“Que un certamen literari basi la selecció en l’opinió de 100 lectors és una proposta engrescadora i d’una riquesa absoluta”
El 3 de Vuit ha entrevistat la guanyadora del XVè Premi El Lector de l’Odissea, Sílvia Romero. Divendres es presenta a la sala d’actes del Consell Comarcal de l’Alt Penedès.
Â
ÂÂ
– Em podria descriure la seva obra?
Tal com indica el títol, la novel·la mostra un plagi, i concretament un plagi literari. Però es tracta d’un plagi que s’inicia a la postguerra i que estén les seves conseqüències fins als nostres dies. Amb tot, més enllà d’aquest concepte, el tema de fons que hi desenvolupo és l’enveja, l’afany d’èxit, i com aquest desig de fama i triomf pot arribar a deshumanitzar-nos.
A nivell argumental l’obra avança en base a dues històries que es van alternant, que s’inicien en èpoques diferents, i que acaben coincidint en temps i espai.
Per una banda tenim el personatge de la Carme Carreras, encara una adolescent quan comença la novel·la, i que forma part del comboi dels anomenats nens de Morelia, els nens i nenes que van ser enviats a Mèxic perquè no patissin les penúries de la guerra. Per altra banda tenim l’Àngels Riudor, una periodista amb un objectiu molt clar: triomfar.
Elles seran les protagonistes de la novel·la “El plagi”, i quan ambdues coincideixen a causa d’una entrevista, es desvetllaran tot un seguit de secrets.
– Què la va inspirar per crear l’argument de la novel·la?
La idea embrionària va néixer arran d’una xerrada amb una escriptora a qui admiro profundament. Però a partir d’aquesta conversa, que tot just va ser l’origen, la gènesi de la futura novel·la, la resta d’ingredients els vaig anar acumulant o afegint al llarg del meu dia a dia. De vegades de forma atzarosa i en ocasions amb vocació documentalista. Vull dir que quan em trobo de ple immersa en el procés creatiu gairebé tot el que em passa, veig, llegeixo, m’expliquen… sembla que tingui sentit per a aquella obra que estic escrivint.
– Els personatges tenen vida a la realitat?
Sempre dic, referint-me a les meves obres, que tots els personatges poden tenir vida a la realitat, però que cap dels meus personatges no existeix més enllà de la ficció. Sí que és cert que sovint m’inspiro, per crear i recrear els seus caràcters, en el meu entorn més immediat o bé en persones que només conec tangencialment. Però si més no en el meu cas, puc certificar aquella coneguda frase de “qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència”.
– I de “Lladres d’històries” a “El plagi”. A vostè també li han canviat el nom de l’obra. Per què d’un a l’altre?
Això passa sovint quan t’editen una novel·la i en la majoria de casos crec que és per qüestions comercials, de màrqueting. O com a mínim a mi m’ha passat en més d’una i més de dues ocasions. Reconec que alguns dels canvis de títol que he viscut m’han desplagut, però també confesso que no és el cas del canvi de “Lladres d’històries” a “El plagi”.
Jo mateixa no estava especialment convençuda del meu títol, no pas pel significat o la imatge que podia despertar un enunciat com “lladres d’històries”, que em semblava adequada i alhora amb un matís poètic. El motiu pel qual no em satisfeia, i disculpeu que ara m’endinsi en qüestions filològiques, era més de tipus formal. Concretament hi veia un problema fonològic: no em seduïa gens aquesta sonoritat repetida de dues consonants dentals.
Suposo que són apreciacions molt subjectives, però la veritat és que, quan des de l’editorial em van proposar com a nou títol “El plagi”, de seguida vaig acceptar.
– El dia del lliurament del premi vostè va dir que el llibre el dedicava a la vigatana Maria Dolors Orriols de qui va dir-ne: escriptora injustament oblidada. Per què?
Perquè és així. O si més no, així és com jo ho veig. Normalment, quan en alguna conferència, o club de lectura, o qualsevol acte literari on intervinc esmento el nom de la Maria Dolors Orriols, gairebé ningú no la coneix, i he de dir que era una dona amb una vasta obra literària, molta d’ella premiada, a les seves espatlles.
He comentat abans que la idea embrionària del que es convertiria en la futura novel·la va néixer arran d’una xerrada amb una escriptora a qui admiro profundament. Ara afegeixo que aquesta escriptora era la Maria Dolors Orriols. I si se’m permet un darrer afegitó voldria fer constar que em plau que “El plagi”, la novel·la que li he dedicat, aparegui just aquest any al mercat editorial. Perquè aquest 2014 se celebra el centenari del naixement de la Maria Dolors Orriols.
– Tenia entre cella i cella aconseguir el premi i ja ho ha fet. Quina opinió li mereix aquest premi que el concedeixen 100 lectors?
És impressionant. Només tinc paraules d’elogi per la singularitat, la filosofia i la transparència d’aquest certamen. Els escriptors som els creadors de les obres literàries, però els veritables protagonistes d’una activitat tan meravellosa i màgica com és la lectura són, òbviament, els lectors. I que un certamen literari basi la selecció dels seus originals en l’opinió de “100 lectors i +” és una proposta engrescadora i d’una riquesa absoluta. Personalment em declaro ambaixadora d’aquesta convocatòria i us confesso que sempre que tinc l’oportunitat, en les entrevistes que em fan o en els clubs de lectura on participo, en parlo tan àmpliament com m’és possible.
– Com li va pel Club de Lectura de Sant Sadurní que vostè porta? Des que va guanyar el premi té més assistents a les sessions?
Celler de lletres, que és el nom del Club de Lectura de Sant Sadurní, és (val a dir que com la resta de clubs de lectura que condueixo) un grup de lectors i lectores que em fan estimar cada dia més els llibres, la lectura… la literatura, en definitiva. Em va molt i molt bé i des del primer dia em vaig sentir ben rebuda i acollida. Però no, no hi ha més assistents des que vaig guanyar el premi perquè hi ha un nombre màxim de participants per qüestions de funcionament i organització.
– En quin projecte està treballant actualment?
Actualment tinc una novel·la acabada, revisada, i amb ganes de començar a veure món. És una història on tracto el tema de la incomunicació. I paral·lelament a aquesta tinc a mitges l’escriptura d’una altra novel·la on tracto la idea de les obsessions i el desig de venjança.
