Maribel Verdú protagonitza la versió cinematogràfica de la novel·la ‘Fin’
Fa mesos ja se n’havia parlat però ara ja és un fet. El 26 d’agost va començar el rodatge de la pel·lícula Fin, basada en la novel·la que va llançar el vilafranquí David Monteagudo a l’estrellat. No es tracta d’un projecte qualsevol; la futura pel·lícula tindrà davant i darrere les càmeres un equip que ja ha signat treballs de renom tant en l’àmbit televisiu com cinematogràfic. Sens dubte, la cara més coneguda de totes serà la de l’actriu Maribel Verdú, que encapçalarà un repartiment escarit però amb noms de pes. Clara Lago, Andrés Velencoso, Antonio Garrido i Blanca Romero també participen en el rodatge a les ordres de Jorge Torregrosa.
Després de rebutjar quatre o cinc propostes més de productores interessades a portar a la gran pantalla les aventures d’un grup d’amics que es retroben en una casa de muntanya, l’editorial El Acantilado va confiar en la solvència de MOD Producciones. Aquesta empresa és la mateixa que va donar suport a un dels darrers films d’Alejandro Amenábar, Agora, i més recentment a Biutiful, d’Alejandro González Iñárritu i amb Javier Bardem de protagonista.
Satisfacció
Tot i que per contracte l’autor de la novel·la, David Monteagudo, no tenia accés a la supervisió del guió, ja ha tingut oportunitat de llegir-lo tal i com ha quedat després de passar per les mans de l’equip de guionistes del film. En aquest sentit, Monteagudo es mostra força satisfet del resultat final en el qual ha detectat que s’han eliminat aspectes, pocs, de l’obra original, i que també s’han afegit alguns elements, però que en general, diu, s’han conservat gairebé totes les escenes que ell va crear per al seu debut en la literatura.
L’escriptor no estalvia certes dosis d’ironia quan comenta que “està clar que és una pel·lícula clarament comercial, els personatges que hi apareixen són més joves… i també més atractius, no la gent normal i corrent que havia imaginat jo”.
David Monteagudo assegura que desconeix quina serà l’acceptació de la seva història convertida en pel·lícula, però creu que pot funcionar perquè es tracta d’una novel·la “molt dialogada”, que pot afavorir un desenvolupament dinàmic del film.
Les primeres escenes de la futura producció ja s’han començat a enregistrar en diverses localitzacions de la comunitat de Madrid i també es preveu que l’equip es traslladi a zones del País Valencià per continuar un rodatge que s’allargarà fins el mes d’octubre. Si no hi ha cap contratemps, l’estrena de la pel·lícula està prevista per al 2012, tal i com ja s’anuncia des de MOD Producciones.
D’altra banda, David Monteagudo és a punt de publicar la seva tercera novel·la. L’editorial que li publica les seves obres, El Acantilado, tria el mes d’octubre per llançar al mercat noves històries per a després de l’estiu, així ho va fer amb la gran bomba de Fin, l’any 2009, va continuar l’any passat amb Marcos Montes i també ho farà ara, el 18 d’octubre, amb la nova novel·la del vilafranquí, la tercera de les cinc que té en cartera per publicar en el futur.
Aquesta novetat editorial sortirà en castellà i català sota el títol de Brañaganda, un topònim fictici amb reminiscències clarament gallegues (braña és pastura en gallec i ganda és ramadera).
En aquesta ocasió, Monteagudo torna a recórrer al “toc Monteagudo”, un estil amant de les atmosferes angoixants i claustrofòbiques però que ara es permet, també, un homenatge i un record per als paisatges que van poblar la seva infantesa, la Galícia rural, de valls esquitxades de “caseríos” aïllats i amb creences i llegendes que passen de boca en boca. Més o menys això és el que s’hi podrà trobar a Brañaganda, un poblet situat en una d’aquestes valls per on ronda un home llop. El protagonista explica la seva infantesa des de la maduresa. Tot i que el llenguatge és força similar a l’utilitzat a la novel·la Marcos Montes, el vilafranquí considera Brañaganda una obra ben diferent de les altres dues i la situa en “l’època en què provava diferents gèneres”
“Crec que és una història potent, encara està escrita amb certa inspiració, quan encara no tenia la pressió i la responsabilitat de publicar”, admet un David Monteagudo que sembla enyorar la llibertat creativa de la qual gaudia quan encara no vivia d’escriure.
Abans de la publicació, Monteagudo i Jaume Vallcorba, l’editor, han sotmès el text original a una profunda revisió. Amb aquest seguiment tan acurat, l’escriptor fa un pas més cap a la seva aspiració, la de fidelitzar un públic que ja esperi la seva pròxima publicació.
Un cop aconseguit aquest objectiu, a la cort de seguidors no els faltarà material perquè a banda de les novel·les ja escrites, David Monteagudo finalment ha aconseguit reprendre el fil creatiu amb molta empenta i ja treballa en una nova novel·la de la qual ja ha escrit alguns capítols. Assegura que té molt bones sensacions davant aquest nou projecte i que ara, sense les limitacions ocasionades pel compromís laboral amb la fàbrica, pot escriure sense presses, al seu ritme.
Com que l’obra encara es troba en una fase molt inicial, l’autor no pot aportar gaires pistes. Només revela que la història s’endinsarà en el gènere fantàstic i que l’ambientació serà força familiar als lectors penedesencs perquè la trama se situa en paisatges que coneix prou bé, ben a prop de Vilafranca.
David Monteagudo considera que davant el paper en blanc continua sent la mateixa persona que en els textos primerencs, però admet que després del gir radical en la seva vida, ara fa un parell d’anys s’ha tornat més exigent del que ja era, en tant que ara té altres condicionants, per exemple, els gustos de l’editor, que després de dos llibres al mercat ja els coneix.
