Els Castellers de Vilafranca mantenen el llistó de Sant Fèlix amb tres castells de gamma extra
La diada de Sant Fèlix no va decebre els milers d’espectadors que es van reunir a la plaça de la Vila per a una actuació de màxims que va deixar en el còmput global un saldo de cinc castells de gamma extra, dos intents de màxima dificultat, i un castell mai vist a Vilafranca. Els verds eren els únics que dies abans havien ensenyat clarament les seves cartes i no era cap secret que anaven a la recerca de la millor actuació de la història amb els anuncis de torre de nou amb folre i tres de deu amb folre i manilles. Cap dels dos intents va reixir però tot i així els vilafranquins van sortir de la plaça amb els castells més valuosos del dia, tres d’ells de gamma extra. L’extrema dificultat de les construccions va allargar una diada que va finalitzar a les cinc de la tarda. Els Castellers de Vilafranca s’havia posat un llistó molt alt per a la seva gran diada. Els grans reptes, encara no assolits fins ara de descarregar la torre de nou amb folre i el tres de deu amb folre i manilles, hauran d’esperar millor ocasió. Els verds, tal i com han fet els darrers anys van triar el quatre de nou amb folre i agulla per començar la seva actuació, un castell que tot i la dificultat es considera un valor segur a Cal Figarot. Tampoc aquesta vegada no va presentar problemes excessius, tret potser de la baixada.
També com estava previst, els verds van encarar en segona ronda la torre de nou amb folre, una estructura fràgil que després de quatre intents els vilafranquins només han assolit carregar l’any 2005. Amb el cap de colla, David Miret, al terç, la torre va començar a bastir-se amb molta cura per evitar qualsevol rebrincada que resultés fatal per a la seva consecució. Just abans d’entrar els dosos, encara a les espatlles dels sisens, i amb l’enxaneta a l’esquena del terç, la torre es va trencar. En la repetició, els vilafranquins no es van fer enrere i a la torre de nou folrada li van posar manilles. La torre va requerir cert treball per baix però es va resoldre satisfactòriament gràcies a la bona defensa de les manilles.
Lluny de rendir-se, els Castellers de Vilafranca van mantenir l’objectiu del tres de deu per a la tercera ronda. Després d’un primer peu desmuntat i amb una pinya immensa, el castell va pujar insegur però l’experimentat tronc del tres va anar aguantant, fet que feia pensar que potser s’arribaria a carregar. Amb els dosos col·locats, però, l’enxaneta es va negar a pujar. L’esforç del tronc, les manilles i el folre no es va veure compensat i el castell va quedar en intent perquè el folre va acabar ensorrant-se per un extrem i va deixar diversos castellers força masegats. Els vilafranquins van tancar la seva ronda amb un tres de nou amb folre molt parat.
Tot i les dues caigudes amb castells de màxima dificultat, els verds encara van tenir valor de muntar l’imponent peu del pilar de vuit amb folre i manilles. Eren les quatre i vint minuts de la tarda, amb més de tres hores d’actuació. Els Castellers de Vilafranca van tancar la seva participació a la diada de Sant Fèlix amb un altre gamma extra al sarró.
De la seva banda, els Minyons de Terrassa arribaven a Vilafranca amb la intenció de plantar cara i aconseguir dos castells de màxima dificultat, la torre de nou i el pilar de vuit, tots dos amb folre i manilles. Al final l’objectiu es va aconseguri a mitges. Els terrassencs van descarregar la torre amb un intens treball de les manilles però amb un tronc ben parat, però en canvi no va aconseguir carregar el pilar per ben poc, ja que l’enxaneta, que ja pujava amb poc convenciment, no va arribar a deixar-se anar de mans i fer l’aleta. Els Minyons van afegir al seu còmput el tres i el quatre de nou amb folre, aquest darrer increïblement descarregat treballant al límit.
La Colla Joves Xiquets de Valls no acudia a la cita amb Sant Fèlix en el seu millor moment, ja que enguany presenta uns registres molt per sota de les seves expectatives. Els vermells van obrir plaça amb el tres de nou amb folre que va aconseguir carregar. Amb uns pisos superiors molt tancats i amb el contratemps afegit dels dubtes de la canalla, l’estructura va cedir quan iniciava la descarregada. Els vallencs van completar la segona ronda amb una torre de vuit amb folre sense història i totalment desubicada en una diada com la vilafranquina, que va servir per tranquil·litzar els ànims i poder encarar, en tercera ronda, el quatre de nou amb folre. Al segon peu el castell va pujar sense massa convenciment però van aconseguir carregar-lo i quan ja semblava que el podrien descarregar i ja s’estava celebrant el castell va cedir quan els sisens iniciaven la sortida.
A l’altra banda de la plaça, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va quallar una molt bona actuació, descarregant els tres castells que va enlairar i regalant a l’afició vilafranquina una construcció mai vista a la plaça de la Vila, el nou de vuit. Els rosats van començar amb un tres de nou amb folre força lleuger que només va tenir un moment de nervis a la sortida de dosos però que el tronc va saber controlar. En segona ronda, els vallencs van tirar un quatre de nou folrat després de dos peus desmuntats. El quatre, just el tercer de l’any, es va descarregar sense gaires moments de perill. La Colla Vella va deixar per a la tercera ronda el nou de vuit, una autèntica obra d’enginyeria que requereix la participació de molts castellers de tronc. La consecució d’aquest castell va ser molt celebrada en el rotllo rosat. Els vallencs es volien acomiadar amb un pilar de set amb folre, que només es va poder carregar, ja que l’enxaneta i l’aixecador es van despenjar després d’un vaivé del quint, que els va desestabilitzar.
La diada de Sant Fèlix va mantenir un altíssim nivell, especialment gràcies als Castellers de Vilafranca, que tot i no aconseguir tots els seus objectius van sortir de la plaça amb una actuació a l’abast de poquíssimes colles.
