La poètica de la Joana Raspall
El dissabte passat al matí al Centre Agrícol de Vilafranca es va celebrar una matinal commemorativa del centenari del naixement de la Joana Raspall. L’acte, organitzat conjuntament pel Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Penedès i per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de la comarca, comptava amb el patrocini de l’Ajuntament de Vilafranc, amb el suport logístic de la Secció Literària de l’Agrícoli la col·laboració de l’AELC.
Per començar, es va projectar una entrevista que el vilafranquí Pep Puig va gravar no fa massa anys, quan la Joana, que ara té cent anys, ja passava dels noranta cinc. En aquesta gravació, entranyable des de tots els punts de vista, la Joana Raspall explicava lúcidament com va venir a Vilafranca a fer pràctiques de bibliotecària, com, el 16 de gener de 1936, va empaquetar tots els llibres en català de la biblioteca pública i com, en fi, va aconseguir que un camió els transportés fins a Barcelona, on van quedar dipositats a la Biblioteca de Catalunya. No cal dir que aquesta acció va ser cabdal per salvar un llegat en català que la dictadura franquista, com va fer en altres biblioteques, hauria destruït.
Arribats a aquest punt, cal saber que, com minuts després explicaria la filla de la Joana Raspall, la Imma Cahué, la centenària escriptora va tornar a Sant Feliu de Llobregat, on encara viu, es va casar i va treballar d’administrativa al negoci familiar. Fins que, als anys 70, quan el franquisme s’acabava i a les escoles es començava a impartir el català, a ella se la va anar a buscar perquè en donés classes.
Aleshores es va adonar que als nois i noies els faltava un corpus de teatre i de poesia infantil i juvenil que els permetés prendre contacte amb aquests gèneres literaris. I, a l’any 1981, amb prop de setanta anys, publica el que seria el primer d’una extensa col·lecció de poemaris adreçats als infants i joves. Pel que fa al teatre, ja n’escriu d ala dècada de 1960.
Una obra per a infants lúcida i respectuosa
Abans, però, havia pres la paraula la Margarida Prats, Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, que va glossar l’obra literària de la Joana Raspall. Una obra poètica com va dir,feta amb voluntat de servei, amb humilitat, convidant els lectors a compartir vivències, sensacions, idees… i que, en cap cas, no és una poesia que parla als infants des de l’òptica d’un adult.
A la documentada conferència de la Margarida Prats la va seguir una Taula Rodona en què van participar l’August Garcia, mestre i membre de l’Aixam –el grup que impulsa la memòria de la Joana Raspall-, la ja esmentada Imma Cahué, l’escriptor Pere Martí Bertran i la Carme Arenes, a qui s’ha encarregat la tasca de coordinar la celebració del centenari.
En la seva intervenció l’August Garcia va exposar les diferents experiències didàctiques que s’estan fent amb la poesia de la Joana Raspall. Després, en Pere Martí va exposar totes les raons literàries i humanes que fan que l’obra de la Joana pugui ser una bona lectura a l’escola i a l’institut. Finalment, la Carme Arenes, va manifestar el goig que li havia suposat la feina de coordinar un centenari d’una autora viva.
Crònica de Xavier Hernàndez Ventosa
