“Rodar amb l’Almodóvar és important, però només és un pas més a la meva carrera”
ENTREVISTA A JAN CORNET (8 de juliol del 2011)
L’actor Jan Cornet acaba de guanyar un Goya coma millor actor revelació pel seu paper a “La piel que habito”. Cornet va viure uns anys a Vilafranca i la seva projecció cinematogràfica ja fa temps que s’intuïa a casa nostra. Amb motiu de la seva participació al film de Pedro Almodóvar, la periodista del 3d8 Eva López, va fer-li una entrevista el juliol de l’any passat en la que reconeix que sempre que pot aprofita per venir a Vilafranca perquè també l’enyora. Pots recuperar l’entrevista en aquest espai.
Quin paper hi fas a “La piel que habito”?
A la pel•lícula sóc el Vicente, un noi que viu en un poble i que somia traslladar-se a la ciutat, un somni que no podrà complir per un afer desgraciat. Penso que el meu personatge és un noi amb molt mala sort, però molt lluitador.
És evident que tu mala sort no n’has tingut. També ets un lluitador?
Sí, ho sóc. A més, crec que aquesta és una de les qualitats que Pedro Almodóvar va veure en mi durant els càstings que vam fer per la pel•lícula. El procés va ser dur, però em vaig mantenir ferm.
Com arriba un vilafranquí a rodar amb Almodóvar?
Treballant molt. Una cosa porta a l’altra. Aquesta és una de les coses bones que té la professió d’actor, que no saps mai què et pot passar. Els càstings per “La piel que habito” em van agafar en un moment molt tranquil. Això va ser important per poder preparar el paper.
Quina creus que és la qualitat que busca el Pedro Almodóvar en els seus actors?
Almodóvar és un director que té les coses molt clares. Ell té al cap exactament el que vol d’una pel•lícula i dels actors que hi treballen. Vol que la gent amb qui treballa li doni exactament allò que busca. És un geni. Hi ha qui diu que és massa controlador, però és que necessita tenir-ho tot controlat perquè les coses surtin bé.
Què té el director manxec que no tinguin els altres?
Per mi Pedro Almodóvar és l’únic director d’Espanya que és capaç de fer un tipus de cinema tan personal com el que fa. Woody Allen és dels pocs directors d’arreu del món que té la capacitat de fer un cinema d’aquestes característiques.
Molts dels que han treballat amb Almodóvar han acabat a Hollywood. És un dels teus objectius?
El meu objectiu són els bons papers. No em plantejo el que passarà demà. Ara el que vull fer són bones pel•lícules i seguir treballant com fins ara. Està clar que m’agradaria treballar a Hollywood si és per fer coses bones, però tampoc m’hi capfico. Si ha de ser, serà.
Com et vas sentir rodant amb Antonio Banderas?
Molt normal. La majoria de les escenes de la pel•lícula les faig amb ell, i puc assegurar que és un gran actor, però una millor persona. Sempre m’ha tractat com a un igual. M’ha ensenyat moltes coses. Puc dir que he fet un gran pas com a actor treballant al seu costat.
Quin és el paper que t’agradaria interpretar, però encara no has fet?
M’agraden els papers que necessiten una preparació important, els que necessiten una forta concentració. Però més que papers concrets, m’agradaria treballar amb grans actors com Al Pacino o Natalie Portman, entre d’altres.
Enyores Vilafranca?
Sí, sobretot enyoro la meva gent, la meva família. La professió d’actor té moltes coses bones, però aquesta no n’és una. Ens agrada tant treballar d’això que marxem cap aquí i cap allà deixant les persones que ens estimem, però és dur. Sempre que tinc un parell de dies els aprofito per venir a Vilafranca, o a Barcelona.
Has fet televisió, teatre i cinema. Amb què quedes?
Teatre n’he fet molt poc, però reconec que interpretar dalt d’un escenari és una de les experiències més maques que hi ha. Em fa molt de respecte aquest gènere, per això si mai faig teatre m’agradaria fer-ho en un projecte que m’ompli de veritat. En una gira de teatre comparteixes moltes hores amb els companys, i amb el teu personatge, i t’hi has de sentir molt còmode per no acabar-ne fart.
I això no passa al cinema i a la televisió…
No, al cinema i a la televisió tot és molt més efímer. A la televisió tot va molt ràpid, tens poc temps per preparar els papers, i jo sóc una mica lent a l’hora d’estudiar els personatges. M’agrada poder-los treballar amb calma. Al cinema tot va més a poc a poc.
Podem parlar de projectes futurs?
Més que dels futurs, podem parlar dels presents. Ara treballo en l’opera prima de la directora Anna Rodríguez “Buscando a Annie”, un film independent que es roda entre Madrid i Berlín. A més, a la primavera s’estrenarà “Red light” un film on he treballat amb Robert de Niro i Sigourney Weaver.
