Cinc mesos de llista d’espera a l’Hospital de Vilafranca
L’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès té una mitjana de llista d’espera de poc més de cinc mesos, fet que significa que des del 2010 ha augmentat un 3%. Així es manté dins el període de garantia que dóna el CatSalut, que són sis mesos. Aquest increment, però, segons la directora mèdica, Montse González, no és significatiu i s’ha aconseguit prioritzant molt les intervencions i reajustant quiròfans.
A més a més, segons explica González, “l’any passat ja vam veure a venir les retallades i vam començar a muntar un mecanisme per fer-hi front. Com que ens vam avançar als esdeveniments la nostra situació no és tan dolenta com altres hospitals públics”.
A banda d’aquesta previsió, des de l’Hospital s’apunta que, tot i que el tancament dels quiròfans de tarda potser semblava que farien augmentar considerablement la llista d’espera, el centre fa temps que va dur a terme uns canvis organitzatius per arribar a l’eficiència absoluta. Així hi va haver canvis d’horaris i aprofitaments al màxim dels quiròfans per tal que aquests no quedessin mai buits.
Tot i així la directora mèdica confessa que hi ha especialitats que han augmentat la seva llista d’espera perquè són les que des de l’Hospital es consideren menys importants i que, per tant, cedeixen els quiròfans a altres intervencions més urgents. “La feina de priorització no va ser fàcil i vam trigar quatre o cinc mesos a fer-la però tots teníem clar que hi ha casos, com ara la neoplàsia, que no pot tenir llista d’espera i menys si necessita activitat quirúrgica”, afirma González. A banda d’aquests tumors altres especialitats que es prioritzen són les cesàries o les urgències, que van per davant l’atenció programada.
Pel que fa al funcionament del sistema, tant González com Carme Rizo, directora d’infermeria, expliquen que el pitjor és no saber quins recursos tindran l’any vinent tot i que suposen que encara estaran més retallats que enguany. Asseguren que a l’Hospital de Vilafranca “sempre s’ha tingut molt de control sobre la despesa de recursos però som conscients que en altres centres no”. A més, opinen que el pacient “també forma part del sistema i demanem que tinguin cura per optimitzar els recursos” González posa un exemple: “un 50% d’urgències que vénen quan està obert el centre d’atenció primària podria haver estat assumit allà”.
Com que la sala d’urgències va quedar petita, ja fa un temps van començar unes obres per ampliar-la, que estan en plena execució. “La intimitat del pacient era nul·la i calia aquesta millora. La crisi ens ha agafat en plenes obres però és més car parar-les que continuar-les, que és el que volem i el que es necessita”, conclou Montse González.
