Vilafranca augmenta en un 3% les ordenances
El ple de Vilafranca va aprovar amb tots els vots a favor, menys les abstencions de CUP, PP i ERC, l’augment d’un 3% de les ordenances i taxes per a l’any vinent. En aquest dictamen, però, es va treure la taxa de les llars d’infants per tal que aquesta pugui ser discutida a part. El regidor d’Hisenda, Aureli Ruiz, va explicar com aquest increment del 3% fa referència a l’augment de l’IPC el mes d’agost i que les taxes s’havien apujat en un 3% de manera general, però que n’hi havia algunes que estaven per sota i fins i tot algunes s’havien congelat.
Tot i reconèixer que era un augment, Aureli Ruiz va apuntar que amb només l’increment de l’IPC no s’incrementava de manera exagerada la pressió fiscal i va voler deixar clar que fins i tot augmentant-les un 3% no s’arribava a cobrir la manca d’ingressos. “Haurem de posar molts recursos propis perquè la davallada d’ingressos és important i els pressupostos de l’any que ve hauran de ser molt més austers”, va afirmar Ruiz.
El regidor convergent va explicar que les ordenances s’havien adequat també a la situació de crisi econòmica i que s’havien plantejat de tal manera que hi havia bonificacions a empreses que creïn llocs de treball o a famílies amb pocs ingressos.
Les ordenances es van aprovar incloent dues esmenes de la CUP que feien referència a bonificacions per determinats col·lectius que cuiden els horts urbans i la imposició d’un recàrrec del 50% a l’IBI dels pisos buits.
Des d’ERC, Pep Quelart va justificar la seva abstenció afirmant que cal trobar un equilibri entre ingressos i despeses; la CUP es va abstenir perquè creu que no hi ha una fiscalitat progressiva i des del PP, Josep Ramon va considerar que calia incentivar més la implantació de noves empreses.
Relacionat amb aquest tema, el ple va aprovar també un augment d’un 4% de la factura de l’aigua, amb tots els vots a favor menys el vot en contra d’ICV i les dues abstencions de la CUP. Aureli Ruiz va dir que també s’havia previst una tarifa social per determinats col·lectius. Des d’ICV, Bernat Villarroya va apuntar que no podia votar a favor del dictamen perquè el que s’ha de fer és que “qui malgasti l’aigua la pagui més cara”.
Sense deixar de banda el tema econòmic, l’Ajuntament també va aprovar una modificació de crèdit de 85 mil euros destinats a pagar factures que no es poden pagar fins a final d’any i també es va aprovar l’assumpció per l’Ajuntament de competències per a inspeccionar i sancionar establiments i d’imposar certes sancions en matèria d’animals perillosos.
Que la Generalitat pagui
Ja en l’apartat de mocions es va aprovar un text que va generar molt debat tot i que finalment es va aprovar per unanimitat. Es tractava d’una moció que instava la Generalitat a complir els acords signats per finançar les llars d’infants. El text demana fins i tot estudiar les vies administratives i judicials a emprendre per fer efectiu aquest deute de la Generalitat.
Bernat Villarroya va explicar el sentit de la moció així: “l’actitud de la Generalitat és de deslleialtat institucional i no pot ser que traslladi el seu deute a les famílies i més quan ja s’havia compromès”. Des del PSC, Ramon Zaballa va afegir que “el futur es pot negociar tenint en compte la crisi però no es poden canviar les regles del joc a mig partit o quan el partit està mig jugat”.
El govern va presentar una esmena ‘in voce’ proposant que a la moció no es tragués cap punt sinó que se n’hi afegís un demanant que s’estudiés també demanar responsabilitats a l’anterior govern del PSC a la Generalitat que, en paraules de l’alcalde, Pere Regull, “es va gastar 8.400 milions d’euros de més i ens ha portat a aquesta situació”. Els grups no van acceptar aquesta esmena, van criticar el govern de voler desviar l’atenció i fins i tot van acusar Regull de defensar més els interessos de la Generalitat que de Vilafranca.
Regull es va defensar afirmant que en cap moment havia dit de tocar “ni un punt de la moció” sinó d’afegir-hi les responsabilitats. Finalment, però, la moció inicial es va aprovar per unanimitat i l’alcalde es va comprometre a “anar fins al final” per exigir que la Generalitat pagui el que deu. En el mateix sentit es va aprovar una moció per fer la petició a la Generalitat del manteniment dels compromisos de finançament de l’escola municipal de música.
El ple també va aprovar una moció d’ERC de suport i adhesió a l’associació ‘municipis per la independència’ que va comptar amb els vots en contra del PP i PSC, les abstencions de dos regidors de CiU (Ramona Suriol i Josep Maria Martí) i els vots a favor de tota la resta. Finalment, es va aprovar per unanimitat una moció de felicitació a l’Institut d’Estudis Penedesencs i de petició de concessió a l’entitat de la Creu de Sant Jordi i es va donar compte del nomenament de Sílvia Cànovas com a cap de gabinet d’alcaldia.
S’exigeix que Caixa Penedès mantingui l’obra social al territori
Com a últim punt de l’ordre del dia del ple de dimarts, es va entrar per via d’urgència una moció que es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups del consistori. Es tractava d’una moció d’adhesió al manifest en defensa de la vinculació social i territorial de Caixa Penedès i es va entrar per urgència perquè va ser el mateix dia del ple que es va fer públic que el grup del Banc Mare Nostrum (BMN), on hi ha Caixa Penedès, ha donat entrada a un 20% de capital privat.
El manifest al qual s’ha adherit tot l’Ajuntament en ple adverteix que “la privatització podria comportar la liquidació definitiva de la voluntat fundacional de Caixa Penedès de servir l’interès col·lectiu i contribuir al dinamisme econòmic, social i cultural de les comarques penedesenques”. Davant d’aquest temor, el manifest aprovat exigeix que Caixa Penedès mantingui “l’arrelament a la comarca i destini la totalitat dels beneficis anuals que li corresponguin a l’obra social”.
El text al qual s’ha adherit l’Ajuntament també demana que s’estableixi “un nou sistema de govern” a l’entitat, que sigui “plenament transparent”, que permeti l’accés a les assemblees generals als mitjans de comunicació i que tingui “directius renovats i responsables” i que es garanteixin mecanismes de control transparents.
Finalment, el manifest reclama una gestió professional retribuïda “segons criteris objectius, no arbitraris ni desproporcionats” i de ple coneixement públic, amb prohibició que els membres dels òrgans de govern obtinguin ‘beneficis particulars en forma de crèdits o préstecs personals”.
El manifest acaba posant de relleu que el nou sistema de govern de l’entitat ha de començar “amb la renovació democràtica de tots els càrrecs i amb l’assumpció de responsabilitats, en cas que corresponguin”.
