La justícia considera que l’INEM de Vilafranca discrimina els marroquins
Una resolució judicial anul·la la decisió del Servicio Público de Empleo Estatal, o sigui l’oficina de l’INEM de Vilafranca, de suspendre la prestació d’atur i obligar a retornar els diners percebuts en aquest concepte (més de 10.000 euros) a dos ciutadans marroquins (un home i una dona) que van viatjar al seu país durant 18 dies i un mes respectivament sense comunicar-ho de manera prèvia a l’oficina. La dona va marxar perquè la seva mare es va posar molt malalta, tal i com també s’explica a la sentència.
La resolució considera discriminatòria l’aplicació que fa l’oficina de Vilafranca d’una instrucció que obliga a extremar les mesures de control sobre els ciutadans extracomunitaris perceptors de la prestació d’atur per detectar casos de frau. La magistrada destaca que arran de l’aplicació de les mesures incloses en una nota interior de l’SPEE al juny de 2011 gairebé el 75% de les persones sancionades per aquesta oficina són marroquines, quan abans aquest percentatge només suposava el 12%.
El requeriment de passaports a persones d’origen marroquí va ser denunciat a finals de l’any 2011 amb diversos actes i concentracions, una de les quals va tenir lloc al mes d’octubre a Vilafranca. El despatx d’advocats vilafranquí Col·lectiu 9 va rebre en aquells moments gairebé una cinquantena de casos de ciutadans d’origen marroquí afectats per aquesta qüestió.
L’advocada Blanca Rivas reconeix que els perceptors de la prestació han de comunicar si surten del país, però el problema -diu Rivas- “és que l’aplicació de la instrucció es va focalitzar en un sol col·lectiu, buscant ja culpables abans de saber què passava quan molta gent nacional comet fraus fiscals molt greus i no passa res”.
Aquestes sentències coincideixen en el temps amb una altra del Tribunal Suprem que diu que els perceptors de la prestació d’atur han de comunicar la seva sortida del país però, que si no es comunica i dura un màxim de 90 dies, la prestació no s’extingeix, sinó que se suspèn durant aquell temps concret que han estat fora.
Detalls
El marroquí L.H., veí de Vilafranca, va viatjar al seu país entre els dies 5 i 23 d’agost de 2009, mentre era beneficiari de la prestació d’atur. Gairebé dos anys després, a l’octubre de 2011, una resolució de l’SPEE considerava que aquesta absència no justificada ni comunicada era motiu per extingir la seva prestació d’atur i reclamar a l’afectat allò que considerava un “cobrament indegut”. En total, més de 10.000 euros. Segons explica Blanca Rivas, l’origen d’aquesta actuació “absolutament desproporcionada” per part de l’SPEE cal buscar-lo en l’elaboració d’una nota interior adreçada a les oficines de prestacions al juny de 2011 on s’instava l’aplicació de controls rigorosos als perceptors de prestacions i subsidis. Entre les mesures aplicades es demanava a les oficines la realització controls sobre els col·lectius on existissin indicis de “no disponibilitat per a l’ocupació”, incloent-hi l’exigència als beneficiaris extracomunitaris de la presentació del passaport per determinar si havien sortit de l’Estat sense la corresponent autorització administrativa.
L’advocada apunta que l’adopció per part de l’SPEE de les mesures plantejades ràpidament va oferir resultats tangibles. Així, a partir de setembre de 2011, els ciutadans amb nacionalitat espanyola, que fins aquell moment eren objecte del 88% de les sancions aplicades a Vilafranca, van passar a representar només un 3% del total. Per contra, els ciutadans marroquins van veure incrementat enormement aquest percentatge. Abans de l’aplicació de la nota interna, només el 12% de les sancions afectaven ciutadans d’aquesta nacionalitat. Amb posterioritat, els marroquins van passar a acumular un exagerat percentatge de les sancions: el 73,52% dels expedients sancionadors a Vilafranca afectaven ciutadans d’aquesta nacionalitat.
Discriminació
En la seva resolució, la magistrada admet el dret de l’SPEE a aplicar sistemes de control per combatre el frau en la percepció de la prestació d’atur, però considera discriminatori que l’oficina de Vilafranca apliqués les instruccions rebudes “pràcticament amb caràcter selectiu sobre els ciutadans marroquins”.
Constata que “l’increment d’expedients d’extinció a treballadors extracomunitaris, en particular marroquins, constitueix un indici de discriminació per raó de nacionalitat” que, a criteri de la magistrada, l’SPEE no ha estat capaç de provar inexistent, tot recordant que l’organisme havia arribat a “negar l’existència d’aquesta nota interna”. Per últim, la resolució judicial recorda que ningú no esdevé sospitós pel simple fet de ser perceptor de la prestació d’atur.
La sentència anul·la la sanció pel indicis de discriminació i també la considera nul·la perquè genera indefensió. Però, a banda, també esmenta el fet que l’absència del territori nacional durant 15 dies no pot comportar, segons la legislació vigent i les resolucions del Tribunal Suprem, l’extinció de la prestació. Al contrari del que argumenta l’SPEE, aquesta sortida no equival a una “trasllat de la residència”, sinó que és un desplaçament i, per tant, correspondria suspendre durant aquest període la prestació, però en cap cas extingir la prestació ni molt menys obligar a retornar l’import percebut més enllà del corresponent als dies d’absència no comunicats.
El despatx d’advocats Col·lectiu 9 volen denunciar el que ells consideren una pràctica discriminatòria que atempta contra el dret legítimament generat a percebre la prestació d’atur per part d’unes persones que han treballat, cotitzat i contribuït al desenvolupament econòmic del territori. Finalment cal destacar que els responsables de l’oficina de l’INEM de Vilafranca asseguren no conèixer la sentència ni tenir cap tipus de notícia al respecte més enllà del que han vist a la premsa. Tampoc confirmen que els serveis jurídics de l’SPEE recorrin la sentència.
