David Miret: “A plaça sempre parteixes de zero i està tot per fer. Això ho tenim present i ens ha anat molt bé”
David Miret acaba de tancar la carpeta dels seus quatre anys com a cap de colla dels Castellers de Vilafranca, una etapa brillant amb registres molt envejables a l’abast de molt pocs. En aquesta entrevista repassa el seu pas pel càrrec i deixa entreveure que no descarta tornar-hi d’aquí a uns anys.
Preparat per al relleu?
Sí. Amb el Pere (Almirall) parlem molt i em sembla que la cosa anirà bé. Va molt bé que hi hagi saba nova i que els que ara ens retirem hem de col·laborar que les coses vagin bé.
L’enyorarà, el càrrec?
Evidentment, quan deixes un càrrec, només trobes a faltar les coses positives i no les negatives. És una debilitat que tenim els humans, tornar a topar amb la mateixa pedra més d’un cop i, per exemple, tornar-se a plantejar ser cap de colla d’aquí a uns anys, possiblement. Ha estat dur però molt gratificant.
Fem balanç.
El primer any va ser el que vam aterrar i va anar molt bé; el segon, el de la revolució i el que vam haver de treballar més i potser no va sortir tot com volíem, i el tercer i el quart han estat per gaudir amb molt bons castells. Ha estat xulo i ens ho hem passat molt bé.
S’han complert els objectius inicials?
Si t’ho mires fredament, havíem de descarregar el tres de deu, el quatre de nou net, la torre de nou sense manilles… i no s’ha fet. És clar, anàvem a màxims. Però en canvi hem fet més castells de nou i de gamma extra que mai, hem fet molts castells nous. El primer objectiu era mantenir el nivell i això ho hem aconseguit, per tant, hem d’estar contents perquè fer castells és molt difícil i el que hem fet té molt de mèrit.
I tenint en compte que sense fer tot el que es volia la resta de colles han quedat molt lluny cada any.
És clar, els que hi ha al darrere no ens poden seguir. Tenim sempre la mentalitat que ens hem d’autosuperar. No es pot viure de renda, quan entres a una plaça parteixes de zero i ho tens tot per fer. Això ho tenim present i ens ha anat molt bé.
A més, s’ha anat molt sobre segur.
Sí, no hem fallat gaire. Hem après a mesurar les coses a l’assaig. Els assajos agressius ens han servit per saber com encarar un castell a plaça.
En alguna ocasió s’ha sortit sense convenciment, a provar sort?
Amb el cinc de vuit amb l’agulla de Reus, per exemple. Veníem d’un assaig que no va anar gens bé, allò no funcionava, la gent estava nerviosa i gairebé desafiant tothom vaig prendre la decisió unilateral de tirar-lo amunt i va anar bé. Però quan tires un castell se l’ha de creure tota la colla.
Ha passat també amb el tres de deu?
No, perquè el primer que vam provar per Sant Fèlix, el 2008, havíem fet el tres de nou a l’assaig amb el folre a terra, hi havia eufòria i la gent se’l creia molt però no va funcionar.
Què passa amb aquest castell?
El que passa és que sempre l’hem condicionat molt. Tret de Tots Sants del 2009 que va anar de primer castell i després vam desistir, per festa major sempre l’hem provat en tercera o quarta ronda després de caigudes. Ja està clar que cal tirar-lo sempre de primer castell.
Després dels intents, creu que li ha trobat la clau de volta?
És un castell molt difícil. Els nostres últims intents no creixien bé de base, naixien morts i quan sonaven les gralles ja patia molt tothom. Això no va passar amb l’últim i el problema va ser de tronc. Són molts els ingredients a tenir en compte.
Ara ja ho pot dir. Ha estat una obsessió?
El tres de deu sempre serà una obsessió fins que no el descarreguem, com ho serà el quatre de nou i la torre sense manilles. Volem tenir tota la gamma completa i lluitarem per tenir-la.
L’exigència màxima als assajos ha estat la clau dels bons resultats?
Sí, hem tingut un tronc el màxim de treballat i compromès amb la colla. Com a exemple, hem pogut descarregar el cinc de set net, la torre de set neta o el quatre de set net amb l’agulla un dilluns, quan normalment sempre hi havia poca gent. Els assajos dilluns, dimecres i divendres han estat agressius i això ha funcionat. Si no assages tres dies a la setmana és impossible fer tants castells de gamma extra.
Com s’engresca la gent quan ja s’ha aconseguit gairebé tot?
Sempre hem anat buscant pastanagues per engrescar la gent amb castells nous. A la colla li agrada molt fer castells inusuals en llocs on no s’han fet mai. Sempre s’han de buscar coses noves.
I dels nous “fills”, de quin se sent més orgullós?
De la torre de vuit neta descarregada perquè és el més gros que hem fet i que no s’havia assolit abans. El tres amb l’agulla també és nou però és un “fill” similar al quatre amb l’agulla. La torre és el castell emblemàtic, el que tinc penjat al lloc predilecte de casa.
I el “fill” que l’ha fet patir més?
Bé, l’estructura del tres ens va fer patir molt al principi i ens va costar consolidar el tres de nou. Vaig patir molt perquè ens va faltar potser respirar fons i analitzar el que anàvem fent tenint en compte que hi havia les idees clares, les alineacions molt marcades i un timing d’assaig molt agressiu. Per això vam caure més del compte. Després ho vam arreglar i vam guanyar el Concurs amb dos castells nets la mateixa diada. El segon any el vaig començar amb angoixa perquè hi havia molts canvis.
La renovació del tronc es va completar sense traumes, però.
Sí, va ser l’any de la revolució de les noies, vam fer castells de vuit a quarts sense nois. La segona temporada no es va descarregar el pilar de vuit però en canvi va ser l’any del tres de nou amb l’agulla i el cinc de vuit amb l’agulla.
En quatre anys ha aconseguit uns registres espectaculars. Es poden superar?
Penso que hem engegat una dinàmica molt positiva i entre tots cal intentar que no falli. Desitjo que la nova tècnica sàpiga estimular els castellers per seguir la bona línia, buscar al·licients per motivar i mantenir el compromís de la gent. És important caure poc i no fallar en les grans diades.
Deixa el llistó molt alt. Què li augura a Pere Almirall?
Li auguro una bona temporada. Crec que s’ha envoltat de gent molt veterana. És important que ja hagi estat sotscap de colla. Cada temporada té diferents exàmens que s’han de superar i això ajuda a posar-se les piles.
Algun consell?
Amb el Pere fa anys que ens coneixem i aquest darrer any ha estat molt proper a nosaltres, als assajos, escoltant i analitzant cada decisió. Per tant, no li vindrà res de nou.
Quin record s’endú del seu pas pel càrrec?
N’hi ha molts. Per Tots Sants descarregar la torre de vuit neta va ser molt màgic; els concursos guanyats; diades amb castells inèdits o grossos… Bons records del Catllar, de la Bisbal, l’Arboç, en general, fent castells, sempre gaudeixo.
Què farà ara?
Tinc un compromís a nivell de tronc amb els castells nets i vull ser-hi per si em necessiten.
