La Fura dels Baus crea un espectacle interactiu sobre «Terra baixa» partint de l’adaptació feta per Pere Martí i Bertran que és la base del guió de la telemovie que estrenarà TV3

El muntatge que La Fura dels Baus ha titulat ‘Terra Baixa Reload’ ha ocupat excepcionalment l’espai de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya, que utilitza habitualment Oriol Broggi i la companyia de La Perla 29. En aquesta ocasió, del 22 d’agost fins al 4 de setembre a Barcelona i, probablement després, en algun altre escenari català de gira, la representació comença amb el personatge de la Marta, interpretada per l’actriu Marina Gatell, que llegeix una de les primeres edicions de ‘Terra baixa’, a la vegada que les pàgines del text apareixen a la pantalla
L’espectacle compta amb cinc intèrprets presencials i la resta, fins a un repartiment d’una dotzena, virtuals, és a dir, aprofitant les seqüències de la telemovie que estrenarà TV3, en coproducció amb Fausto Produccions, amb motiu de la commemoració de l’11 de Setembre. La Fura dels Baus ha incidit en la peça teatral en la protagonista de l’obra d’Àngel Guimerà com a dona que s’avança a l’alliberament femení i que es resisteix a ser víctima, a la vegada que crítica la baixesa humana, mentre es balanceja entre la realitat i el somni. L’espectacle, que dura una hora i mitja, està dirigit pel membre de La Fura, Carles Padrissa, i pel realitzador de la telemovie, Isidre Ortiz, que també va col·laborar amb La Fura entre el 1998 i el 2001 amb la realització del film ‘Faust 5.0’ a partir de l’espectacle teatral ‘Faust 2.0’. El muntatge de la Biblioteca de Catalunya, que aprofita el terra de sorra d’altres representacions, s’ambienta amb una escenografia i un utillatge rural que el director Carles Padrissa ha manllevat a un parent seu, Jaume Padrissa, propietari d’una col·lecció d’estris i peces del camp.
Una jove Nuri que surt del Goya de «Pa negre»
A l’escenari de la nau gòtica de la Biblioteca de Catalunya els intèrprets són Marina Gatell (Marta), Jordi Coromina (Pep i el cos de Sebastià), Quimet Pla (Nando), Mireia Gubianas (Pepa, Llop, Mula i Antònia) i Xesco Pintor (Manelic i Torruca). Els intèrprets que apareixen en els fragments de la pel·lícula a la pantalla són Francesc Orella (Sebastià), Joan Pera (Presa), Ernest Villegas (Manelic), Marina Comas (Nuri) —la jove guanyadora d’un premi Goya per ‘Pa negre’—, Mercè Arànega (Pepa), Roger Casamajor (Xeixa), Xevi Vilar (Perruca), Òscar Rabadan (Mossèn) i Tast Munar (Antònia). Amb motiu d’aquestes dues versions, la teatral i la cinematogràfica [vegeu un making off de TV3], l’adaptació de l’obra publicada per l’escriptor, crític i estudiós de la literatura catalana, Pere Martí i Bertran (Edicions del Roure de can Roca, 2010) ha estat, en els dos casos, respectada al màxim i, segons l’autor, només va ser necessari supervisar alguns petits ajustos i escurçar alguns diàlegs per facilitar el registre audiovisual.
Una edició gràfica i una versió en còmic
Després d’aquestes dues adaptacions, l’obra ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà, serà publicada en una edició especial amb un recull de les fotografies del rodatge de la telemovie i se n’editarà també una versió en còmic per a un públic més heterogeni. Tal com ja va avançar en el seu dia «Cornabou revista digital de literatura infantil i juvenil», la producció televisiva de ‘Terra baixa’ inicia una sèrie d’adaptacions televisives de clàssics teatrals catalans. La proposta és utilitzar sempre un registre cinematogràfic i compta amb el suport de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC). Després de ‘Terra baixa’, la productora té la intenció de treballar amb l’obra ‘El retaule del flautista’, de Jordi Teixidor. La iniciativa de la sèrie s’emmarca en la tradició de la majoria de televisions europees que han fet versions televisives dels seus grans clàssics, com la BBC ho ha fet amb Shakespeare, France 2 amb Molière i la RAI amb Goldoni. La voluntat del projecte, a més, és anar més enllà de la televisió i pretén que aquestes adaptacions audiovisuals tinguin també una utilitat divulgadora en centres educatius i biblioteques.