Debat al voltant de la força i la persistència del dietari en català
La secció literària de l’Agrícol, amatent a l’actualitat literària, organitza una taula rodona per debatre sobre la força i la persistència del dietari en la nostra literatura. El debat literari comptarà amb escriptors de renom i se celebrarà avui, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Artístic Penedès L’Agrícol (passatge Alcocer, 2, de Vilafranca).
Â
A la taula rodona, hi participaran els escriptors de dietaris: Esteve Miralles, escriptor i professor de la Universitat Ramon Llull, Oriol Pi de Cabanyes, novel·lista, assagista i articulista, i Àlex Susanna, poeta, crític, gestor cultural i actualment director de l’Institut Ramon Llull, i Josep Poca, articulista, i que ha editat els dietaris de Maurici Serrahima. La taula serà moderada per Teresa Costa-Gramunt, escriptora i dissenyadora especialitzada en ex-libris, membre de la secció literària de L’Agrícol.
El dietarisme és molt present en el panorama de la literatura catalana actual. L’any passat, el 2013, Esteve Miralles va publicar Retrobar l’ànima, Premi Marian Vayreda pel seu dietari narratiu. Cal recordar aquí que venim de molt lluny, i amb excel·lència, en aquest terreny de la prosa de no-ficció. A la recent publicació Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals (Edicions 3i4), el seu curador, Joan Borja, esmenta tres noms capdavanters en aquest àmbit: Eugeni d’Ors, Josep Pla i Joan Fuster. En aquesta antologia no exhaustiva dels dietaristes actuals, hi ha Àlex Susanna i Oriol Pi de Cabanyes. El primer és autor de quatre dietaris: Quadern venecià (1989), Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999) i Quadern dels marges (2006). Oriol Pi de Cabanyes, que l’any 1980 va publicar Llibre d’hores (1975-1978), és també autor de quatre reculls de glosses, que, en paraules de Joan Borja, s’encavalquen entre el dietarisme, l’estudi, l’assaig i el periodisme d’opinió. Una altra cosa són els dietaris de Maurici Serrahima, dels quals parlarà Josep Poca. I és que el conreu del dietarisme permet creuar o fusionar diversos gèneres literaris en una experiència creativa on es dilueixen les fronteres dels gèneres literaris per crear una forma nova.
