Caixa Penedès aprimarà el consell d’administració fins a deu membres
Dijous que ve Caixa Penedès celebrarà una de les assemblees més transcendentals de la seva història. El consell d’administració del 24 de novembre ja ho va ser perquè va acabar amb la destitució del president i el director general per amagar fons de pensions multimilionaris, i també ho serà la cita del 29 de desembre perquè l’entitat marcarà el tret de sortida del procés de renovació dels seus òrgans de cara a recuperar el bon nom. Cal dir que, a diferència del que s’expressa a l’edició impresa del 3d8 d’aquest divendres, el dia 29 no hi haurà cap canvi de nom ni cap membre deixarà el seu càrrec., això serà més endavant.
@JoanRaventós.- El què passarà dijous és que s’iniciarà un procés que s’allargarà ben bé sis mesos. Així, fins el maig o el juny no es faran efectives les baixes de set membres del consell d’administració ni tampoc de cap membre de l’assemblea.
En qualsevol cas, en aquest procés no hi haurà una renovació total dels membres als quals, segurament per un excés de confiança, se’ls va escapar que quatre dirigents alimentaven pòlisses personals molt desproporcionadament. En una entrevista del 3d8 amb els actuals dirigents de Caixa Penedès, el director general, Ricard Banquells, admet que “no ens deixa de neguitejar que no hi hagi cap renovació al consell d’administració, però no podem fer res més, de moment”.
El que explica aquesta impossibilitat és que el consell d’administració patirà una reducció que va en detriment de l’entrada de nous membres. Actualment hi ha 17 cadires al consell d’administració i la modificació de la Llei Catalana de Caixes obliga a adaptar les entitats a la nova realitat de fusions i SIP reduint considerablement aquest òrgan, com també l’assemblea. En el cas del consell d’administració de Caixa Penedès l’aprimament es farà per la via de la no reposició dels membres que conclouen mandat el 2012. Les set vacants no es renovaran i, quan acabi el procés, a la taula hi haurà deu cadires.
D’aquestes deu, n’hi ha una de vacant per al grup d’impositors que tenia Ricard Pagès. A banda, dues corresponen a les corporacions locals avui representades per Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, i per Pau Perdices, alcalde de Viella. D’aquí a un any i mig, però, la llei farà incompatible per als càrrecs electes pertànyer a un consell d’administració. Avançant-se a aquesta norma Esteve i Perdices han acceptat renunciar els propers mesos a les seves cadires i posar-les a disposició. Segons explica Banquells, aquest gest ha anat com anell al dit a Caixa Penedès per poder renovar com a mínim almenys dos membres.
La idea dels dirigents de la caixa és mantenir la presència de les corporacions locals i, amb aquesta intenció, vol que siguin l’Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l’Alt Penedès els que puguin tenir veu i vot al consell d’administració. Com que els càrrecs electes no hi poden ser a partir del 2015, l’entitat demanarà a l’Ajuntament i al CCAP que presentin candidatures encapçalades per aquella persona que cada corporació consideri més idònia i preparada.
La resta de membres del consell no es poden renovar perquè el càrrec és irrevocable. Depèn de la decisió individual de cadascú abandonar al consell, cosa que no es descarta que pugui passar. En aquest cas, però, els membres tenen uns suplents assignats que vénen de l’assemblea i, per tant, la “renovació total” tampoc no es garantiria. Això només passaria si tothom, individualment, decidís renunciar al seu càrrec. Però és un escenari “insòlit”, assegura Banquells, que no contempla cap legislació i que deixaria Caixa Penedès sense govern. “No sé què passaria. No hi hauria òrgans de govern a la caixa i el més lògic és que ens intervingués el Banc d’Espanya”, segons manifesta el director general.
El procés de renovació que comença dijous té un altre front obert: la reducció de l’assemblea. La Llei Catalana de Caixes també en reclama una reducció i Caixa Penedès pretén passar dels cent membres actuals als 60. Això es produirà en dues etapes perquè així hi obliga la llei. En un primer moment es reduirà a 80 membres, gràcies a la supressió d’un dels diversos representats que ostentaven certes entitats. Tampoc, en aquest cas, es pot fer una sacsejada renovadora més contundent, segons explica Banquells. La llei vol una fluïdesa tranquil•la d’entrada i sortida de membres de l’assemblea i la tutela de la Generalitat en tot el procés no permetria fer cau i net de manera rotunda.
Les intencions de la direcció de Caixa Penedès passen perquè el mes de juny del 2012, a molt estirar, s’hagi completat el procés de renovació i l’entitat tingui també un nou president. En aquest sentit, Albert Vancells ha manifestat en més d’una ocasió que ell no vol continuar al càrrec i aposta perquè sigui un penedesenc qui l’ostenti. El nom del successor, per cert, també podria afavorir un pèl més la renovació del consell d’adminitració amb la finalitat de restituir la imatge de Caixa Penedès.
La imatge preocupa. Tant Vancells com Banquells han assegurat al 3d8 que tenen entre cella i cella garantir la transparència en la gestió i govern de l’entitat, així com el control de la feina dels seus dirigents. I és que és aquí, en la falta de control, on va pecar l’entitat afavorint l’escàndol protagonitzat per Ricard Pagès i Manuel Troyano.
Assumint aquesta evidència, el president Albert Vancells ha volgut emtre un “missatge de disculpa tant a la societat com als treballadors per no preguntar”. El president sosté que “no som culpables del que va passar, sinó de no preguntar”. En la mateixa línia, el director general es compromet fermament a “passar de la confiança cega a la confiança controlada. Allò de jo faig i desfaig, s’ha acabat”.
El conclave del dia 29 serà una oportunitat d’or per evidenciar que comença a encarar-se aquest nou rumb marcat pel control i la transparència i suposarà el tret de sortida perquè la resta d’entitats adaptin els seus estatuts a la nova llei de caixes. En aquest sentit, des de Caixa Penedès es vol posar de manifest que en el procés que ara comença “es renova tant com es pot i tan ràpid com ho permet la llei.”
