, sinó que és fruit d’una aproximació totalment mental, subjectiva i processada a través de diferents medis com el dibuix, la fotografia o el vídeo.
Completen aquest relat, el vídeo i les fotografies de la sèrie “AVE” presentats per primera vegada per Joan Fontcuberta en motiu de l’exposició. En sintonia amb el nou emplaçament de PALMADOTZE, on conviuen el món rural, la indústria i les infraestructures de comunicació,l’artista centra el seu treball en el ferrocarril i la seva vinculació amb el paisatge
