L’exposició “Espriu. Forma guardada” commemora l’Any Espriu a la Biblioteca de Cunit
La Biblioteca Municipal Marta Mata de Cunit ha programat des d’aquest estiu fins a final d’any una sèrie d’actes per celebrar els cent anys del naixement de Salvador Espriu. La Generalitat de Catalunya ha designat el 2013 com a “Any Espriu”, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor. Al llarg de l’any s’estan organitzant actes i celebracions de caràcter cultural, cívic i participatiu per difondre i actualitzar l’obra de l’escriptor i per fer memòria del seu compromís cívic. La Biblioteca Municipal Marta Mata s’ha afegit activament a la celebració d’aquesta efemèride, i des d’aquest estiu fins a final d’any ha programat una sèrie d’activitats per fer efectiva la seva participació.
A l’exposició bibliogràfica i les imatges incloses en la mostra “Espriu. Forma guardada” cal afegir la confecció de punts de llibre amb alguns dels seus poemes. La canalla podrà gaudir de dos tallers de poesia, els dilluns 5 i 12 d’agost (Les roses recordades i Barques de paper). Així mateix des d’aquest dimarts, 30 de juliol, al 15 d’agost es pot visitar la citada exposició, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.
El visitant d’aquesta instal·lació s’enfrontarà tot sol a l’experiència –el repte– de la lectura d’alguns poemes de Salvador Espriu. El mateix escriptor va dir, repetides vegades, que no només no disposava de biografia, sinó que sentia un immens desdeny per tots aquells que havien convertit la seva vida en pur exhibicionisme. Al costat de l’Espriu «poeta nacional» tenim l’Espriu que va donar, com ell mateix deia, la seva vida per les paraules. És l’Espriu més essencial, sense el qual l’altre no existiria. L’Espriu dels versos breus, tensos, posats al servei de la comunitat.
La instal·lació pretén tenir present el modus faciendi, la circumstància, del treball de Salvador Espriu. Vol situar-nos no tant en la seva taula de treball com en l’espai mental on les diverses veus i formes, pròpies i alienes, anaven de mica en mica constituint la seva obra. En un armari rober hi tenia el seus atuells personals i un fitxer on tenia guardades les citacions, els pensaments, els versos dels llibres que, a mesura que se’ls havia llegit, anava donant o regalant. Damunt d’una taula neta, amb la fredor del vidre que protegia la fusta, Espriu treballava diligentment, ordenadament, a partir d’unes poques i fràgils paraules. Sovint, aquestes paraules provenien de clars insomnis al llarg dels quals havia redactat mentalment els poemes.
El visitant es trobarà davant de dues calaixeres. Cadascuna d’elles gira al voltant d’un eix que, com un xuclador, centra l’obra d’Espriu: el silenci i la ceguesa. Els calaixos volen mostrar una manera de treballar, una veritat fragmentada i unes imatges on el poeta va veure representat el seu món. Però, per damunt de tot, hi ha uns poemes amb què el visitant que obri la calaixera s’hi haurà d’enfrontar.
